Embedded Files
No cal fer tot el recorregut, els mestres poden triar els punts que vagin més bé per la situació i la seguretat dels alumnes.
En el següent enllaç es pot seguir la ruta amb el wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-literaria-maria-merce-marcal-per-ivars-durgell-99257764
Recomanacions pràctiques per cada punt:
1. Cal Tous: la masia és a uns 800 metres del poliesportiu i l’escola d’Ivars, entre Ivars d’Urgell i Barbens. Hi ha un vial de terra al costat de la carretera, sense barana. Els mestres han de valorar si és segur desplaçar el grup a aquest primer punt.
En aquest punt els mestres llegeixen l’explicació i el text de la poeta. Dins el text l’autora ens explica: “A la meva mare li dec el sentit, la riquesa de la llengua” un exemple d’aquesta cultura popular transmesa per la mare la podem veure en aquest breu poema que els alumnes poden llegir en veu alta, un vers cadascun per donar més dinamisme (prèviament l’hauran llegit a l’escola).
Si collies les pomes
del meu pomerar
i en complies senalles,
s’encenia el mas,
que sóc masovera
- en setembre d’amor –
quan relluu la tristesa
sota pàmpols nous.
Cau de Llunes, 1973-1976
2. Carrer Balmes, al costat del poliesportiu, just a la sortida del poble direcció a Barbens, i ben a prop de les escoles (per si algú necessita anar al bany). A l’escola poden veure el mural dedicat a la poeta.
L’escola d’Ivars actua de suport de les escoles visitants. Web de l’escola d’Ivars d’Urgell.
En aquest punt els mestres llegeixen El text explicatiu. Cal explicar que el poema enumera els productes i estris de neteja que es feien servir a les cases (avui en dia només els coneixen per la marca comercial), que eren gairebé sempre les dones les que netejaven i que aquest poema les vol convertir en unes heroïnes al camp de batalla, comparant-les amb un guerrer, però en el seu cas les seves armes seran aquests estris de neteja!!!
Dins la maleta pedagògica “Maria-Mercè Marçal a l’aula” podreu trobar molts d’aquests materials que poden ajudar en la dinamització de la lectura.
Els alumnes poden llegir en veu alta aquest poema, un vers cadascun per donar més dinamisme (prèviament l’hauran llegit a l’escola).
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Cau de Llunes, 1973-1976
3. Parc de l’ermita: un espai ben adequat per esmorzar i esbargir-se una mica. Si els mestres decideixen no anar fins a cal Tous, aquest parc és un bon lloc per fer l’explicació inicial de la visita.
4. Carrer jardí: recomanable passar pel caminet de terra que uneix l’ermita amb el centre del poble. És un indret segur ja que no hi passen vehicles.
En aquest punt els mestres, després de llegir el text explicatiu del tòtem, poden explicar que aquest punt està situat on vivia una modista molt coneguda al poble, que en aquest cosidor la poeta, molt interessada en el món de la costura, es va confeccionar la brusa que portava al seu casament. També es pot comentar que als seus poemes surten molts punts de costura i tipus de robes. Dins la maleta pedagògica “Maria-Mercè a l’aula” hi ha mostres de drapets amb els diferents punts.
Si paren atenció, en aquest poema poden esbrinar com era la vida de les dones als pobles anys enrere. Aquest poema és més llarg i amb paraules difícils (que en tot cas haurien d’explicar prèviament) els mestres han de decidir com fan la lectura.
Les xiquetes del meu poble
seuen en cadira baixa
i amb un davantalonet
i un drap tan llarg com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si feien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d'escapulari,
i cantaen allò
de "montañas nevadas".
Les dones del meu poble
de matinet al tros:
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafen terrossos
o se'n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble.
Cau de llunes (1977)
5. La pista-plaça Bisbe Coll: els mestres llegeixen text explicatiu. El poema no és adequat per nens. Cal vigilar per travessar el carrer. Aquesta plaça era un punt de trobada per jugar i actuacions. Pot ser molt adequat “cançó de saltar a corda”, els mestres han de decidir si el troben massa llarg per llegir-lo els nens. Dins la maleta pedagògica “Maria-Mercè a l’aula” podreu trobar molts d’aquests materials que poden ajudar en la dinamització de la lectura.
(En aquesta plaça hi ha una cafeteria amb serveis)
“Cançó de saltar corda”
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Bruixa de dol (1979)
6. Les escoles velles, situades davant l’ajuntament (hi han serveis). A partir de la lectura del text explicatiu, els mestres poden parlar de com són les escoles ara i com eren abans!
Els alumnes poden llegir en veu alta aquest poema, una estrofa cadascun i escenificant el text per donar més dinamisme (prèviament l’hauran preparat a l’escola).
Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!
I jo voldria prou fer-te esqueneta.
Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?
Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
—Tu, lladre de la teva llibertat?
Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!
La germana, l'estrangera (1985)
7. Camí de les bruixes: un raconet amb molt d’encant El poema és més llarg, parla de fades i bruixes...és recomanable que el llegeixin els mestres.
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Bruixa de dol (1979)
Una altra possibilitat és que en aquest punt llegeixin aquest altre poema:
Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.
Sal oberta
Els punts 8, 9 recorren el casc antic del poble. I el punt 10 és a un carrer molt transitat amb les voreres estretes. Es pot visitar el casc antic, les dues places i des d’allà passant pel punt 11, un mural de TV boy, anar al punt 12, el Fòrum MMM, on l’alcalde o la regidora de cultura rebran al grup (hi han serveis). Dins el Fòrum poden veure les exposicions dedicades a la poeta.
El punt 13 és al costat del cementiri. Hi ha un camí segur fins allà. Els mestres han de valorar si fer aquest punt.
Allà els pot recollir l’autobus.
Google Sites
Report abuse