Els primers anys de vida són clau en la vida dels infants, el que hem viscut en la nostra primera infància té una relació directa amb tot el que som en l’edat adulta. Com hem estat tractats, com ens han parlat, com ens han mirat, si ens han tingut en compte o ens han deixat al marge, etc. La personalitat d’un infant és un procés que té a veure amb l’entorn en què es desenvolupa, i per això és primordial respectar el ritme natural dels infants en el seu desenvolupament, tenir-los en compte i acompanyar-los en el seu procés.

David Bueno, científic i autor del llibre “Neurociència per a educadors”, diu: “els 0-3 anys són clau, tant si és a l’escola bressol com en família. Però també l’etapa de 4-7 anys, quan el cervell fa connexions entre la part més superficial i la més profunda, la de la memòria. És aquí quan és més fàcil aprendre els procediments” i afegeix que abans dels 6-7 anys la part lingüística no està del tot madura, i no cal que els infants aprenguin a llegir i escriure si encara no hi tenen interès.

Apostem per un aprenentatge lliure, on sabem que els infants tenen la necessitat i la capacitat de prendre decisions, autoregular-se i aprendre per sí mateixos, proporcionant-los oportunitats per fer-ho.

Volem que els espais educatius afavoreixin que els infants entrin en contacte amb una varietat d’experiències i llenguatges expressius, per tal que cada infant pugui descobrir-se i desenvolupar aquells àmbits en què vibra especialment, donant peu a treballar totes les intel·ligències de l’infant (intra i interpersonal, lingüístic-verbal, lògic-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal-cinestèsica, i naturalista).