MARÇ 2.023

Per preparar aquest viatge he consultat alguns tracks d'alguns usuaris de Wikiloc : Rutas por Ibiza en bici, Con un par de ruedas, Mutxabtt i altres, als que agraeixo les seves aportacions.

Des de Barcelona, per viatjar a Eivissa, sens dubte, millor el vaixell. Vaig trobar molt pràctic poder arribar al port pedalant,  deixar la bicicleta carregada i despreocupar-me fins a l'arribada. I la bicicleta viatja gratis!

VOLTA A EIVISSA

Vaig triar fer la volta en sentit horari, però tenia dubtes ja que alguns ho fan en sentit antihorari.  Ara que he acabat puc dir que depèn del track, però mirant la ciclabilitat no hi ha molta diferència fer-ho d'una manera o altra.

He evitat alguns llocs de carregar la bicicleta en trialeres de pujada, i en conjunt no es pot dir que sigui un recorregut difícil, però trobarem trams on cal caminar una mica, pujades exigents, llocs pedregosos, alguna trialera (o corriols tècnics), escales (poques) que cal pujar o baixar carregant la bicicleta, pel que és una ruta per bicicleta de muntanya, i preferiblement de doble suspensió.

Es pot fer en tres dies, però tenint temps he preferit fer-la en quatre.

En quant a la logística dels allotjaments, en un principi vaig pensar allotjar-me a un hotel, i cada dia fer un recorregut sense càrrega. L'inconvenient és que per fer tota l'illa caldria fer molts quilòmetres d'anada i tornada. Vaig contemplar la possibilitat d'agafar algun autobús, però no admeten bicicletes.

Buscant informació, he vist que molts hotels estan tancats, i els que estan oberts poden ser molt cars. Valorant que ara al març no fa gaire fred, i amb una previsió d’una setmana de bon temps, m’he animat a portar una petita tenda bivac, i pernoctar allà on acabi la ruta. Plantant a la tarda-nit i recollint a primera hora, no he tingut cap problema. Sempre en llocs discrets, i per suposat, sense deixar rastre de deixalles.

Amb els restaurants i supermercats passa una mica el mateix, i davant la possibilitat de no trobar res obert he portat menjar per un dia, i quan he tingut ocasió he anat a restaurants o he fet compra en algun supermercat. He marcat amb un waypoint alguns llocs que estan oberts tot l'any.

No he trobat cap font a tota l'illa, ni tan sols a les poblacions, segurament perquè l'aigua de l'aixeta diuen que no es gaire bona.  És important no descuidar-se de carregar aigua al passar per bars i supermercats, sobretot fora de temporada, amb molts establiments tancats.

El vaixell ha arribat a Eivissa puntual, sobre les 6 del matí. Encara de nit, he sortit cap el Passeig Marítim per trobar algun bar obert on esmorzar i poder-me canviar de roba.

El port queda a les afores, i cal pedalar uns 10 minuts fins arribar al Centre. He trobat l'Estació Marítima on hi ha les oficines de Balearia.  Al mateix edifici hi ha un bar, i he pogut entrar la bicicleta i canviar-me amb tranquil·litat. Després de menjar un bon entrepà i prendre un cafè amb llet, llarg de cafè, per espavilar-me, ja estic en condicions de començar la ruta.

Al principi moltes sensacions, i detalls que vaig observant amb curiositat, la sortida del sol, el port amb el Castell al fons, els edificis, fins i tot el lèxic propi de l'eivissenc en alguns rètols.

Aviat s'arriba al Parc Natural de Ses Salines, on hi havia flamencs, entre altres aus. Més endavant moltes cales que en aquesta època de l'any quasi no hi ha ningú, el mirador des Vedrà i molts llocs amb uns paisatges espectaculars. Ja al final d'etapa, veient que tenia temps, penso que podria haver baixat fins al mirador de la Cala Llentrisca, no a la cala, que no és ciclable.

Ha hagut una mica de tot, trams urbans o per urbanitzacions, asfalt, pistes de terra i corriols, alguns molt pedregosos. Destacar la Platja del còdols, amb més d'un quilòmetre difícil de caminar. Al costat de l'àrea permesa hi ha un corriol amb les pedres mes petites, poc ciclable, però que almenys es camina millor.

Quasi al final d'etapa, a la Torre d'en Rovira, hi ha una zona que està bé per acampar, però era molt d'hora. He anat seguint fins que he trobat un lloc discret on plantar la tenda. Més endavant ja queda a prop de Sant Antoni, i comença a haver moltes cases i llocs urbanitzats.

La temperatura ha estat ideal, dormint amb un xandall. Al principi feia calor, però quan ha entrat la nit ha refrescat i m'he ficat al sac. Al matí, després de menjar alguna cosa i recollir tot, he sortit sobre les 8.

Fins a Sant Antoni, el track va vorejant les cales. Sovint és pitjor camí però val la pena per les vistes.

A Sant Antoni de Portmany, m'he ficat per l'interior del poble per comprar menjar a un supermercat, i he aprofitat per esmorzar a un bar amb preus normals, ja que al Passeig Marítim tot és més car.

Sortint de Sant Antoni arribo a la platja de la Galera i a Cala Salada, que s'accedeix per unes escales on cal carregar la bici. Sort que són de baixada!

A partir d'aquí el track va per l'interior, amb algunes pujades exigents i corriols tècnics. S'arriba a un mirador: Les Portes del Cel, a sobre d'un penya-segat, amb unes bones vistes. 

Un parell de quilòmetres més endavant hi ha un petit nucli urbà, Santa Agnès de la Corona, on trobo un restaurant obert per prendre el cafè de mig matí. En aquesta zona canvia el paisatge de boscos de pins per un plana verda amb molts ametllers, que ara en el període de la floració fa un contrast molt maco amb el blanc de les cases típiques eivissenques.

Seguint ruta, sempre a un 200 metres per sobre de la costa, tornem a tenir bones vistes de la Cala d'Albarca. Aquí segueixo una variant per evitar un tram de pujada trialera que caldria carregar la bicicleta.

L'hora de dinar coincideix amb l'arribada al restaurant Can Sulayetas, un lloc molt agradable que ja m'havien recomanat.

La intenció es fer nit a la Cala Es Portitxol, i com és d'hora faré una visita al poble Sant Miquel de Balansat a quatre quilòmetres. El més interessant, l'església fortificada, situada dalt d'un turó, que a més de la funció religiosa, assumia la de protecció dels pirates de la època.

Ja de tornada, cal baixar fins a la cala, primer per una pista asfaltada, i després per un corriol amb bastant pendent, que tret d'alguns trams molt exposats, es pot baixar en bici. Els últims 50 metres estan en molt mal estat, i si no tenim intenció de quedar-nos, el millor seria deixar la bici i fer-los a peu.

La Cala Es Portitxol és un lloc amb encant. Quan he arribat he trobat uns nois molt simpàtics amb els que he estat parlant una estona fins que han marxat. Sent l'únic habitant de la cala, ha estat una tarde-nit de relax total. No hi ha ni cobertura de mòbil.

Quedava plantar la tenda, menjar alguna cosa, i esperar les últimes llums per anar a dormir amb la suau remor de l'aigua, que en el silenci de la nit semblava que hagués d'arribar a la tenda.

Després d'una nit tranquil·la, a primera hora m'han despertat els gralls d'unes gavines.

Sense preses, he menjat del que portava: Uns plàtans, fruits secs i xocolata. Quedava recollir la tenda i carregar tot a la bicicleta.

Unes últimes fotos i he començat la pujada. El camí es fa quasi tot caminant. Després per pistes i corriols s'arriba al Port de Sant Miquel.

A finals de març, la majoria d'hotels i botigues estan tancats. Segons m'han explicat l'únic restaurant obert tot l'any és Can Tothom.

Continuo per pistes, i carreteres que ara quasi no hi ha trànsit, passant per algunes cales a qual més maca, i fent moltes fotos.

La part nord, per Portinatx,  és una zona més abrupta amb trialeres i corriols poc ciclables. Cal triar bé el track a seguir, a més de fixar-se si està en sentit horari o antihorari, ja que podem tenir alguna sorpresa. A mi m'ha passat, i m'he menjat una trialera de pujada i altres llocs no ciclables. He corregit el track deixant-lo per on havia d'haver passat.

Passat Portinatx, tornem cap el interior. Encara queda un corriol de baixada bastant pedregós, d'un quilòmetre aproximadament. M'he desviat 300 metes per anar a Sant Vicent de Sa Cala, un petit nucli urbà, on l'església és l'únic destacable. Finalment s'arriba a la Cala de Sant Vicent i la Platja d'es Figueral.

Tenint temps, he fet els 4 quilòmetres fins a Sant Carles de Peralta, un petit poblet on he pres una cervesa i he fet algunes fotos. També he aprofitat per comprar algunes coses al supermercat.

Per acabar he tornat a Es Figueral, ja buscant algun lloc per pernoctar, que ha estat prop de la Cala des Pou del Lleó, en un clar del bosc, ben amagat per no ser molestat. Només sentia els graznits d'alguns ocells i passes dels animals del bosc. Cap preocupació, doncs aquests no s'emportaran la bici.

Com cada dia, després de recollir tot he començat a pedalar. El primer destí era la Torre d'en Valls (o de Campanitx), una de tantes torres de vigilància del segle XVIII.

El recorregut d'avui passa per molts nuclis de població, que són urbanitzacions. Aprofitant pistes, corriols, carreteres i passejos marítims, sempre buscant camins ciclables, vaig vorejant la costa, passant per moltes cales.

A mig camí trobem Santa Euràlia des Riu, amb categoria de vila, i que com fa referència el nom, desemboca l'únic riu de l'illa.

Després de Santa Euràlia, el track entra a l'interior para tornar puntualment a les cales: Cala Llonga, Cala Sol d'en Serra, Cala Espart, Platja s'Estanyol, acabant a la Platja de Talamanca, abans d'entrar a Eivissa.

Com que era d'hora, he aprofitat per fer una mica de volta turística.

Acabada la volta a l'illa, he buscat un lloc econòmic per dormir: Vila Sa Torre, a 10 minuts del Centre en bici.

Amb la intenció de fer demà la volta a Formentera, m'he acostat a les oficines de Balearia per demanar informació dels ferris.

Deixant la càrrega a l'alberg (que he de tornar a la nit), he matinat per agafar el primer ferri cap a Formentera que surt a les 07:00 h. Segons em van dir, hi ha alguns que triguen mitja hora i altres 1 hora.

En arribar, just es feia de dia, amb molt d'aire i fred, pel que me he refugiat a un bar per prendre un cafè i esperar una mica que sortís el sol. M'expliquen que a diferència d'Eivissa, Formentera no te muntanyes, i per això corre més l'aire.

He començat a pedalar per L'Espai Natural de ses Salines fins a la Torre de la Gavina. M'ha cridat l'atenció la vista d'Eivissa on destaca clarament l'illot des Vedrà.

Continuen uns tres quilòmetres fins a Cala Saona, vorejant la costa per un camí no gaire marcat i amb molta pedra, on s'agraeix la doble suspensió.

Fins al Far des Cap de Barbaria hi ha pistes en bon estat, de vegades entre les típiques parets de pedra seca. He estat una estona fent fotos, i contemplant els penya-segats sobre un mar d'un blau intens.

Pels voltants hi ha la cova foradada, amb unes escales per baixar. També alguns jaciments megalítics no gaire vistosos pels que no som entesos.

Per Pistes i corriols sense dificultat arribaré a la Platja de Migjorn. Al costat de la platja hi ha camins i una passarel·la per arribar a la Platja des Arenals, a l'altre extrem de l'estret. Actualment han tret aquesta passarel·la, i caldria caminar per la sorra. Per evitar aquesta caminada, he modificat el recorregut tal com mostra el track.

Des del final de l'estret, el Caló des Mort, arrenca una pujada molt forta, i torna a baixar per convertir-se en un corriol tècnic, que amb una mica de pràctica es perfectament ciclable.

Arribo a un extrem del poble El Pilar de la Mola. El més interessant és l'església i un bar on m'acosto a prendre alguna cosa.

Queda per veure un molí de vent a les afores del poble i el Far de la Mola.

Ja de tornada passaré pel Camí de sa Pujada, també anomenat la Calçada Romana (encara que no és romà), una trialera que amb la bicicleta de doble suspensió es baixa bé, però l'empedrat li dona un punt de dificultat. Hi ha una vista impressionant de l'illa.

Hi ha un tros de carretera, amb una vorera ampla/carril bici, i finalment algun punt d'interès més com La torre de Punta Prima.

Vaig arribar a temps per agafar el ferri de les 18:00 hores que fa el trajecte en mitja hora.

Ja a Eivissa, un bon sopar per celebrar haver completat la ruta que m'havia proposat sense cap contratemps.