Embedded Files
El patrimoni d'un poble és l’herència cultural del passat. El patrimoni com a restes materials d'un passat, ens permet analitzar l'evolució històrica d'una societat.
Montcada i Reixac és una ciutat que té una llarga i important història, però part del seu patrimoni arquitectònic, lluny de ser conservat, ha patit una important degradació i destrucció.
Diverses han estat les causes d'aquesta desaparició: conflictes bèl·lics, desastres naturals, la industrialització, reformes urbanístiques perquè hi fixessin la seva residència moltes persones atretes per la revolució industrial...
El patrimoni, és quelcom preuat que hem heretat i que en justícia ens mereixem tots les persones. Per tant el patrimoni és propietat de tots, està fet pel benefici, gaudi i contemplació de tothom.
Aquests són alguns dels trets culturals, identitaris i històrics de casa nostra. Vetllar per la integritat dels patrimonis locals ha de ser competència de la política urbanística dels ajuntaments i la millor manera de preservar un edifici és trobar-li un ús.
És bo no ignorar el nostre passat, del qual, tots en som hereus i responsables del seu futur.
Ajuntament Vell (Noucentisme, edificat l'any 1918 sobre la base d'una antiga casa de postes de la mà de Josep Graner. C. Major, 32. Actualment és la Casa de la Vila
Fins que no es va aixecar l'immoble, l'Ajuntament no tenia edifici propi, utilitzava les sales de diferents hostals del municipi per a les reunions del Consell
La Casa de la Vila acull tallers, cursos i exposicions i on es celebren les sessions plenàries del consistori.
També està ubicat el Museu Municipal, l'Oficina d'Atenció a la Dona, el Servei Local de Català, el Jutjat de Pau i la regidoria de Cultura
Antic Hospital de Montcada (estil noucentisme de l'any 1918) al c. Domènec Fins. Promogut per Domingo Fins, benefactor de Montcada i Reixac, no va arribar a funcionar com hospital; va ser prefectura dels Mossos d'Esquadra i caserna de la Guàrdia Civil. Actualment és Jutjat de Pau i dependències municipals
Can Tauler (estil neoclassicisme, fet l'any 1886). Situat al c. Balmes, 18, sota de l'estació de Sant Joan, al costat de les escales d’accés a l’andana. El seu promotor va ser Jaume Taulé, veí de Barcelona, en un solar de la seva propietat
Durant bona part del s. XX era una escola pública unitària anomenada Escola Sant Lluís i Escola de les escales de Sant Joan. Actualment acull un espai jove Can Tauler i Servei d'Informació Juvenil per a la població de 12 a 30 anys
El 16 de febrer de 2025 la Casa Larratea obre les seves portes, després de la seva remodelació, com a centre artístic i cultural municipal
La Casa de les Aigües, és un conjunt d'edificis, joia del modernisme català situada al Parc de les Aigües, Av. de la Ribera s/n. Inaugurada el 1878, es va tancar el 1987. Servia per extreure i bombejar aigües de l'aqüífer del Besòs per a l'abastiment d'aigua potable per a Barcelona
La Sala de pous, l’espai més significatiu funcionalment i artísticament, disposa d'una maquinària de vapor que, pel seu disseny i característiques, és única al món
La casa del maquinista servia de vivenda i de vigilància
Es duen a terme jornades de portes obertes, activitats escolars, familiars, teatrelitzacions...
1. Sala de pous 2. Sala de màquines 3. Sala de control 4. Casa del maquinista 5. Torre dipòsit
Maqueta del conjunt de la Casa de les Aigües
TORRE VILA.pdfCASA DE LA VILA.pdfCASA LARRATEA I PARC CERVESSERIA.pdfPatrimoni Cultural.pdfPLANOL PATRIMONI CULTURAL_v (DEF).pdfPetita Hist.MiR_Pilarin_Bayes.pdf
Report abuse