En aquest anunci hi ha un truc comercial important. No diria necessàriament que sigui una “estafa”, perquè les condicions apareixen a l’anunci, però el “2×1” pot fer pensar en una cosa diferent del que realment passa.

Mirem l’exemple de la tonyina Calvo:

• 1 pack costa 4,39 €.

• Compres 2 packs i a caixa pagues 8,78 €.

• No et regalen el segon pack en aquell moment.

• Els 4,39 € del segon pack s’acumulen al teu pròxim ChequeAhorro.

• Per beneficiar-te'n has de ser soci d’El Club Carrefour i després tornar a Carrefour per gastar aquest saldo. El ChequeAhorro, a més, té condicions d'ús i caducitat. Carrefour

Per tant, el missatge enorme “2×1” suggereix:

Pago 1 i m’emporto 2.

Però el funcionament real és més aviat:

Pago 2 ara i em guarden l'import d'1 perquè el gasti més endavant a Carrefour.

Per preguntar als alumnes:

“És realment un 2×1?” 

I encara hi ha un altre detall. Si una persona no torna a Carrefour o deixa caducar el ChequeAhorro, no haurà obtingut l'estalvi anunciat. Carrefour explica que el ChequeAhorro té una data de caducitat i que l'import no utilitzat es perd. Carrefour

El “truc” matemàtic

Visualment veiem 2×1 en lletres enormes. En canvi, la informació decisiva està escrita molt més petita:

«Acumula el importe de la 2ª unidad en tu próximo ChequeAhorro».

Aquesta diferència entre “descompte immediat” i “diners per a una compra futura” és justament el que jo faria descobrir als alumnes.

Podríem convertir aquesta mateixa imatge en una activitat de 4 o 5 preguntes matemàtiques, per exemple: Quant pagues avui? Quant estalvies avui? Quant et tornen? Què passa si no tornes a comprar? És correcte dir-ne 2×1?