L’evolució de la roba de les dones va abandonar la grossària de la tela i va destapar els caps de mocadors i els braços de les toques. Les faldes van guanyar a les faldetes.

A l’escola de majors, febrer de 2022.

L'orquestra Montesol pujava fins a Vistabella a tocar els dies de les festes d'agost. Al Dau la seua camioneta resultava tan exòtica com els seus mateixos músics.

Masoveres del Pla Avall, gener de 2022.

A la punta d’un bancal, disposada a collir pataques en una aixada.

Treballadora forestal al terme de Vistabella del Maestrat, febrer de 2022.

Albina Porcar Royo del mas de Capote al Boi, nascuda l'any 1908, mare de Pedro Edo Porcar conegut músic de rondalla del nostre territori.

Porta el menjar a casa per a la gent gran del poble, gener de 2022.

Elisa del mas de Celades, Teodora del mas dels Canalissos i Maria del mas de la Noguera quan tenien 14 anys.

A la cuina de l’escola de Vistabella, gener de 2022.

En una foto d'estudi i en roba de ciutat. Moltes jovenetes baixaven a Castelló temporalment a fer feines per a d'altres i estalviar diners. Quan es casaven tornaven a viure al poble per a treballar a sa casa.

Al solet de l’ermita del Loreto, gener de 2022.

En la vespa de la retratista Carmen de Cabanes. Venien de festa al poble des dels masos on vivien: mas de la Xaparra, mas de la Torta, mas de Martí, mas de Mossèn Joan i mas de Cabedo, una mostra de fadrines de part del territori.

Passejadores diàries del camí de la Randera, gener de 2022.

El 1946 les xiques fadrines s’embellien amb arracades de fantasia només els dies més festers, els altres escardaven els bancals de pataques i guardaven les raberes per ajudar a la família, sense cobrar. Només alguns hòmens guanyaven jornal fixat en 7 pessetes i 50 cèntims.

Les xiques del mas d’Alforí. Guanyadores del I premi nacional a la Innovació en l’Activitat Agrària, gener de 2022.

Carmen Gual i Manola Salvador vestides de xiques de Santa Teresa. L’única festa que donava protagonisme a les dones fadrines durant el franquisme estava controlada per l’església i les uniformava de negre, en teja i mantilla.

Treballadores de la Biblioteca Joaquin Osset Merle de Vistabella, gener de 2022.

La tia Ángela Escrig i la seua filla major Rosa Moliner Escrig en les seues dos respectives filles: Consuelo Moliner Escrig i Rosa Monfort Moliner.

Les dones de la família Lozano a la porta de l’escola, gener de 20222.

En els seus devantals de mudar al raval de Loreto.

Les mestres de l’escola del poble (Sira i Paula, estudiants en pràctiques), gener de 2022.

Juntes sempre que podien. Antònia era del mas de Gual i Bernabina era del mas de Silvestre, dos masos ben propet al Pla Amunt. Elisa i Antònia, a més d’amigues, eren doblement cosines germanes.

Amigues a les XII Jornades de Memòria Històrica de Vistabella del Maestrat, agost de 2021.

Veïnes del carrer Malcuinat, dretes damunt el pedrís xicotet del Dau per a vore millor alguna eixida especial des de l'església, una boda o un bateig.

Al pedrís de l’església, febrer de 2022 .

Tenencia va nàixer el 1903, es va fotografiar als 21 anys en la seua millor toca. Es va casar als 26 anys amb Joaquín Arnau Fabregat i va tindre dos fills: Cirila i Joaquín.

Escritora i bloguera del mas de Carrascal del Pla Amunt, gener de 2022.

Anastàsia Gual, mare de Francisco Traver Gual, pare d'Eduarda Traver Moliner, mare de Belen i Marta Bachero Traver. Les nostres ueles van portar una toca negra damunt dels muscles, i el monyo replegat en un topo, sempre voltat d'una pinta o dos que eren de carei.

Especialista en aus de Penyagolosa al mas de Carrascal del Pla Amunt, desembre de 2021.

Les adolescents dels anys 60 al món rural no parlaven de feminisme, la societat acceptava que les dones no pogueren obrir un compte al banc i que, òbviament, no tingueren els mateixos drets que els hòmens.

Companyes de feina, al carrer major de Vistabella, febrer de 2022.

Lola Miró Salvador i Dolores Pitarch Gonell es feien confidències adolescents davant del canyís del número 12 de l'avinguda Ramon Salvador, la casa dels pares de Dolores, on estava instal·lat l'únic servei de telèfon que hi havia al poble als anys seixanta.

Amigues, a les escaletes de l’ermita del Loreto, febrer de 2022.

Assentada al mig la tia Leonida Garcia, al costat de sa mare, dreta la seua germana en el seu fill, i les cosines. Les dones de Penyagolosa van treballar molt durament per a mantindre la família, però sense tindre cap poder de decisió, només la resistència de les carrasques.

Protagonista del projecte Les veus de Penyagolosa, al pedrís de la placeta de l’Hospital, setembre de 2021.

La tia Amàlia Gual nascuda el 1885, de la plaça del Dau, era mare de Domitila Salvador Gual, uela de Lola Miró Salvador i besàvia de Laura Espinosa Miró.

Jugant al castell, maig de 2020.