L'educació a Montcada i Reixac en aquest periode va estar marcada per una barreja d'iniciativa religiosa i l'aparició d'escoles laiques, reflectint les tendències generals de l'educació de l'època.
El sistema educatiu espanyol des de mitjans del segle XIX va estar regulat per la Ley de Instrucción Pública de 1857 (ley Moyano) que va perdurar fins la Ley General de Educación de 1970 (LGE).
Està documentat que l’any 1882 les germanes Dominiques de l’Anunciata hi funden una casa-col·legi, en el c/ Major, dedicada a l’educació femenina. L’any 2010 esdevindria l’actual escola, FEDAC (Fundació Educativa Dominíques de l’Anunciata de Catalunya).
La primera escola municipal, popularment coneguda com el Comú (actual Polícia Nacional) , es va fundà l’any 1900 al c/ Major.
Els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) van arribar al municipi l'any 1910 i van començar a impartir classe en aules provisionals en un local al costat de l’església. Posteriorment es va passar a les noves instal·lacions a la riba esquerra del riu Ripoll. Va ser d’educació masculina.
L’any 1932 es col·locà la primera pedra del Grup Escolar Ignasi Iglésias en l’actual plaça de Lluís Companys. Fundada com escola per a nois, va esdevenir la primera escola mixte de Montcada (1936-39).
L’any 1933 es fundà un parvulari al c/ Sant Antoni, un escola unitària mixta a Can Sant Joan i una altra a Mas Rampinyo. Un anys més tard, es recupera una antiga casa d’estiueig del c/ Balmes per fer-hi l’Escola Sant Lluís o de les escales de Sant Joan, mixta amb tres classes unitàries.
Diverses entitats culturals del municipi participaven en el desenvolupament educatiu. Des de 1910, a l’ABI hi havia una escola per als fills dels socis, que va ser escola unitària i en català fins al 1939. Durant la dècada de 1930, La Unió va habilitar una aula de primera ensenyança a la sala del primer pis de l’edifici, i l’Ateneu Racionalista El Porvenir de Montcada també va impulsar classes adreçades als infants de la vila.
En síntesi, l’educació al municipi va evolucionar des d’un model fortament influït per institucions religioses —com les Dominiques i La Salle— a finals del segle XIX i inicis del XX, cap a una etapa de major intervenció estatal i de caràcter laic durant els anys de la II República, fins a l’esclat de la Guerra Civil.
Els Germans de La Salle van haver d’abandonar el centre —cinc d'ells van ser assassinats— i el col·legi va deixar de funcionar com escola religiosa per convertir-se en escola pública laica.
La casa de les Dominiques va ser confiscada i passà a ser la seu del comité local de la FAI-CNT.
Vista del col·legi La Salle cap a l'any 1917. L'edifici té planta baixa i 1r pis i set mòduls. (Postal d'Àngel Toldrà)
Col·legi La Salle l'any 1925. L'augment d'alumnat va fer necessari ampliar el col·legi en un pis més i passar de set a nou mòduis
Col·locació de la primera pedra del col·legi Josep Iglésias (any 1932). Amb diferents autoritats locals i la presència del conseller de cultura de la Generalitat
Col·legi Ignasi Iglésias construït l'agost de 1934 a la plaça coneguda com de l'Envelat (ara Lluís Companys) i enderrocat al voltant de 1970. Va ser el primer centre on es podia estudiar batxillerat
Escola Sant Lluís o de les escales de Sant Joan situada al c/ Balmes
Alumnes del col.legi del c/ Major amb la seva mestra, Filomena Lluch Angelet. Curs 1933-34