La feina del batre

En temps passat i fins a mitjans del segle XX pràcticament tothom treballava d’una manera o altre al camp fent feines agrícoles i ramaderes.

Montcada i Reixac no fou una excepció i bona part dels seus ciutadans eren pagesos, conreaven la terra, les vinyes i l’horta així com activitat ramadera, criaven bestiar tant per consum propi com per vendre o fer intercanvis.   

Una Montcada rural avui desapareguda, la vida a pagès.

Temps de treball per obtenir els fruits de la terra, a vegades amb meteorologia adversa, una forma de vida que ja no existeix, però que forma part de les nostres arrels.

Un cop segat el blat o altres cereals -a mà, amb falç o una dalla-, fetes les garbes  -feix d'espigues lligades, d'una mida que es puguin agafar amb les mans- i transportades  cap a l'era -amb un carro- començava la feina del batre.

El batre és una tasca agrícola que consisteix en separar les parts comestibles, els grans,  de la palla. 

Era una operació molt intensiva en mà d'obra i força animal, que s'havia de fer com més aviat millor després del segar. S'executava en un lloc pla i net, l'era. 

La palla s'apilava per fer-ne un paller, que s'utilitzava durant tot l'any.  Aquestes feines es feien a ple sol quan aquest picava fort, com ens recorda la dita qui no bat pel juliol, no bat quan vol.

Aquesta pràctica va anar desapareixent amb la instauració de la maquinària agrícola i la industria.