Embedded Files
La reacció de la societat civil, davant la sublevació franquista el 19 de juliol de 1936, va tenir un paper fonamental en la defensa de la República, encapçalada per la Confederación Nacional de Trabajadores (CNT), organizació anarcosindicalista. L’any 1931, la cimentera Asland ja tenia 900 afiliats a la CNT-FAI, mentre que la població de Montcada no arribava a les 7.000 persones.
L’esperit revolucionari anarquista i l’eufòria desmesurada van envair tot Montcada. Moltes fàbriques, com ara l’Asland van ser col·lectivitzades. L’esclat de la guerra va comportar també una reacció anticlerical per part del sector més radical de la CNT, la Federación Anarquista Ibérica (FAI).
A Montcada i Reixac, l’ermita de Sant Pere de Reixac va ser incendiada i espoliada i el seu capellà, assassinat. Un grup d’incontrolats va provocar una explosió a l’església parroquial de Santa Engràcia, que la va deixar molt malmesa.
Però per què aquest anticlericalisme radical?
Les reformes republicanes havien fet perdre molts privilegis i patrimoni a les classes benestants, especialment terratinents i església per això els revoltats colpistes van obtenir fàcilment la col·laboració de l’alta jerarquia eclesiàstica per a la seva causa. Els mesos posteriors del cop d’estat, es va tendir a identificar a la comunitat religiosa amb partidaris del cop d’estat, malgrat que a Catalunya aquest suport religiós no fos generalitzat.
A Montcada, va ser el primer lloc de l’Estat on es va matar un religiós, el capellà que venia en tren que van aturar a Montcada els primers dies de conflicte. El 25 de juliol són assassinats cinc dels set germans de la Salle que havien trobat aixopluc en una casa propera al col·legi i en una altra de Mas Rampinyo.
El 3 de desembre de 1936 el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita Almandoz, va ser assassinat junt amb el seu secretari, Marcos Goñi i dos membres de la família Tort, que havien amagat a tots dos clergues al seu domicili a Barcelona.
També hi van matar forners, industrials i gent de tota classe i ofici.
Església de Sta. Engràcia, d'estil neogòtic, abans de ser cremada i enderrocada el 1936
Interior de l'església de Sta. Engràcia després de quedar malmesa per l'explosió de la matinada del 18 de juliol de 1936
Enderrocament, agost de 1936, de l'església de Sta. Engràcia després de patir un incendi provocat per una explosió la matinada del 18 de juliol de 1936
Furgoneta de la CNT de Montcada transformada de manera casolana en 'vehicle blindat' amb destí al front d'Aragó
L’ESCLAT DE LA GUERRA I EL MOVIMENT OBRER.pdfReport abuse