GALERIA

El dibuix, tant en el vessant artístic com en el tècnic, esdevé el llenguatge universal per a la comunicació i la representació gràfica de les experiències visuals. L'experiència sensorial quotidiana, però, és complexa i els estímuls visuals són seleccionats i filtrats amb criteris utilitaris. De tot allò que es percep només es reté el que interessa en cada moment, i bona part de l'entorn visual passa desapercebut. En el moment de fixar en imatges les percepcions visuals es posen de manifest aquestes omissions. Aleshores és quan el dibuix manifesta el seu potencial cognoscitiu com a concreció del pensament visual. Hom s'adona que sols es pot dibuixar allò que es coneix i alhora descobreix que és a través del dibuix com pot conèixer aspectes recòndits de l'entorn visual. Tant si es tracta de comunicar de manera objectiva un coneixement o una informació com si es vol expressar la sensibilitat imaginativa personal, el procés redunda en un enriquiment del bagatge imaginatiu. Per al productor del missatge, el dibuix esdevé el mitjà creatiu immediat i directe per indagar, explorar, analitzar i concretar els seus pensaments i així és usat per artistes, arquitectes, dissenyadors, escenògrafs, productors audiovisuals, etc. Per al receptor, les imatges percebudes li fan possible ampliar l'horitzó perceptiu i cognoscitiu del món visual en què viu, i així s'ha esdevingut a través de l'experiència aportada per les produccions visuals de les diferents manifestacions culturals i artístiques al llarg de la història.

VÉS A LA GALERIA DE TREBALLS

La matèria de cultura audiovisual té com a objectiu fonamental l’enriquiment de la capacitat de l’alumnat d’observar, analitzar, relacionar i comprendre la diversitat d’elements i fenòmens que constitueixen la cultura audiovisual del seu temps. Aquesta matèria té com a prioritat promoure la formació de ciutadans i ciutadanes competents, reflexius, participatius i selectius respecte de la realitat audiovisual que els envolta. L’alumnat ha d’adquirir progressivament la capacitat d’apreciar les creacions audiovisuals, ha d’esdevenir alhora productor, comunicador actiu, emissor i consumidor crític de missatges audiovisuals, i ha de dirigir les seves reflexions i propostes de treball, individuals o col·lectives, cap a un àmbit més ampli, indagant i incidint en l’entorn cultural, social i públic en el qual està immers. En conseqüència, les línies directrius que ordenen els continguts de la matèria es dirigeixen a dotar l’alumnat dels conceptes, llenguatges i procediments bàsics del món de la imatge i els mitjans de comunicació i producció audiovisual, entenent-los com a eines culturals d’expressió i comunicació.

VÉS A LA GALERIA DE TREBALLS

Aquesta matèria prepara l’alumnat per accedir a estudis posteriors propis dels àmbits del disseny o que s’hi relacionen, alhora que constitueix un complement òptim per al seu desenvolupament com a individu, perquè afavoreix el seu potencial creatiu i els judicis de valor respecte a tot allò que l’envolta materialment i gràficament.

El disseny té un ventall de branques que se solen manifestar prioritàriament en diferents àmbits clàssics de professionalització: disseny gràfic, industrial, i d’interiorisme, sense oblidar sectors importants encara que menys genèrics. Si bé la matèria presenta certa amplitud, també aquest abast propicia un enfocament global, a través d’actuacions diversificades de creació i projectació que afavoreixen eleccions vocacionals molt properes en el temps

Amb la denominació de Tècniques d’expressió graficoplàstica es globalitzen els diferents tractaments que, a partir dels més diversos materials, instruments i màquines, possibiliten la realització d’obres graficoplàstiques amb finalitats comunicatives, expressives i artístiques. A partir de la matèria de Tècniques d’expressió graficoplàstica es pretén facilitar a l’alumnat les capacitacions teoricopràctiques sobre procediments i metodologies aplicables en la producció d’imatges, especialment els de caràcter artístic, ja siguin tècniques i mitjans nous o tradicionals. Des d’aquesta matèria es proposa a l’alumnat un itinerari d’experimentació i recerca pels diferents recursos i mitjans graficoplàstics que possibiliten la producció de les imatges i la creació artística, perquè vagi descobrint la multitud de qualitats que es poden aconseguir amb aquests components materialitzadors, amb els quals sempre és possible superar límits des de la innovació i la creativitat.

Fonaments de les Arts és una matèria que té com a objecte d’estudi les obres i les produccions artístiques, incloent-hi les manifestacions de la cultura visual, les arts escèniques i la música, enteses com a produccions resultants de la creativitat i actuació humanes, que s'expressen amb codis propis i enriqueixen la visió global de la realitat i les seves múltiples formes de manifestar-se. Comprèn diferents períodes històrics i diferents civilitzacions perquè es pretén donar una visió global dels canvis i continuïtats de les arts, centrant l’atenció especialment en les manifestacions artístiques dels períodes més recents. Aquesta matèria, comuna d’opció de la modalitat d’arts, està directament vinculada amb Història de l’Art, una disciplina tradicionalment present en l’educació, i comparteix amb ella la finalitat d’identificar, analitzar i interpretar les obres d’art, tot i que el camp d’estudi de Fonaments de les Arts va més enllà de l’estudi de la pintura, l’escultura i l’arquitectura propis de la Història de l’Art per ampliar la visió a altres formes de creació artística. Així, comprèn manifestacions creatives contemporànies com el disseny, la fotografia, el cinema, el còmic, la televisió i els nous mitjans digitals

La matèria de dibuix tècnic desenvolupa les estratègies necessàries per a la comprensió i posterior solució gràfica dels problemes, amb un component de recerca i planificació dels processos. Els continguts de la matèria proporcionen a l'alumnat els coneixements propis del batxillerat i el prepara per afrontar estudis futurs més complexos. Pel seu caràcter instrumental, esdevé una eina imprescindible per a la formació acadèmica i també per a futures activitats professionals. El dibuix tècnic és una eina amb un llenguatge propi, que s'utilitza en disciplines que s'ocupen principalment del disseny de la forma i la funció dels objectes i els espais, i esdevé en molts casos un instrument d'investigació i de creació de les solucions que demanen els projectes de disseny gràfic i industrial, d'arquitectura, d'enginyeria o d'urbanisme, entre altres.

El dibuix tècnic esdevé un instrument que concreta les formes i els espais en què viurem, i per aquesta raó el coneixement de les seves estructures, de les seves propietats i els seus processos de resolució i construcció és fonamental per entendre l'entorn ple d'elements i espais artificials. Aquest fet implica la interpretació i posterior racionalització de les formes que s'interrelacionen i estructuren en una realitat sempre complexa.

El camp d'actuació del dibuix tècnic és molt ampli. A més dels àmbits clàssics on s'acostuma a ubicar aquesta matèria, el dibuix tècnic té un paper important també en el món de les arts en general. Fugint de la dualitat de conceptes, com el d'art i tècnica, el dibuix tècnic s'integra en l'art actual principalment com a suport al procés creatiu.