Santa Tecla

Santa Tecla

Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració. Duren deu dies complets més la nit sencera del 22 al 23 de setembre. Aquesta festa gaudeix dels reconeixements de Festa d'interès turístic nacional, atorgada l'any 1996 pel govern de l'Estat espanyol, i de Festa patrimonial d'interès nacional,[1] atorgada per la Generalitat de Catalunya. Són unes de les més emblemàtiques de Catalunya.

La festa té onze jornades repartides en deu dies, cadascun anunciat per les matinades, i una nit completa, la del 22 al 23 de setembre. Conjumina multitud d'activitats –al voltant de 480 l'any 2006- organitzades per cent trenta-sis col·lectius amb una riquíssima seqüència ritual hereva de l'època medieval i modelada al llarg de set segles. Finalment, la diversitat dels actes que configuren el programa de Santa Tecla, que suposa any rere any una extraordinària participació de públics ben diversos, fa que Tarragona esclati per la seva festa gran.

El model que combina el Seguici Popular i el fet casteller adquireix a Tarragona una esplendor extraordinària, ja que el conjunt de balls, bestiari, entremesos, balls parlats, representacions al·legòriques i sonadors és el més ric de tots els Països Catalans i, per extensió, de tot l'Estat espanyol. Així mateix, la singularitat dels pilars caminant que pugen i baixen les escales de la Catedral de Tarragona també és absolutament captivador.


Història

Si bé a Tarragona el culte a santa Tecla ja era practicat des de molt antic, no serà fins al període de la Reconquesta quan les festes perfilen l'estructura embrionària que es perpetuarà i que pren el carrer com a espai essencial per a la seva realització. L'any 1091 el papa Urbà II restableix, si més no jurídicament, la seu metropolitana de Tarragona i declara la festivitat de Santa Tecla (23 de setembre) jornada de precepte i celebració principal de l'any. Això no obstant, únicament es tracta d'una fase prèvia a la restauració efectiva realitzada l'any 1118, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III el Gran, fa ofrena de la ciutat al bisbe Oleguer de Barcelona. Serà a partir d'aquell moment quan es pot parlar d'una repoblació real de Tarragona. La butlla pontifícia de Gelasi II ratifica la diada de Santa Tecla com a festa principal de l'any i, evidentment, jornada de precepte.