En un moment de canvi i tensió educativa pel debat al voltant dels dispositius mòbils a les aules, els sotasignants volem aportar una reflexió pedagògica serena, crítica i amb voluntat propositiva. Creiem que prohibir no és educar, i que l’escola ha de ser l’espai on els infants i joves aprenguin a conviure amb les tecnologies, no a evitar-les. Aquest document respon a la necessitat de garantir una mirada educativa rigorosa, equilibrada i basada en l’evidència davant les mesures anunciades pel Departament d’Educació.
Valorem l’esforç fet per Ivàlua i la Comissió de Digitalització Responsable en avaluar els efectes de les tecnologies digitals a les aules i ens reafirmem en la necessitat d’educar en benestar digital. Aquests informes aporten dades valuoses que poden orientar la política educativa. Tanmateix, considerem que cal evitar lectures simplistes o instrumentalitzacions polítiques de les conclusions, especialment quan es desvinculen del que realment indiquen les evidències recollides.
També cal tenir molt present que, quan es parla de tecnologia i pantalles, esdevé imprescindible fer distincions clares i rigoroses. Parlem de dispositius a l’aula amb finalitat educativa o d’un ús indiscriminat de pantalles fora d’aquest context? Ens referim a l’ús de telèfons intel·ligents a edats que no corresponen o a activitats pedagògiques estructurades, com ara la programació amb mòbils dins l’aula? Malauradament, sovint es posa tot plegat sota un mateix paraigua genèric —el de les “pantalles”— sense distingir-ne els usos, les intencions ni les condicions educatives.
L’ús educatiu de la tecnologia no és una hipòtesi ni una promesa buida: és una realitat que ja està transformant les aules. A través de múltiples experiències concretes i contrastades, molts centres han integrat dispositius i recursos digitals com a part essencial del seu projecte pedagògic. Lluny de ser una amenaça, la tecnologia, quan és ben planificada i acompanyada, pot ser una oportunitat per enriquir l’aprenentatge, fomentar l’autonomia de l’alumnat i reduir desigualtats. Les bones pràctiques existents demostren que és possible avançar cap a una educació digital crítica, inclusiva i amb sentit. Els informes constaten que:
La tecnologia no és un fi, sinó un mitjà educatiu: La integració de dispositius ha de respondre a una finalitat pedagògica clara i no convertir-se en una digitalització acrítica de materials i rutines.
L’ús intencionat i planificat dels dispositius millora l’aprenentatge: Quan els dispositius s’utilitzen en activitats dissenyades amb sentit educatiu, poden potenciar l’aprenentatge significatiu, la motivació i l’autonomia.
La competència digital és una competència clau del segle XXI: Cal garantir que tant el professorat com l’alumnat desenvolupin les habilitats tècniques, cognitives, socials i ètiques necessàries per moure’s pel món digital.
La formació del professorat és clau per a l’èxit educatiu amb tecnologia: Sense una capacitació docent sòlida i continua, la presència de dispositius no es tradueix en millora educativa.
Els dispositius requereixen regulació, no prohibició indiscriminada: Els informes no defensen la prohibició total. Aposten per l’acompanyament, la mediació educativa i la regulació contextualitzada (estratègies educatives adaptades als diferents contextos escolars).
L’escola ha d’educar per a la realitat digital, no amagar-la: Evitar l’ús de tecnologies a l’aula pot invisibilitzar riscos importants com la desinformació, la manipulació o la manca de privacitat. L’escola ha de ser l’espai per educar en tot això. En aquest sentit, cal també tenir en compte que mesures restrictives poden tenir un impacte desigual segons el context socioeconòmic dels centres, incrementant la bretxa digital i reduint oportunitats formatives.
Les bones pràctiques ja existeixen i cal reconèixer-les: Hi ha experiències documentades i guardonades que demostren com l’ús pedagògic de la tecnologia transforma positivament el procés educatiu.
La comunitat educativa ha de construir un marc compartit: La regulació no pot ser unilateral. Ha de comptar amb la veu dels docents, famílies, alumnat i entitats representatives per ser efectiva i educativa.
El benestar digital s’educa i s’encomana, no s’imposa: Les polítiques que pretenen garantir el benestar digital han d’anar acompanyades de processos formatius seriosos, organitzats i planificats i no de mesures úniques i exclusivament restrictives desconnectades del context.
Educar en digital és un acte de tota la “tribu” de compromís, responsabilitat i confiança: Apostar per la formació, l’esperit crític i l’autonomia dels infants i joves és confiar en la capacitat transformadora de l’educació. No és només qüestió de tecnologia, sinó de lideratge i de projecte educatiu de tota la comunitat educativa.
Lamentem que a partir d’aquests elements s’hagi derivat en mesures de prohibició generalitzada dels dispositius mòbils i pantalles, que no tenen fonament explícit en els estudis presentats.
Molts centres educatius —tant públics com concertats— han desenvolupat propostes educatives digitals que han estat reconegudes i valorades per la seva qualitat i innovació. Aquestes bones pràctiques, reconegudes en diferents esdeveniments nacionals i internacionals, demostren que l’ús pedagògic de la tecnologia pot transformar profundament el procés d’ensenyament i aprenentatge. Destaquem set impactes fonamentals:
Afavoriment de la inclusió educativa: L’ús de tecnologies digitals permet atendre la diversitat de l’alumnat que pot beneficiar-se d'eines digitals d'accessibilitat i personalització i trencar barreres d’accés a la informació, facilitant una educació més equitativa i adaptada als diferents contextos socials i culturals.
Desenvolupament de la creativitat i la innovació pedagògica: Les eines digitals obren la porta a projectes on l’alumnat crea, experimenta i comunica, promovent processos d’aprenentatge innovadors, interdisciplinaris i significatius.
Increment de la motivació i el compromís de l’alumnat: La incorporació de recursos digitals fa l’aprenentatge més atractiu, connectat amb la realitat dels joves i capaç de despertar interès i implicació.
Foment de l’autonomia i de l’aprenentatge actiu: Els entorns digitals faciliten que l’alumnat prengui un rol actiu, amb capacitat per gestionar el seu propi aprenentatge, explorar nous coneixements i autoavaluar-se.
Desenvolupament del pensament crític i l’alfabetització mediàtica: L’escola digital ha d’ajudar els infants i joves a analitzar la informació, identificar discursos manipuladors i posicionar-se davant la complexitat dels mitjans i les xarxes socials.
Personalització i adaptació dels processos educatius: Les tecnologies permeten ajustar el ritme, el nivell i els recursos educatius a les necessitats de cada alumne, oferint itineraris d’aprenentatge més flexibles i eficients.
Impuls del treball col·laboratiu i en xarxa: Els dispositius digitals afavoreixen metodologies cooperatives, el treball entre iguals i la connexió amb altres comunitats educatives, promovent una cultura de col·laboració i participació.
Garantia d’equitat i lluita contra la bretxa digital: L’accés universal a dispositius i a una alfabetització digital de qualitat per a tothom és imprescindible. L’escola ha de garantir que tots els infants i joves puguin assolir les competències digitals determinades per llei i participar d’aprenentatge digital
A banda, volem constatar que la manca de presència significativa de veus docents expertes i representants de les diferents etapes educatives a la comissió ens sembla preocupant i limita la riquesa i profunditat del debat.
L’aposta per la digitalització educativa (Pla d’Educació Digital 2020–2023) ha suposat una inversió important en dispositius i plataformes, així com un esforç de la comunitat educativa en formació i sensibilització. Davant això, ens preguntem:
S’ha dut a terme una avaluació rigorosa dels impactes del pla anterior?
Com es pot sostenir una estratègia que ara es contradiu amb les mesures anunciades?
Quines garanties de continuïtat tenen els centres?
En un context de transformació digital, l’escola té la responsabilitat de formar ciutadans capaços de moure’s amb criteri i autonomia en un món cada cop més tecnològic. Nombroses iniciatives com ara la Carta de Drets digitals el marc europeu DigComEdu de la Comissió Europea o l'Informe de la UNESCO Nens en un món digital reconeixen el dret de l’alumnat a adquirir competències digitals com a part del seu desenvolupament integral. Això requereix coherència entre el discurs públic i les polítiques educatives, evitant missatges contradictoris que puguin desorientar la comunitat educativa. És fonamental que l’escola no es limiti a prohibir o restringir, sinó que esdevingui un espai on l’alumnat aprengui a comprendre, valorar i utilitzar les tecnologies de manera crítica i responsable. Només així podrem garantir que els infants i joves estiguin preparats per afrontar els reptes i les oportunitats de la societat digital, convertint l’educació en una eina de capacitació per a la vida real.
L’escola no pot renunciar a educar per a un món que és —i serà— digital:
Educar no és evitar, és formar.
Els dispositius són una realitat que cal aprendre a gestionar amb criteri.
Si no és a l’escola, on aprendran els infants i joves a usar la tecnologia amb sentit?
Reclamem:
Una regulació consensuada, realista i basada en l’evidència: Cal evitar mesures simplificadores i apostar per polítiques fonamentades en dades, bones pràctiques i experiències reals de centres educatius.
Codis de circulació digitals compartits entre famílies, escoles i administració: La regulació ha de sorgir d’un marc compartit i flexible que permeti adaptar-se als diferents contextos i etapes educatives.
Un model formatiu que parteixi de la corresponsabilitat i el respecte professional: El lideratge docent ha de ser reconegut i reforçat. Cal confiar en la capacitat educativa dels equips per gestionar els dispositius amb criteri pedagògic.
El reconeixement i la difusió de les bones pràctiques educatives digitals: És essencial donar visibilitat i suport a les experiències reeixides que ja demostren com la tecnologia pot millorar l’aprenentatge i la inclusió.
Un acompanyament actiu a les famílies en el rol educatiu digital: No podem demanar a les famílies que regulin allò que no entenen o que sovint no saben com gestionar. Calen recursos, formació i canals de diàleg. L’exemple i l’autoritat moral és clau en l’educació digital dels nostres infants i joves.
L’enfortiment de la competència digital docent: És imprescindible garantir una formació continuada, pràctica i centrada en l’ús educatiu significatiu de les tecnologies digitals i de les metodologies.
Un compromís ferm amb l’equitat i el benestar digital de l’alumnat: La tecnologia ha de ser una eina per reduir desigualtats, no per ampliar-les. La regulació ha de tenir sempre com a horitzó el benestar integral dels infants i joves. L’equitat digital implica garantir no només dispositius, sinó també competència digital docent i suport a les famílies amb menys recursos.
Els sotasignants defensem una educació digital:
Crítica, perquè formi ciutadans i ciutadanes capaços de qüestionar, analitzar i prendre decisions informades en entorns digitals cada cop més complexos.
Responsable, perquè promogui el benestar, la seguretat i l’autoregulació en l’ús de les tecnologies, tant dins com fora de l’escola.
Inclusiva, perquè garanteixi l’accés equitatiu a les oportunitats educatives digitals, evitant la bretxa tecnològica i afavorint la participació de tot l’alumnat.
Creativa, perquè permeti explorar, expressar i construir coneixement de manera activa i significativa, fent servir les tecnologies com a mitjà d’innovació.
Col·laborativa, perquè fomenti el treball en xarxa, la cooperació entre iguals i el compromís comunitari en l’aprenentatge digital.
Ètica, perquè eduqui en el respecte als drets digitals, la privacitat, la protecció de dades i l’ús conscient i respectuós de la tecnologia.
Formadora per a la vida, perquè capaciti els infants i joves per entendre i habitar amb autonomia i sentit crític la societat digital del present i del futur.
Educar, no prohibir, és la nostra aposta educativa. En definitiva, l’educació digital no pot construir-se des del temor o la prohibició, sinó des del compromís col·lectiu amb una formació integral de l’alumnat. Calen lideratges educatius valents, regulacions intel·ligents i una aposta ferma per una alfabetització digital que capaciti, protegeixi i empoderi. Convidem a totes les institucions i/o docents a sumar-se a aquesta visió compartida.
Miquel Àngel Prats Fernández - Professor titular de tecnologia educativa a la FPCEE Blanquerna - URL miquelpf@blanquerna.url.edu
Joan Calvo Luque - Docent al col·legi Sant Andreu Natzaret de Badalona - joan.calvo@standreu.org
Montse Jiménez Vila - Directora pedagògica a Vedruna-Prats de la Carrera de Palafrugell. Professora, formadora montsejimenez@vedruna.cat
Oscar de Paula Rivera - Docent i formador de les ESCOLES FEDAC a FEDAC Montcada - opaula@fedac.cat
Christian Negre i Walczak - Docent a l’Escola Pia de Calella - cnegre@xtec.cat
Montse Ballestero - Coordinadora digital de la Fundació Educativa Dominiques de l’Ensenyament i mestra a Dominiques Barcelona - montseballestero@dominiquesbarcelona.com
Susanna Tuset Munné - Mestra i professora associada a la FPCEE Blanquerna - URL - susanatm@blanquerna.url.edu
Santiago Serrano Alarcón - Soci Director d’Smart Education - santi@smartschool.es