Les càrregues que suporten les estructures generen forces internes en la pròpia estructura (tensions), que tendeixen a deformar
i / o trencar-les . A aquestes forces deformants produïdes per les càrregues les anomenem ESFORÇOS.
Direm que un cos està sotmès a un esforç quan li apliquem una força.
Si el cos suporta l’esforç sense trencar-se direm que el cos es resistent a aquest tipus d’esforç.
Tipus d’esforços:
Forces que intenten estirar un material, volen allargar-lo.
Ex: el cable d’una grua, ascensor
Que un cos sigui resistent a la tracció (sigui capaç de suportar esforços de tracció sense trencar-se) depèn de: el material, la secció. S’usa l’acer per cables i el niló per fils i cordes ja que són molt resistents.
El vinclament es la deformació que sofreixen els cossos sotmesos a compresió quan són llargs i prims.
Forces que intenten aixafar un material. (dues forces que van amb la mateixa direcció però amb sentit oposat)
Ex: les potes d’una cadira, els pilars d’un edifici.
Per què un cos sigui resistent a la compressió cal que sigui rígid, ample i no molt llarg ja que si no es vinclarà.
Forces que intenten doblegar o corbar un material.
Ex: la fusta d’un trampolí, les bigues, canya de pescar, una prestatgeria.
Que un cos sigui resistent a la flexió (sigui capaç de suportar esforços de flexió sense trencar-se) depèn de: el material, la longitud i la secció.
Forces que intenten retorçar (que giri) un material.
Ex: al utilitzar un tornavís, eix d’un motor, volant d’un cotxe.
Un cos com més ample i curt més resistent a la torsió.
Forces que intenten tallar el material.
Ex: Al tallar amb unes tisores, alicates, cisalla, en unions cargolades i reblades.
La resistència d’un cos al cisallament depèn del material i de la seva secció. Un material molt resistent al cisallament és l’acer.
Realitza els tests sobre esforços a la web de tecno12-18.