El dia 24 d’abril començàvem la nostra activitat a l’Stadin AO, Helsinki Vocational College and Adult Institute, que, amb els seus 22.000 alumnes i 5 campus, és l’escola de formació professional més gran de Finlàndia. Hi poden estudiar alumnes d’edats molt diferents (mínim 16 anys) i amb orígens i llengües maternes molt diversos.  S’hi poden obtenir fins a 27 titulacions professionals.

La primera visita va ser al Campus 1, on ens va rebre la Tanja-Mari Nissinen, coordinadora de les nostres activitats al centre i que ens va acompanyar, junt amb d’altres professors, en el nostre recorregut per les classes i instal·lacions diverses d’aquesta escola (incloses butaques de massatge per professors...). Amb tots ells vam poden intercanviar experiències, conversar i comparar els nostres centres i sistemes educatius.

El segon dia vam visitar el Campus 3, on també, durant la nostra visita, vam conversar amb diferents professors sobre les classes en general i en particular sobre l’ensenyament de les seves llengües oficials, finès i suec. A la tarda vam anar a la Oodi Helsinki Central Library, la moderna biblioteca que la ciutat va inaugurar el 2018 per commemorar el centenari de la indepèndencia del país.

El tercer i últim dia, el centre visitat va ser un altre, el Helsinki Upper Secondary School of Languages, on ens va rebre i acompanyar la professora i orientadora del centre ... Laia Saló, d’Alcarràs!!! 

Aquest és un modern centre de secundària especialitzat en l’ensenyament d’idiomes on s’hi poden estudiar fins a 13 llengües i on hi estudien uns 700 alumnes.

Com podeu imaginar, a més de portar a terme la nostra tasca professional, durant el temps lliure de la nostra estada a Hèlsinki també vam conèixer la vessant més turística de la  ciutat. Com comentàvem a l’inici, el contacte amb la seva gent, dins i fora de l’escoles visitades, ens va permetre descobrir costums, curiositats i molts aspectes generals de la societat nòrdica en general i finlandesa en particular que no coneixíem. I la veritat és que hi hem trobat diferències, però no sempre en sentit negatiu envers nosaltres, com en principi pensem des d’aquí. Per això hem descobert que, en alguns sentits, l’enveja sana que de vegades sentim per ells, potser hauria de ser recíproca... 

Anna Rodríguez, Corina Chiricioaia, Diego Cara i Judit Lozano