Xerrades
Talks
19/06/2023, 18.00h
Karen Jesney (Carleton University): Canadian French liaison: exceptions and innovations
[Joint work with Anne-Michelle Tessier] French liaison is a well-studied process where certain word-final consonants appear just when the following word begins with a vowel – e.g., les amis [le.za.mi] vs. les bébés [le.be.be]. A small set of exceptional ‘h-aspiré’ words block liaison, despite being vowel initial – e.g., les hiboux [le.i.bu]. This talk presents results of an experiment examining the productivity and acceptability of (non-)liaison in Canadian French. We find that participants’ rates of liaison with nonce words are affected by their rates of (non-standard) liaison with real h-aspiré words and by properties of the h-aspiré sub-lexicon.
29/06/2023, 16.00h
Karen Jesney (Carleton University): Gradient Symbolic Representations: weighing evidence from loanword adaptation and lexical exceptions
Gradient Symbolic Representations (Smolensky & Goldrick 2016) is a model of grammar that allows underlying segments to have different degrees of representational strength. The theory has been successfully applied to a range of exceptional phonological phenomena in a variety of recent work. This talk examines what types of implicational patterns can vs. cannot be modeled in this type of framework, using data from loanwords in Canadian French and other languages.
(Amb el suport de la Fundación BBVA. Beca Leonardo a Investigadores y Creadores Culturales 2021; IP: Clàudia Pons-Moll)
21/05, 13.00h: Clàudia Pons-Moll (UB). Propietats fonològiques dels binomis en català i en espanyol
Abstract
El paper que potencialment té el pes prosòdic en l'ordre que adopten els binomis ha estat àmpliament explorat sobretot en anglès (veg. els treballs precursors de Malkiel 1959, en què també es consideren altres llengües, Bolinger 1962, Cooper & Ross 1975, Pinker & Birdsong 1979, o els més recents de Benor & Levy 2006, Mollin 2013, Ryan 2019), i també en francès (Pinker & Birdsong 1979) o en alemany (Müller 1997), però no ho ha estat en llengües com l'espanyol o el català. Els binomis en espanyol, per exemple, s'han abordat des de la lexicologia i la semàntica (García-Page 1998; Almela 2006) i la traductologia (Andrades 2014, Rodríguez 2014), però no hi ha estudis que es detinguin a estudiar-ne les propietats fonològiques, i més específicament les propietats mètriques i rítmiques. No tenim coneixement que hi hagi treballs referits a aquest tipus d'estructures en català. A partir d'una anàlisi detallada dels binomis irreversibles de l'espanyol que apareixen recollits a Almela (2016) i dels binomis irreversibles del català que apareixen recollits al Diccionari de sinònims de frases fetes d'Espinal (2004, 2006), en aquesta xerrada es revisen les propietats fonològiques (mètriques, rítmiques i fonotàctiques) que caracteritzen els binomis en espanyol i en català. També s'hi presenten els resultats preliminars (primeres impressions) del buidatge dels binomis reversibles del català que apareixen en un corpus de 40.988.282 paraules de la Wikipedia i en un corpus d'aproximadament 302.000 paraules corresponent als articles d'opinió de quatre periodistes de Vilaweb (Barnils, Crespo, Rojals, Zaballa), ambdós analitzats automàticament amb FreeLing 3.0.
Enllaç a la sessió de Zoom: demanar a claudia.pons@ub.edu
PowerPoint de la presentació: Seminari_Fonologia_CPonsMoll_2021_binomis.pdf
07/05, 15.30h: Eulàlia Bonet (UAB). Al·lomorfia i segments flotants
Abstract
La naturalesa i el tractament del que es coneix com a al·lomorfia amb condicionament fonològic ha suscitat molta controvèrsia dintre de la gramàtica generativa. Emparant-se en la idea de la modularitat de la gramàtica, algunes propostes han recorregut al confinament de la selecció d'al·lomorfs a les entrades lèxiques (p. ex. Embick 2010) mentre que altres han intentat negar la naturalesa al·lomòrfica d'un subconjunt dels casos a base d'enriquir amb segments flotants la representació dels exponents (p. ex. Scheer 2016). En aquesta xerrada es contrastaran aquestes dues propostes amb la que es basa en inputs múltiples dintre de la teoria de l'optimitat (Mascaró 1996, Tranel 1996 et seq) per defensar la millor adequació d'aquesta última. Pdf presentació
26/03, 13.00h: Jesús Jiménez (UV). Una aproximació basada en principis al ritme dels alexandrins d'Estellés
Abstract
La fonologia mètrica estudia els patrons rítmics de les llengües i també la distribució dels accents la poesia. En el cas de la mètrica poètica, d’acord amb el model emmarcat en la teoria de l’optimitat que seguim en aquesta presentació (v., per exemple, Golston 1998, Hayes et al. 2012, i, per al català, Jiménez 2019), els versos amb patrons accentuals que compleixen una sèrie de principis rítmics universals es consideren més harmònics i, per tant, s’espera que siguen també més freqüents. L’objectiu de la xarrada és comprovar si aquesta hipòtesi es confirma en els alexandrins del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés. L’anàlisi mostra que les preferències respecte de la distribució dels accents en els versos d’Estellés es basen, en efecte, en principis de caràcter general i que el grau d’adequació dels diferents models del vers a aquests principis permet deduir la seua freqüència relativa. En concret, mostrarem com, darrere de les diferències de freqüència dels patrons accentuals, trobem principis que afavoreixen els versos amb seqüències més eurítmiques, però també principis que promouen la incorporació al vers d’una part més àmplia del lèxic, tot i que això signifique que se seleccionen esquemes accentuals amb esquemes rítmics pitjors.
Referències:
Golston, Chris. 1998. «Constraint-based metrics». Natural Language and Linguistic Theory 16: 719–770. [https://doi.org/10.1023/A:1006056312894]
Hayes, Bruce / Wilson, Colin / Shisko, Anne. 2012. «Maxent grammars for the metrics of Shakespeare and Milton». Language 88: 691–731. [https://www.jstor.org/stable/23357550]
Jiménez, Jesús. 2019. «Poesia bastida amb materials planers: Optimització del ritme en els alexandrins d'Estellés». Zeitschrift für Katalanistik 32: 223–269. [http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/32/14_Jimenez.pdf]
19/03, 17.00h: Francesc Torres-Tamarit (CNRS). Stress-triggered harmony in Italo-Romance proparoxytones: typological considerations
Abstract
Proparoxytones in Italo-Romance offer the best source of evidence to investigate certain properties of stress-dependent harmony, like myopia. We assume, following Mascaró (2019), that stress-dependent phonological harmony cannot be non-myopic, against Walker (2010) and Kimper (2012). In this talk we will explore the typological predictions of a set of harmony-triggering constraints found in the literature (AGREE, ALIGN, IDENT in ABC, SHARE, SPREAD) relativized to apply to minimal and maximal feet (Martínez-Paricio 2013). We will show that only IDENT in ABC produces a factorial typology that matches the empirical generalizations put forward in Mascaró (2019).
References:
Kimper, Wendell. 2012. Harmony is myopic: reply to Walker 2010. Linguistic Inquiry 43: 301-309.
Mascaró, Joan. 2019. On the lack of evidence for non-myopic harmony. Linguistic Inquiry 50: 862-872.
Martínez-Paricio, Violeta. 2013. An exploration of minimal and maximal metrical feet. PhD dissertation, University of Tromsø-Arctic Universtity of Norway.
Walker, Rachel. 2010. Nonmyopic harmony and the nature of derivations. Linguistic Inquiry 41: 169-179.
19/02, 17.00h: Joan Mascaró (UAB). In defence of number three: interfixació prosòdica en català
Abstract
Hi ha un conjunt de derivats en català, i també en altres llengües romàniques, que afegeixen un morf desprovist de significat entre l'arrel i el sufix derivatiu. En els casos en què es produeix, l'arrel és sempre monosil·làbica (carn-iss-er, *sabat-iss-er, *xocolat-iss-er). S'examinarà en particular el cas dels gentilicis (Vic - vig-at-à, Manres-a - *manres-at-à). Partint de l'observació descriptiva que en català hi ha en la derivació una preferència per una estructura iàmbica/anapèstica sobre el radical, es proposarà que en aquests casos se satisfà una condició de minimitat prosòdica que correspon a un peu anapèstic sobre l'arrel derivada, és a dir a una estructura pòdica recursiva (Ftvi(Ftg-a . t-à)) (Martínez-Paricio i Kager 2016).
Es consideraran també altres tipus d'evidència a favor de l'anapest, en el metre poètic i en els mots de tipus fonosimbòlic (tururut, patatxip-patatxap).
Handout: