I. NÚVOLS AMB CORC
Aixolet: aixada petita
Amanti: arropi, abrigui
Copalta: barret de copa
Crepsetí: teixit de seda amb lligat setí
Destrer: cavall de batalla.
Domassos: peça de tela, en general de domàs, usada com a ornament en les esglésies, en les sales, en els balcons, etc., en dies de festa.
Embullada: capgirada, desordenada, embolicada…
Esbarriï/Esbarriar: escampar (coses que estaven aplegades, ordenades).
Feréstegues/feréstec: indòmit, no domesticat.
Neulia: boira.
Oratge: el temps en general
S’afuarà/afuar-se: llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada.
Sortillers: persones que practiquen sortilegis.
Suara: ara fa poc, ara mateix.
Topants: indrets on anar, per on passar, etc., d’una localitat, d’una casa.
Voliana: papallona
II. ATZEITUNÍ
A lloure: en llibertat, lliurement, sense subjecció.
Acarena: de carena.
Atzeituní: drap de gran valor molt usat a l’edat mitjana.
Balbes: que ha quedat sense sensibilitat, que es pot moure amb dificultat.
Cassigalls: parracs.
Clos: tancat, aïllat de l'exterior.
Dallar: segar amb la dalla.
Esbalç: estimball, precipici.
Esgarriat/esgarriar: perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, abandonar el dret camí.
Esmuny: fer passar lliscant per una estretor.
Esquellada: Una esquella és una campana lligada al coll del ramat que es deixa pasturar lliurement. Les esquelles serveixen perquè les peces de ramat, típicament vaques o cabres, no s'allunyin sense que el pastor les pugui sentir.
Estalzí: sutge .
Fer dissabte: quan es feia neteja a fons de la casa.
Foguera joana: la foguera de Sant Joan.
Golfes: part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destinada a guardar-hi fruita, mals endreços, etc.
Herbei : herba fina i més o menys densa que cobreix el sòl.
Metgia: remei
Pàmpols: fulles de la vinya.
Ragi: formant raig o doll.
Relluu la tristesa: resplendeix la tristesa.
Sàrria: recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses.
Senalla: cabàs d’espart o palma.
Trasmudar: fer canviar talment que sembli altre
Runa: enderrocs, rebutjos…
S’enderia: agafa una dèria (Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa).
Sabó de tall: sabó fet a casa amb olis aprofitats.
Segó: pellofa de cereals, especialment de blat, mòlta, que se separa de la farina i es dóna com a aliment al bestiar.
Senderi: discerniment.
Servar: aguantar alguna cosa durant uns moments.
Sorra: s’utilitzava per la neteja i com a desincrustant.
Tarannà: manera de procedir.
Tros: el camp on treballaven o la finca.
Urc: de tarannà altiu i arrogant.
Xalen/xalar: esbargir-se alegrement.
III. FREGALL D’ESPART
Adés: en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.
Aixafaen terrossos: aixafar un tros petit i solt de terra compacta.
Apedacen: posen pedaços a les parts més desgastades de la roba (llençols, pantalons, ...).
Asclo: estello, faig estelles d’un tronc de llenya.
Balm: cavitat formada per una roca o altre objecte submergit, que serveix d’amagatall als peixos.
Blasme: desaprovació, censura per haver obrat malament.
Blauet: s’utilitzava per blanquejar la roba.
Camussa: drap per netejar la pols i fregar metalls.
Cantaen: cantaven.
Capçanes: diferents significats. En funció del territori pot significar rodella teixida d'espart, palma o altre material que serveix per a posar-hi olles; Rodella de drap, cimolsa, etc, que hom es posa al cap per portar un pes…
Con tórnon: quan tornin.
Cossi: recipient gran que s’utilitzava per la roba, etc...
Costura: on les nenes, a banda de costura, també aprenien a llegir i escriure.
Cubell: galleda.
Davantalonet: davantal petit que portaven les nenes per no embrutar-se la poca roba que tenien.
Drap tan llarg…: drap blanc de cotó on les nenes practicaven els diferents punts de costura.
Embadalit: restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa.
Encaterinar: encapritxar, enamorar, embadalir.
Endrapar: menjar sense mesura.
Enllaquerat: enfangat
Erera /Erer: garbell d’espart o jonc per a porgar el gra a l’era.
Escafarall: fer tot de moviments i senyals estranyes.
Escarxofada: asseguda de qualsevol manera amb deixadesa.
Esparpillada /Esparpillar: fer obrir l’ull (a algú), despertar-li l’enteniment.
Esquerpa: aspra, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten.
Estrall: gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat.
Fa basques: fa fàstics.
Farinetes als cotxos: menjar que donaven als porcs.
Feram: aviram, animals de corral, especialment gallines.
Fesa: esquerda.
Fregall d'espart: fregall fet amb vencills.
Gibrell : vas rodó de poca alçària més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos.
Jorn : dia.
Lluca /Llucar: saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., (d’alguna cosa).
Malagradosa: aspra en el tracte, no gens agradosa.
Malvestat: maldat
Nyap: cosa no gens reeixida, mal feta.
Ofidial: d'ofidi (serp).
Pa-amb-xicolata: berenar típic de la Plana d’Urgell i d’altres indrets.
Passen agulletes: als sarments de la vinya es tallaven agulletes que després s’utilitzaven per empeltar ceps bords.
Picamatalassos: estri per espolsar i picar estores i matalassos.
Quillada: arreglada a fi de fer goig.
Revessa: difícil de manejar, de resoldre, de treballar, d'aprendre
IV. CANÇONS DE PAPER FI
A boqueta de juny/nit: a principis de juny/final del dia.
Ablami: fer treure flama (a un cos en combustió).
Barquejants: de barca
Batibullaires/Batibull: conjunt de crits, de sorolls, de coses en desordre i difícils d’aclarir.
Bot: cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids.
Bugada: fer bugada, rentar la roba.
Caramull: porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté.
Cofí: cabàs pla, d’espart, com l’usat per a posar-hi l’oliva mòlta al temps de premsar-la.
Complies senalles: omplies senalles.
Emporprada: de porpra.
Empillocar-nos: embriagar-nos.
Enartes/enartar: encisar, encantar.
Encastellada: ple d’altivesa, d’orgull.
Esbadellat: obrir (alguna cosa) sense separar-ne totalment les parts.
Esbatanada/esbatanar: obrir de bat a bat.
Esbotzar-te les anques: fer que les anques s’obrin o es rompin cedint a una pressió exterior.
Escorpit: escorpí.
Esgambi: esbargiment.
Estol: nombre de persones o animals aplegats deliberadament per a un fi.
Gaverneres: Arbust silvestre.
Irats: encesos d'ira.
Jull i cugula: males herbes que es fan junt amb cereals com el blat o l’ordi. Anys enrere, a la Plana d’Urgell, quan naixia una nena en una família de pagesos la gent deia: “ha nascut cugula”.
Lluerna: cuca de llum.
Neulint: perdent la força, decandint-se.
Nuada/ nuar: Fer un nus o nusos.
Orbesa: d’orb, cec.
Roent: extremament calent, que crema.
Rou: rosada.
S'acreix: augmenta per graus.
Solc: senyal o rastre que deixa a la superfície alguna cosa.
Teraranys: telaranys.
Xera: flamarada que es fa tirant al foc un manat de branquillons secs, palla, fullaraca, encenalls, etc.
Xiscle: crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc.