Evanescència és la qualitat de ser efímer i fugaç, com aquestes notes musicals que s'esvaeixen en l'aire.

La bellesa d'una flor és efímer ràpidament es mereix.

El fum d'una xemeneia és un exemple d'evanescència, ja que apareix i després es dissipa gradualment fins a desaparèixer en l'aire.

A mesura que el sol baixa a l'horitzó, la llum es torna més suau i els colors canvien, diluint-se gradualment fins a donar pas a la foscor de la nit.

Imatge d'una aurora boreal, moment curt però sublim, fins i tot màgic.

El Botafumeiro de la Catedral de Santiago, un gran encenser de metall. Es calcula que va ser instal·lat cap a l'any 1554. Els peregrins que passaven per la catedral i no podien mantenir una higiene adequada l'encens ajudava a dissimular les olors i purificava l'ambient.

La boira que envolta l'escena o un fum que flueix i desapareix és una metàfora visual comuna per a l'evanescència, suggerint com les coses es poden dispersar i diluir-se en l'aire.

Motius naturals com flors marcides o fulles caigudes. Aquest tipus d'elements recorden la cíclica naturalesa de la vida i la mort. Les flors que es descomponen o les fulles que cauen són símbols visuals potents de la decadència i la fugacitat.

Fulles caient d'un arbre en plena tardor, amb un fons de llum càlida i colors ataronjats. Les fulles a mig caure, amb alguna de les quals ja a terra, evoquen el cicle de vida i el pas del temps.

Una ona de mar trencant a la platja: L'aigua que puja i baixa amb la sorra emporta la idea de la fugacitat, donant un efecte visual efímer.

Aquí hi ha una interpretació visual de l'"evanescència", que simbolitza la fugacitat i la naturalesa fugaç de l'existència a través d'elements suaus i eteris i una atmosfera onírica.

L'aroma del cafè acabat de fer, aquella primera flaire d'un cafè recentment preparat, que omple els sentits, però es dissipa ràpidament.

El somriure d'un nen, el somriure espontani i genuí d'un nen que pot fondre cors, però que desapareix ràpidament.

Escena surrealista d'un oceà que captura la imatge d'un vaixell desapareixent. Es dissol lentament en la boira i les onades, simbolitzant el misteri dels vaixells evanescents. Les peces de l'embarcació es difuminen amb el mar, evocant la transitorietat i el caràcter efímer de l'existència.

Crea un paisatge que explori l'evanescència i transitorietat amb colors pastels. L'horitzó es fon amb blaus i verds. Una silueta humana és dissolta simbolitzant la fugacitat de la vida. Aus, flors, brises es mouen amb el vent, reflectint el canvi constant de la natura. Un llac amb onades suaus que reforci la idea d'impermanència.