Els ambients al segon cicle

Vídeo dels ambients

Podeu veure un primer tanteig del que seran els ambients del segon cicle de primària.

Bases on ens fonamentem

Tot procés de canvi s'ha de fer en funció d'uns principis i d'una estructura metodològica que motivi i millori l'aprenentatge dels aprenents.

En aquesta introducció podreu veure els pilars a partir dels quals hem decidit potenciar els ambients al nostre centre sense deixar de banda altres aspectes importants que requereixen d'altres entorns per ser assolits.

PRINCIPIS DEL CENTRE

  • Infant i jove com a centre d’aprenentatge.
  • Partir de la curiositat, produint preguntes/problema a descobrir.
  • L’esforç, base de progrés. Tenir en compte les diferències i necessitats individuals per estimular l’alumne perquè superi el seu nivell i capacitat.
  • Tàndem per estimular i orientar l’aprenentatge Emoció + Cognició
  • Motivació positiva per a garantir l’adquisició de coneixements i competències eficientment.

L'aprenent necessita descobrir el seu entorn i les connexions que s'hi estableixen. Al mateix temps, l'aprenent ha de conèixer el seu potencial, ha de prendre decisions, ha de saber organitzar-se, ha de construir, manipular, prendre decisions ... en definitiva, cal potenciar la seva autonomia personal.

ON ESTAN EMMARCATS ELS AMBIENTS EN EL PROJECTE DE CENTRE?

El projecte de centre se sustenta en tres pilars molt ben definits. Cada un d'ells prepara els aprenents per saber ser, fer, estar i saber.

Aquests tres pilars els podríem definir com:

  • 3R: aprenentatges imprescindibles per accedir al coneixement i poder treballar de manera autònoma i cooperativa (Competència matemàtica, lingüística i tecnològica)
  • El treball per projectes que afavoreix l'autonomia, la cooperació i les tècniques d'aprenentatge alhora que planteja situacions de la vida real on l'aprenent ha de donar resposta al propòsit del repte a assolir.
  • Les emocions, essencials per a que tot aprenent es trobi bé en si mateix i amb el grup.

Els ambients estarien a camí entre les 3R, els projectes de treball i les emocions. L'objectiu principal, com hem dit, és el foment de l'autonomia (presa de decisions, trobar on un té més capacitats i desenvolupar-les, descobrir altres activitats que desconeixia, experimentar, veure que tot té una aplicació pràctica i saber-se organitzar).

Dewey (1859-1952) és considerat una de les figures més importants de la pedagogia progressista, se li reconeix per la seva idea d'educació en l'acció i d'educació per a la transformació social. Per Dewey l'educació ha de centrar-se en les necessitats intrínseques dels infants, als quals cal apropar a l'aprenentatge a partir del judici. Considera que qualsevol coneixement transmès de forma abstracta només produeix llunyania i desconnexió amb l'aprenentatge

(Dewey, 2004).

QUÈ SÓN ELS ENTORNS D'APRENENTATGE?

Estil d’aprenentatge/metodologia activa

Espais cuidats d’autoaprenentatge per a que es donin moments d’investigació i manifestació espontània per part de l’infant.

Els infants es poden moure lliurement, escollir i desenvolupar-se d’una forma natural en relació als seus interessos i motivacions.

Donar resposta al desenvolupament global de la persona i la seva potencialitat.

Treballar l’auto-concepte d’un mateix.

Respecten el ritme individual de cada infant.

Són vius, van adaptant-se als interessos i necessitats dels infants i van modificant-se.

Requereix organització i constant recerca de material de qualitat.

OBJECTIUS CLAUS QUE INTERVENEN EN ELS AMBIENTS

Estan basats en la descoberta de les intel·ligències múltiples.

Afavoreixen la presa de decisions, el compromís, l’esforç, la iniciativa personal, fomentant el desenvolupament de les seves competències.

En reconèixer i potenciar les pròpies capacitats. Autocontrol: autonomia, responsabilitat del propi aprenentatge.

En descobrir, experimentar, provar, equivocar-se, rectificar, gaudir i aplicar el coneixement.

En potenciar la reflexió, la creativitat i en ser generadors de nous coneixements (entesos aquests com a descoberta personal).

En saber organitzar davant l'aprenentatge.

A interactuar amb altres companys tot fomentant la cooperació.

Los niños se encuentran ahora en una nueva fase de desarrollo, con nuevas características y necesidades vitales.

Debe ser éste, un espacio que equilibre el desarrollo de la imaginación y su capacidad de abstracción con materiales reales, concretos y manipulables.

En esta nueva fase de su desarrollo intervienen cambios físicos que les dan una energía nueva; los cambios psicológicos que activan en él una curiosidad insaciable y “hambre” de conocimiento. La enseñanza, y por lo tanto también el ambiente, tienen que proporcionarle estímulos y respuestas que les motiven mucho.

Se introduce fuertemente en el currículum y en la organización del aula el ámbito de la Educación Cósmica (la unión de las áreas de geografía, historia y biología). El núcleo fuerte del ambiente preparado que en el espacio 3 a 6 estaba ocupado por las actividades de Vida Práctica toma ahora la forma de laboratorio y lugar de exploración de las leyes de la naturaleza.

Esta explosión de curiosidad y esta nueva mente del niño provocan que los límites del aula, poco a poco, se desdibujen y debamos abrir las puertas del aula hacia el mundo exterior.

El espacio físico debe mostrar al niño que las posibilidades de exploración son ilimitadas y que no hay fronteras físicas que limiten su curiosidad.

Ofrecemos en este momento la posibilidad de las llamadas “salidas autónomas” en las que los niños pueden salir al exterior de la escuela de forma auto-organizada y libre (aunque acompañados “a distancia” por un adulto)

QUINS AMBIENTS FOMENTEM?

Els ambients han de donar sortida a la preparació de persones per la vida real. Com deia Dewey, no podem educar els nostres aprenents de la mateixa manera que ho fèiem abans, ja que els hipotequem el seu futur. Cal crear uns entorns, tallers, ambients, en el que els aprenents descobreixin el món i trobin sentit a l'aprenentatge.

És cert que la creació d'aquests ambients va molt lligat a la disponibilitat de recursos per FER i que aquests recursos no són barats, però no podem seguir aprenent davant d'un llapis o un paper tots els aprenentatges.

En aquest sentit, ens hem basat en la classificació de les intel·ligències múltiples per determinar la tipologia d'espais de descoberta que s'havien de crear.

Aquests espais són els següents:

  • L'espai de llengua (amb sofàs, grades, casetes, puff, llibres, titelles, teatrillu, jocs de llengua, posters, ordinadors i pissarra per escriure-hi)
  • L'espai tecnològic amb robots de tota mena (Sfero, Dash, LEGO Minstorm, FischerTecink, Snap, Cubelets i Makey Makey) jocs de construcció, jocs de circuits, ordinadors per programar, scratch, tauletes, circuïts per recòrrer .
  • Espai artístic (músical i plàstic).
  • Espai de matemàtiques i coneixement de l'espai. (Enigmes manipulatius Hanayama, trencaclosques, construccions (cúpula de Leonardo Da Vinci) i mesures, càlculs significatius a partir del joc, estadística a partir de dades reals i manipulables, probabilitat, descoberta de la geometria i manipulació de la mateixa amb Geomag i Connexions, entre d'altres propostes.
  • Espai artesà (Espai de fusteria com a eix vertebrador amb eines reals on el disseny, els càlculs i les mesures son el pilar; l'espai dels segells per crear i esculpir el propi segell i endinsar-se en l'art de l'estampació; l'espai de la joieria, l'ofici de joiers, amb materials diversos de metall, argila, material reciclat... I l'espai de les teles, amb dissenys bàsics i creatius per a poder crear peces úniques. Tots els espais tenen les mans com a eina comú per a reproduir la manera de treballar dels antics artesans, els quals elaboraven els seus productes a mà, amb poques eines i amb materials naturals).
  • Espai de ciència (L'espai de la ciència. Descoberta dels principis de la biologia, la química i la física aplicada i adaptada a la descoberta dels fenòmens de l'entorn i dels invents al llarg de la història).
  • Espai de moviment del cos i interrelacional proposa activitats relacionades amb jocs, esports, reptes cooperatius i situacions de descoberta de les capacitats motrius pròpies i les de la resta. El coneixement i l'experimentació a aquest ambient afavorirà el creixement del ventall de possibilitats motrius per practicar dins i fora de l'escola.

L'ORGANITZACIÓ DEL MOVIMENT

Els ambients seran de lliure circulació. No obstant, cal primer ensenyar a tots els aprenents tots els espais i les seves propostes per tal que puguin decidir i saber què es fa a cada un d'ells. La nostra tasca és fomentar que vagin passant per tots al llarg del curs.

Es determinen unes ràtios màximes de cabuda per tal de poder fer més eficient l'ambient i alhora que hagin de triar si està ple i anar a altres espais per conèixer-los.

Per tal d'organitzar bé la circulació i saber en tot moment qui vindrà i si està ple o no un ambient, s'ha creat un programa que estarà obert a cada ambient per saber si hi ha places lliures a un o altre espai.

PAPER DEL DOCENT

Preparar els ambients per rebre els aprenents no és una tasca que es pugui fer amb cinc minuts (a no ser que els centre disposi dels suficients espais per poder deixar sempre els ambients muntats).

Organitza l’espai de l’ambient: cuidat i adequat amb materials de qualitat.

El docent passa a un segon terme.

Coordina i és un estímul per a l’infant.

Observa, re-estructura l’espai i els materials i vetlla per a que les normes es respectin.

Es reformulen plantejaments i es valora com s’acompanya a cada infant les seves necessitats…

Atendre les situacions que es produeixen i intervenir de manera puntual.

Orientar, acompanyar, reconduir (sense caure en l’ intervencionisme, ja que sinó es pot tendir a perdre una part de la descoberta i aprofundiment per part de l’infant) i avaluar.