Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional

De tota manera, gràcies, de veritat, gràcies per comprendre'ns i posar-se en la nostra pell, encara que només sigui per un dia.

Però… i demà?

Demà, tot tornarà a ser com sempre, i tornarem a patir en les nostres carns, la constant vulneració de drets i la sistemàtica discriminació. Com a molt, l'única cosa que trobarem seran paraules de consol, d'esperança i peticions de paciència, perquè hem de comprendre que el camí a recórrer és llarg, difícil i costós i no ens poden oferir res més.

I demà tornarem a la tranquil·litat dels nostres espais, que són diferents dels vostres.

Demà tornarem a intentar incloure'ns en les vostres activitats socials, en els vostres treballs, en els vostres col·legis, en els vostres espais públics, que us recordo que també són nostres, i tornarem a ser rebutjats i estigmatitzats. Ens diran que hem de comprendre que no disposem de les capacitats necessàries per a exercir tal o tal altra tasca, ens diran que ho senten molt, però que l'entorn no és l'adequat per a nosaltres. Ens diran que ens apartem, que no entorpim més i que deixem passar a la gent amb aptituds normals, que si al final queda una mica de lloc, ja ens cridaran.

I qui no vulgui veure, que tenim capacitats superiors, iguals o semblants a les de qualsevol persona, senzillament és que és un neci. Només necessitem un altre tipus de condicions i un altre ritme d'adaptació per a ser útils a la societat i sentir-nos realitzats.

La discapacitat desapareix quan l'entorn està adaptat i a vegades és tan senzill com posar una petita rampa a l'entrada d'una botiga, o fer un gronxador amb arnès de subjecció en un parc.

I no, avui no reivindicaré que falten places en centres ocupacionals, que les condicions de treball de les persones amb diversitat funcional són deplorables, que l'educació continua discriminant els alumnes amb necessitats especials, i tantes altres coses que succeeixen en el nostre dia a dia. I precisament no ho faré, perquè ho faig cada dia. Avui li cediré el protagonisme a tots aquests ens que he nomenat anteriorment i que sens dubte els veureu en tots els mitjans de comunicació, a les portes de les administracions que regenten llegint manifestos i en les xarxes socials mostrant el seu incondicional suport.

No deixa de ser curiós que durant tot l'any busquem ajuda en les institucions tant publiques com privades i sigui tan difícil poder accedir a elles. No obstant això, avui seran ells els que ens busquin, avui voldran estar al nostre costat per a fer-se fotos, avui ens escoltaran pacientment i anotaran totes les nostres reivindicacions. Però demà, ja sabeu el que passarà… Ens acomiadaran dels seus despatxos amb la recurrent frase: “paciència, tranquils perquè tot arribarà”. Per a molts de nosaltres arribarà tard, molt tard, quan ja no hi siguem aquí.

Malgrat tot, sabem que hem avançat un bon tros del camí i que hi ha moltes persones que estan al nostre costat, que ens veuen i ens tracten com a iguals. I es tracta d'això, de ser iguals, iguals en drets i en oportunitats. A tots ells des d'aquí, els dono forces i els animo a continuar amb nosaltres, “junts el camí sempre és més divertit”.

I a la resta de la societat, us demano si us plau que ens tingueu en compte, que ens deixeu fer coses amb vosaltres, que ens deixeu estar amb vosaltres, que no ens tingueu por i que nosaltres no us tinguem por a vosaltres. Us demano que ens ajudeu en la nostra lluita diària, que ens ajudeu a fer-nos visibles. Us demano que no ens deixeu sols.

Nati Balada

SinMaDif                                                             3 de desembre de 2021

Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional