JORNADA FAMILIAR 17-5-20

Benvolgudes famílies,

Herois, superherois, villanos... Personatges de ficció? La mitologia parla dels herois com a éssers generalment humils i desconeguts fins que tenen l'oportunitat de mostrar la seva fortalesa.

Em pregunto: hi ha res més extraordinari i que posi a prova la pròpia fortalesa que cuidar i protegir els que tenim al voltant?

M’agrada pensar en l’heroïcitat des de la humilitat i la senzillesa. Aquella heroïcitat que no parteix d’un afany vanitós de destacar, ni de superpoders fantàstics, sinó de la superació personal en circumstàncies adverses, de la força interna, de valors i principis ferms, del sentit de la responsabilitat, del desinterès, de l’empatia...

Entenent-ho d’aquesta manera, crec que la vida ens posa a tots, en un moment o altre, en situacions en què pot sorgir o bé el malvat o bé l’heroi que portem a dins.

En l'últim mes, parlem molt de tots aquells que estan exposant la seva salut i la seva vida treballant per als altres: els que cuiden els malalts, els que desinfecten residències, els que transporten morts, els que atenen les botigues, els que netegen els carrers... S’han evidenciat imprescindibles. Un aplaudiment ben merescut per a aquests herois sense vocació de ser-ho!

No es parla tant de mestres, professors i professionals de l’ensenyament. També hem hagut de modificar, sense previ avís, la manera de fer; formar-nos, sense horaris, en novetats; adaptar-nos i superar-nos, sovint sense reconeixement social. Un aplaudiment per a tots nosaltres!

Aquesta setmana, en condicions normals, hauríem celebrat la setmana de la família. No la deixarem passar de llarg. D’altra banda, va ser la família l’origen de les escoles manyanetianes.

Des d’aquest concepte d’heroi anònim (potser molt personal, ja ho entenc), en les famílies trobem infinitat d’actes heroics. En situacions crítiques, com la que estem vivint, els actes heroics es multipliquen:

• Pares que responen a les exigències de la feina compaginant els deures escolars dels seus fill.

• Pares que camuflen l’angoixa de no saber si cobraran posant bona cara i jugant amb els seus fills amb alegria.

• Avis que animen fills i nets, ocultant la tristesa i la soledat, posant-se al dia en l'ús de les xarxes socials per mantenir la comunicació.

• Persones que donen suport a la parella en les seves pors, inquietuds..., escoltant, acompanyant en silenci, amb un somriure...

• Fills i filles que només per existir ens empenyen a ser millors persones.

Aquest article està inacabat. Vosaltres, un per un, el podríeu completar afegint aquells actes heroics silenciosos que realitzeu per a la vostra família.

Des de la convicció que, malgrat les imperfeccions, les famílies tenim el superpoder de mostrar l’amor pels nostres i buscar el seu benestar..., avui el meu aplaudiment va per a les nostres famílies!

Myriam Amadoz

Psicòloga

Contes:

Emma Dodd, De vegades… Ed. Cruïlla.

Debi Gliori, T’estimaré sempre, Petitó. Ed. Timun Mas

Raquel Díaz Reguera, Un amor tan gran. Ed. Imaginarium

Laura Langston, Abuelita, ¿te acuerdas? Ed Beascoa

Tracey Moroney, Cosas que me gustan de mis abuelos. Ed SM