I. NÚVOLS AMB CORC

Aixolet: aixada petita

Amanti: arropi, abrigui

Copalta: barret de copa

Crepsetí: teixit de seda amb lligat setí

Destrer: cavall de batalla.

Domassos: peça de tela, en general de domàs, usada com a ornament en les esglésies, en les sales, en els balcons, etc., en dies de festa.

Embullada: capgirada, desordenada, embolicada…

Esbarriï/Esbarriar: escampar (coses que estaven aplegades, ordenades).

Feréstegues/feréstec: indòmit, no domesticat.

Neulia: boira.

Oratge: el temps en general

S’afuarà/afuar-se: llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada.

Sortillers: persones que practiquen sortilegis.

Suara: ara fa poc, ara mateix.

Topants: indrets on anar, per on passar, etc., d’una localitat, d’una casa.

Voliana: papallona

II. ATZEITUNÍ

A lloure: en llibertat, lliurement, sense subjecció.

Acarena: de carena.

Atzeituní: drap de gran valor molt usat a l’edat mitjana.

Balbes: que ha quedat sense sensibilitat, que es pot moure amb dificultat.

Cassigalls: parracs.

Clos: tancat, aïllat de l'exterior.

Dallar: segar amb la dalla.

Esbalç: estimball, precipici.

Esgarriat/esgarriar: perdre el camí, perdre’s separant-se de la colla, abandonar el dret camí.

Esmuny: fer passar lliscant per una estretor.

Esquellada: Una esquella és una campana lligada al coll del ramat que es deixa pasturar lliurement. Les esquelles serveixen perquè les peces de ramat, típicament vaques o cabres, no s'allunyin sense que el pastor les pugui sentir.

Estalzí: sutge .

Fer dissabte: quan es feia neteja a fons de la casa.

Foguera joana: la foguera de Sant Joan.

Golfes: part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destinada a guardar-hi fruita, mals endreços, etc.

Herbei : herba fina i més o menys densa que cobreix el sòl.

Metgia: remei

Pàmpols: fulles de la vinya.

Ragi: formant raig o doll.

Relluu la tristesa: resplendeix la tristesa.

Sàrria: recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses.

Senalla: cabàs d’espart o palma.

Trasmudar: fer canviar talment que sembli altre

Runa: enderrocs, rebutjos…

S’enderia: agafa una dèria (Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa).

Sabó de tall: sabó fet a casa amb olis aprofitats.

Segó: pellofa de cereals, especialment de blat, mòlta, que se separa de la farina i es dóna com a aliment al bestiar.

Senderi: discerniment.

Servar: aguantar alguna cosa durant uns moments.

Sorra: s’utilitzava per la neteja i com a desincrustant.

Tarannà: manera de procedir.

Tros: el camp on treballaven o la finca.

Urc: de tarannà altiu i arrogant.

Xalen/xalar: esbargir-se alegrement.

III. FREGALL D’ESPART

Adés: en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.

Aixafaen terrossos: aixafar un tros petit i solt de terra compacta.

Apedacen: posen pedaços a les parts més desgastades de la roba (llençols, pantalons, ...).

Asclo: estello, faig estelles d’un tronc de llenya.

Balm: cavitat formada per una roca o altre objecte submergit, que serveix d’amagatall als peixos.

Blasme: desaprovació, censura per haver obrat malament.

Blauet: s’utilitzava per blanquejar la roba.

Camussa: drap per netejar la pols i fregar metalls.

Cantaen: cantaven.

Capçanes: diferents significats. En funció del territori pot significar rodella teixida d'espart, palma o altre material que serveix per a posar-hi olles; Rodella de drap, cimolsa, etc, que hom es posa al cap per portar un pes…

Con tórnon: quan tornin.

Cossi: recipient gran que s’utilitzava per la roba, etc...

Costura: on les nenes, a banda de costura, també aprenien a llegir i escriure.

Cubell: galleda.

Davantalonet: davantal petit que portaven les nenes per no embrutar-se la poca roba que tenien.

Drap tan llarg…: drap blanc de cotó on les nenes practicaven els diferents punts de costura.

Embadalit: restar amb l’ànim suspès en la contemplació d’alguna cosa.

Encaterinar: encapritxar, enamorar, embadalir.

Endrapar: menjar sense mesura.

Enllaquerat: enfangat

Erera /Erer: garbell d’espart o jonc per a porgar el gra a l’era.

Escafarall: fer tot de moviments i senyals estranyes.

Escarxofada: asseguda de qualsevol manera amb deixadesa.

Esparpillada /Esparpillar: fer obrir l’ull (a algú), despertar-li l’enteniment.

Esquerpa: aspra, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten.

Estrall: gran dany, destrucció, mortaldat, causat per la guerra, una epidèmia, una calamitat.

Fa basques: fa fàstics.

Farinetes als cotxos: menjar que donaven als porcs.

Feram: aviram, animals de corral, especialment gallines.

Fesa: esquerda.

Fregall d'espart: fregall fet amb vencills.

Gibrell : vas rodó de poca alçària més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos.

Jorn : dia.

Lluca /Llucar: saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., (d’alguna cosa).

Malagradosa: aspra en el tracte, no gens agradosa.

Malvestat: maldat

Nyap: cosa no gens reeixida, mal feta.

Ofidial: d'ofidi (serp).

Pa-amb-xicolata: berenar típic de la Plana d’Urgell i d’altres indrets.

Passen agulletes: als sarments de la vinya es tallaven agulletes que després s’utilitzaven per empeltar ceps bords.

Picamatalassos: estri per espolsar i picar estores i matalassos.

Quillada: arreglada a fi de fer goig.

Revessa: difícil de manejar, de resoldre, de treballar, d'aprendre

IV. CANÇONS DE PAPER FI

A boqueta de juny/nit: a principis de juny/final del dia.

Ablami: fer treure flama (a un cos en combustió).

Barquejants: de barca

Batibullaires/Batibull: conjunt de crits, de sorolls, de coses en desordre i difícils d’aclarir.

Bot: cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids.

Bugada: fer bugada, rentar la roba.

Caramull: porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté.

Cofí: cabàs pla, d’espart, com l’usat per a posar-hi l’oliva mòlta al temps de premsar-la.

Complies senalles: omplies senalles.

Emporprada: de porpra.

Empillocar-nos: embriagar-nos.

Enartes/enartar: encisar, encantar.

Encastellada: ple d’altivesa, d’orgull.

Esbadellat: obrir (alguna cosa) sense separar-ne totalment les parts.

Esbatanada/esbatanar: obrir de bat a bat.

Esbotzar-te les anques: fer que les anques s’obrin o es rompin cedint a una pressió exterior.

Escorpit: escorpí.

Esgambi: esbargiment.

Estol: nombre de persones o animals aplegats deliberadament per a un fi.

Gaverneres: Arbust silvestre.

Irats: encesos d'ira.

Jull i cugula: males herbes que es fan junt amb cereals com el blat o l’ordi. Anys enrere, a la Plana d’Urgell, quan naixia una nena en una família de pagesos la gent deia: “ha nascut cugula”.

Lluerna: cuca de llum.

Neulint: perdent la força, decandint-se.

Nuada/ nuar: Fer un nus o nusos.

Orbesa: d’orb, cec.

Roent: extremament calent, que crema.

Rou: rosada.

S'acreix: augmenta per graus.

Solc: senyal o rastre que deixa a la superfície alguna cosa.

Teraranys: telaranys.

Xera: flamarada que es fa tirant al foc un manat de branquillons secs, palla, fullaraca, encenalls, etc.

Xiscle: crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc.