El passat rural

Montcada i Reixac ha sigut un territori marcat per l'abundància d'aigües.

Des de finals del s. X ja es té constància dels primers molins fariners d'aigua situats a la plana del Ripoll. Les aigües del Ripoll i del Besòs van impulsar també l’aparició de molins paperers als segles XVI i XVII.

La molineria fou una activitat molt important per a la comunitat pagesa.

L’economia tradicional del poble era bàsicament agrícola i una mica ramadera; l'aigua dels rius servia per regar els horts -que donaven esplèndides verdures, hortalisses i llegums- i les vinyes, ubicades en llocs de desnivells pronunciats.

La maduixera  es va conrear a Montcada durant segles i la seva fruita, la maduixa,  era considerada una de les millors de Catalunya.

A la dècada dels 50, 60 i 70 del s. XX, les feines del camp disminueixen progressivament i les escasses explotacions es troben a la vora del riu, on es conreen bàsicament cereals (ordi, civada i blat), farratge i lleguminoses. Pel que fa a la ramaderia, sense gaire presència, destaca la cria de bestiar porcí i boví. 

A partir de 1980 van desaparèixer les últimes grans extensions agrícoles. La industrialització s’inicià l’any 1917 amb la instal·lació de la fàbrica de ciment Asland, que extreu la primera matèria del turó de Montcada.