EL JOC COMERCIAL I LA SITUACIÓ D'APRENENTATGE

1. Punt de partida: no tot joc genera aprenentatge

Un joc de taula comercial no és en si mateix una situació d’aprenentatge.

  És només un recurs.

El que el converteix en aprenentatge és:


 2. El canvi clau: de “jugar” a “aprendre jugant”

Hi ha dues maneres d’utilitzar un joc:

 Ús superficial


 Ús competencial (situació d’aprenentatge)

 Aquí sí que hi ha aprenentatge real


 3. El joc comercial com a “context d’aprenentatge”

Un joc comercial aporta tres coses molt potents:

 1. Context real

Els jocs tenen:

 Això situa l’alumnat en una experiència no artificial


 2. Complexitat cognitiva

Molts jocs impliquen:

 Competències difícils de treballar amb fitxes tradicionals


 3. Component emocional

 Sense emoció, no hi ha aprenentatge profund


 4. El paper del docent (clau absolut)

El docent transforma el joc en situació d’aprenentatge quan:

Abans del joc

Durant el joc

Després del joc (el moment més important)

 Sense aquesta fase, el joc perd valor educatiu


 5. El joc com a desencadenant, no com a final

En una situació d’aprenentatge, el joc pot ser:

 Punt d’inici

 Nucli

 Excusa per aprendre

 Aquí és on passa l’aprenentatge més ric


 6. Avantatges i límits del joc comercial

 Avantatges

 Límits


 7. Idea clau (resum potent)

 El joc comprat no ensenya.
  El que ensenya és el que fem pensar després de jugar.


 8. Mirada competencial

Quan s’utilitza bé, el joc de taula permet treballar:


 CONCLUSIÓ

Un joc comercial dins d’una situació d’aprenentatge és:

Sense aquesta mediació →es un  joc
Amb aquesta mediació → es un aprenentatge profund