desembre 2019
Vicenç Roman Peñalver
El meu nom és Vicenç Roman Peñalver, i sóc professor d'Educació Física de l’Institut Francesc Macià de Cornellà de LLobregat, a la comarca del Baix Llobregat. També tinc la sort de coordinar els projectes Erasmus d’aquest centre, i en les properes pàgines explicaré el job shadowing que vaig poder realitzar a l’Illa de la Reunió, dins el projecte Erasmus Plus KA1, titulat “Mejorar la competencia lingüistica a través de las actividades en la naturaleza como aula de aprendizaje”.
El projecte tracta de la gran importància que té el contacte amb la natura i els espais oberts en l’aprenentatge dels alumnes, de les noves metodologies, i de metodologies lingüístiques innovadores que puguin formar els professors en el seu procés d’ensenyament aprenentatge. No cal dir que, en la meva tasca com a professor d’EF, es presentava com una formació molt interessant i enriquidora.
Finalment, cal recordar que, donat que és un projecte multilingüe, en aquest bloc s'utilitzaran diverses llengues: Català, Anglés i Castellà com a principals llengües de descripció de l’experiència ...i totes les que puguem!!! Francès, Crioll, Euskera, Gallec….
Passaré, així doncs, indistintament d’una llengua a l’altra per tal d’anar fent la descripció de la meva experiència. De fet, seria magnífic poder fer servir moltes d’elles habitualment… però, desgraciadament, no totes elles són oficials a Europa encara ...com és el cas del català, el gallec o l’eusquera…. tant de bo ho siguin algun dia en aquesta Europa integradora...
En este proyecto, existía la posibilidad de realizar un job shadowing (=visita , estancia de observación y seguimiento de algún profesor del centro) conjuntamente con la visita a una escuela (Lycée Jean Joly) de la Isla de La Reunión, territorio francés de Ultramar. Por ello pude viajar, como profesor del Institut Francesc Macià de Barcelona, hasta La isla de la Reunión, en el mes de diciembre de 2019, y visitar este centro de secundaria ubicado en La Riviere, una pequeña población de la Isla.
El proyecto está relacionado con las Actividades en la Naturaleza como herramienta educativa. También tiene relación con la interacción entre materias en las que se ha aplicado la metodología AICLE y otras nuevas metodologías de aprendizaje de la lengua.
En l’Institut Francesc Macià realizamos este tipo de trabajo interdisciplinar desde hace ya varios años. En muchas actividades en el medio natural se realizan propuestas de un modo interdisciplinar, con actividades planteadas a los alumnos en lengua extranjera (específicamente para esa actividad). Posteriormente los alumnos realizan tareas interdisciplinares, como por ejemplo subir trabajos y evidencias de esas actividades a la plataforma europea Etwinning. Con ello trabajamos de modo transversal e interdisciplinariamente y cooperativamente.
Pero volviendo a la movilidad... ¿Por qué la Isla de la Reunión? ¿Por qué ese centro?
Bien, la respuesta es clara: Francia dispone de muchos territorios donde realizar actividad física en el medio natural, y es uno de los países más avanzados a la hora de utilizar esas actividades en el marco educativo. Se puede decir que van uno (o varios) pasos por delante nuestro en este sentido…..Además, la Isla, por sus condiciones específicas, es un territorio de reconocido prestigio en cuanto a las actividades que allá se realizan en el Medio Natural. La idea era observar en vivo innovaciones metodológicas, y la gestión y dirección de tales actividades por parte de sus docentes. También era interesante como docente intercambiar ideas, conocer otras culturas, y en definitiva obtener nuevas experiencias a través de las actividades propuestas.
Ante una Actividad en la Naturaleza planteada a los alumnos :
¿Cómo lo planifican?
¿Cómo lo organizan?
¿Cómo es una salida a la Naturaleza en su escuela?
¿Podríamos aprender de sus métodos?
Lo cierto es que con el Lycée Jean Joly hemos participado en un proyecto Erasmus KA2 titulado “Healthy town”, y, después de ello, pensamos que era buena idea conocer mejor su organización y gestión de tales actividades. Además, siguiendo con esa colaboración, la Unión Europea nos concedió otro proyecto KA2 titulado “Healthy minds, healthy learners”. Eso suponía que era un centro muy cercano a nosotros con el que participamos en 3 proyectos europeos.
Antes de la movilidad se contactó con los docentes con los que iba a cooperar, para concretar las actividades programadas y establecer un horario de trabajo. Estas Actividades formativas serían posteriormente certificadas por el órgano de gestión del centro .
day 1 9-XII
DEPARTURE FROM BARCELONA airport
1st flight Barcelona 8,20h Paris 10,10h
2nd flight Paris Orly AIRPORT 15,30h ARRIVAL SAINT DENNIS AIRPORT 5,30h a.m.
day 2 10-XII
FIRST DAY
Presentation of the school : Place and Buildings /Picnic on the seaside
day 3 11-XII
Presentation: Welcome meeting at School
TEACHER RESPONSIBLE , HEADMASTER AND PRINCIPAL MEETING
EDUCATIONAL SYSTEM IN REUNION ISLAND and EDUCATIONAL PROJECTS IN THE SCHOOL (With responsable teacher or other one)
FIRST EXAMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES
HIKING in Les Makes , Discovering the rain forest in Les Makes. A view on the Circus of Cilaos . Picnic area Les Platanes
day 4 12-XII
SECOND EXEMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES /
Orienteering in l’ Etang Salé Fores , Lunch at school canteen
ASSISTANCE TO SOME CLASSES in Jean Joly High school intresting for visiting teacher MATERIAL / METHODOLOGY/ ACTIVITTIES OF DIFERENT lessons etc...
day 5 13-XII
THIRD EXEMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES
Beach activities La Saline Beach
Picnic on the seaside
Visit of kélonia: Observatory of sea turtles
EXEMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES :
Yoga session
day 6 14-XII
FOURTH EXEMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES:
HIKING in Circus of Cilaos “La Chapelle”
Visit of the town with local products and souvenirs
FIVE EXEMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES :
day 7 15-XII
Visit of the market with local products and souvenirs
Discovery of the south-east coast and the Lava Road, Picnic Anse des Cascades
Visit of the Garden of Perfume and Spices of St Philippe
day 8 16-XII
Meeting at School
Other subjects and interest projects. Job shadowingat school lessons.
Language subjects, PE lessons, etc...
day 9 17-XII
FIFTH EXEMPLE OF SPORTIVE ACTIVITIES/OUTDOOR ACTIVITIES:
CYCLING THROUGH ETANG SALE
day 10 18-XII
LAST DAY : Certification and Evaluation . Farewell lunch at school
DEPARTURE FROM SAINT DENNIS AIRPORT: 1st flight to Paris Orly
day 11 19-XII
2nd flight Paris to Barcelona
Comença el viatge . I aquest viatge fins a l'illa es fa llarg i pesat. No hi ha vol directe des de Barcelona a l’Illa Reunió, per tant a les 6:30 cal anar a París en un viatge de dues hores. A l’aeroport d'Orly, recollir les maletes de les cintes de facturació i tornar a facturar pel vol a Reunió. S’ha de volar durant 11 hores aproximadament . I si tens la sort de fer-ho de nit, potser pots dormir i no patir excessivament el jet-lag del viatge. Diuen que és el vol nacional més llarg del mon... 11 hores sense sortir de territori francès...
Y después del largo viaje , llegué a Saint Dennis. La primera sorpresa es en el avión... la gente que venía en el mismo avión, iban realmente muy preparados... y realizan el cambio de ropa (de invierno a verano) antes de recoger las maletas y salir al exterior.
Hemos pasado del frío invernal de París al trópico caluroso de una isla del Índico. Abrigos, polares y pantalones largos se guardan hasta el viaje de vuelta. Shorts, camisetas de manga corta y gorras ocupan su lugar para sentir el verano tropical. Bienvenue a l'ile de la Reunion
Los árabes llegaron a la isla de Reunión en algún momento del siglo X, aunque cuando llegaron los portugueses en 1513, la encontraron deshabitada y le pusieron el nombre de "Santa Apolonia". En 1638 fue ocupada por Francia, pasando a ser administrada desde Port Louis en Mauricio. En 1642, y por orden del rey Luis XIII pasó a llamarse Île Bourbon (Isla Borbón), y fueron deportados a la isla doce amotinados franceses procedentes de Madagascar. La colonización no comenzaría hasta 1665 cuando la Compañía Francesa de las Indias Orientales envió a los primeros veinte colonos. Durante los siglos XVII hasta XIX, la inmigración francesa se completó con gente de África, China, Malasia y la India.
La economía de la Reunión se desarrolló gracias a la mano de obra esclava desde 1671, con el café y la caña de azúcar. Tras el derrocamiento de la dinastía de los Borbones, pasó a llamarse "Reunión"en el año 1793 , y el nombre conmemora la unión de los revolucionarios de Marsella con la Guardia Nacional de París, que tuvo lugar el 10 de agosto de 1792. En 1801 la isla fue rebautizada como "Isla Bonaparte", en homenaje a Napoleón Bonaparte. La isla fue invadida por una flota británica en 1810, que le devolvió el antiguo nombre de "Isla Borbón". En 1815, la isla conservó el nombre de Borbón hasta la caída de los Borbones en la Revolución de 1848, cuando recuperó definitivamente el nombre de Reunión. A partir de 1841 la Isla se convirtió en el productor principal del mundo.En e siglo XIX llegaron trabajadores de diferentes partes de Asia, y la Isla es un modelo de la convivencia entre diferentes grupos étnicos y religiosos. El 19 de marzo de 1946, se convirtió en un departamento de ultramar y en 2003 en departamento y región de ultramar.
La Isla de Reunión cuenta con una carretera principal de circunvalación bordeando el mar, otra secundaria entre St Louis y el interior del Circo de Cilaos y la que comunica el sudoeste (St Pierre) y el noreste (St Benoit). El aeropuerto está en Saint Dennis y nuestra escuela está en La RIviere, cerca de Saint Pierre, a una hora de camino aproximadamente.
La primera sensación que tienes al bajar del avión es el clima y la luz. Una atmósfera tropical , que es realmente distinta,y donde los colores parecen más brillantes y relucientes, supongo que producto de la lejanía de la polución y contaminación.
Sin embargo, todo cambia cuando en el autobús, compruebas que el tráfico no es exclusivo de Barcelona o las grandes ciudades, y que los atascos, aglomeraciones y tráfico intenso serán una constante en muchos momentos de este viaje.
Otra interesante curiosidad, es saber que Reunión se está realizando la infraestructura más cara de la Unión Europea; una carretera que bordea la costa por encima del mar. Y la verdad es que es realmente impresionante ver como se elevan del agua esas enormes moles de hormigón.
Parece ser que fue una concesión polémica en su momento, y los lugareños no estaban muy contentos en tal inversión. Aparte de eso, el impacto medioambiental es claro, y cuesta creer que desde Bruselas se decidiese destinar tal cantidad de millones de euros a esa carretera...pero en fin...cosas de la UE...
Al salir del aeropuerto, sobre las 11 de la mañana, ya me esperaban mis anfitriones de los siguientes 9 días. Después de la bienvenida, partíamos rumbo al lugar de alojamiento.
Aunque la primera parada sería para comer y empezar a degustar la rica gastronomía criolla, en la playa de l’Hermitage.
Una playa, que como muchas otras en la isla, alerta sobre el posible riesgo de bañarse en sus aguas libremente, por el peligro de los tiburones! Las playas están acotadas y no debe uno nadar por zonas no delimitadas, ya que se podría acabar siendo devorado por los escualos…. y no sería el primero por lo que me explicaron sus habitantes….
Después de comer en un magnífico buffet libre, al lado de una playa, fuimos en autocar hasta La Riviere, donde pudimos pasar por delante de la escuela que visitaremos al día siguiente.
Mi lugar de alojamiento, no obstante, sería Entre Deux. Un bonito pueblo que conserva un gran número cabañas criollas típicas en medio de la montaña, a unos 25 minutos en coche de la escuela.
Y cada día tendría un transporte que me llevaría a la escuela. O bien un taxi contratado por la misma escuela, o bien algún profesor que viviese cerca de ese sitio.
Ahora tocaba descansar y adaptarse al nuevo horario (6 horas adelantado) , ya que al día siguiente empezaba el programa de actividades de mi visita
El miércoles, me levanté bien temprano para ir a la escuela, ya que el horario de inicio era las 7:30 de la mañana. Para entenderlo, las 7h de allà corresponden a las 9h en Barcelona. Todo empieza antes y acaba antes. Te levantas mucho antes y te vas a dormir más temprano. O sea , que una vez te adaptas al horario no existe el menor problema y todo equivale al horario que conocemos.
Al llegar a la escuela, y tras una calurosa bienvenida me acompañaron a realizar un recorrido por la misma.
La profesora responsable de mi estancia sería Isabelle Lebreton, aunque iría realizando actividades itinerantes con otros profesores del centro, como Frederic De Cheon, o Christopher Thibaut , entre otros.
En el transcurso de esta visita coincidí con una semana de intercambio del proyecto KA2 que este centro estaba realizando. El proyecto se titulaba “Healthy minds Healthy learners” con centros de Italia, Lituania y el nuestro de Catalunya. Ello me proporcionó la gran oportunidad de comprobar cómo organizaban las actividades en el medio natural, tanto la preparación como su práctica.
Pude realizar con ellos los trekkings, las actividades acuáticas, la carrera de orientación la actividad de BTT, además de las actividades formativas propias de este KA1.
La visita empezó por los espacios exteriores, y el edificio de la escuela.
La escuela posee muchos espacios abiertos, ya que la temperatura es estable durante todo el año. A veces se realizan actividades en el anfiteatro de la entrada o en los patos rodeados de árboles. Pude ver las aulas, los espacios específicos, y algunos espacios en los que tienen destinados a proyectos específicos.
Por ejemplo, se está realizando un proyecto medioambiental titulado Labellisation Eco-Ecole sobre el ciclo del agua.
En la escuela tienen especialidades en carpintería y pudimos ver los diversos talleres. Muchos de ellos son enormes y con todo tipo de material. Incluso algunas mesas en la escuela fueron hechas por los propios estudiantes, realizados por los especialistas de la madera y carpintería. Seguramente, este taller sería la envidia de mis colegas de Tecnología del Instituto
No menos interesante es la sección de robótica, en la que muchos de sus estudiantes han hecho robots y participado en diversos campeonatos, obteniendo diversos premios, con proyectos como Challenge Gash’Pi sobre robótica y nuevas tecnologías.
También existe una bonita y agradable biblioteca, así como el comedor escolar o la zona del bar y ocio de los alumno.
La sala de profesores es un lugar amplio, con espacio y recursos, y con una zona de descanso donde es posible incluso echarse una siesta en una fantástica hamaca.
La Primera impresión de la escuela era muy positiva. Un lugar acogedor, una escuela muy activa, con actividades extraescolares diversas y con una actividad y vida académica muy agradable para los estudiantes.
Com l’interès d’aquest job -shadowing es centrava en les activitats en el mitjà natural, calia posar-se mans a l’obra i començar les activitats. La primera activitat va ser un petit Hiking al Les Makes , des d'on es veu impressionant Circus de Cilaos.
Així que vam agafar l'autobús, cap al migdia (una mica tard per fer una excursió pel meu gust) que ens va portar fins a Les Makes, i d’allà al punt d’inici de l’excursió . L'objectiu era arribar al mirador de la Fenetre (La finestra en català), un punt alt amb vistes magnífiques.
Alhora d'roganitzar un trekking com aquest, el meu interès es centrava en com organitzaven aquesta activitat amb els alumnes.
I vaig veure com per a qualsevol activitat d’aquest tipus (trekking a la muntanya), o relacionades (BTT, marxa nòrdica, etc...) ells tenien una sèrie d'aspectes, qie cal considerar s abans de començar. Aquestes són:
'Pels professors organitzadors i participants:
L’esforç que exigirem als alumnes ha de ser accesible per ells (edat, nivell caracterísitiqes psicològiques i de condició física…)
La distància , la previsió horària i meteorològica han de ser uns factors principals abans de fer l’excursió
Sobre l’hora d’inici , cal considerar, que a primera hora del matí i fins al migdia són les hores més adients i segures per caminar. Sobretot en llocs o èpoques caloroses.
Cal anar parant la marxa per reagrupar-nos i veure que ningú s’ha perdut i segueix la marxa en bones condicions
NO hem de deixar SOLS ELS NENS I NENES EN CAP MOMENT
Per organitzar-nos QUAN CAMINEM , cal un professor que sempre anirà davant (no deixar als alumnes avançats ocupar aquest lloc), un al mig, i és molt important deixar un al darrera pels de marxa més lenta
Davant una bifurcació de dos senders i tenir dubtes, cal anar pel senyalat per les marques d'excursió excursionisme. Hauríem de deixar algun professor fer indicar el camí correcte.
Pels alumnes i participants
Sempre hem de mantenir el contacte visual amb els companys.
No hem de deixar mai enrere un company que vagi més lent
No es pot anar sol mai
Cal anar a un ritme constant que ens permet caminar molta estona sense cansar-nos (pot ser més lent en pujades, lleuger en trams plans i més ràpid en baixades).
Aturades breus (10 minuts), i només les imprescindibles. Són per hidratar-nos i per recuperar-nos (fruits secs, barretes...)
Portem la brossa a la motxilla. Tot ha de quedar net com era abans d’arribar.
Si ens perdem, cal mantenir la calma i intentar contactar amb el responsable del grup. En cas de no fer ho és millor esperar a un lloc fixe (pot ser l’últim lloc on ens hem separat) o que anar a buscar noves opcions
Evitar obrir nous senders o camins per no malmetre el medi ambient
No fer soroll per no molestar a d’altres éssers.
Respectar tota espècie d’animals i plantes que veiem….sigui o no venenosa o perillosa. Cal observar i aprendre... no alterar el seu cicle vital.
En aquest cas, doncs per fer aquesta excursió els alumnes van poder decidir com feien l’activitat: El primer tram o bé caminaven o bé anaven en autocar, en funció del seu nivell de condició física. Això va passar en dos trams del camí, amb el que va ser una marxa molt adaptada a les seves condicions.
El problema de la sortida respecte a les vistes es que calia anar ben d'hora per veure totes les vistes, o els núvols taparien l'espectacle, que és en part el que ens va passar… Malgrat la panoràmica era molt maca , no va ser possible observar-ho tot sense la boira i els núvols
La primera part va ser per arribar a La Fenetre. Els senders eren estrets i plens de vegetació i el paissatge era espectacular. A vegades es passava per alçades considerables amb unes vistes impressionants. Valls verds i muntanyes altes. De fet. la Fenetre es un dels miradors més macos de la Illa des des d’on es pot contemplar l'impressionant paratge del circus de Cilaos, on aniríem en dies posteriors. Es podia arribar en autocar amb els alumnes, o fer una ruta més difícil i arribar en pujada.
Després d’arribar a La Fenetre, ara l’objectiu era arribar per dinar a Les Platanes. Tanmateix, el camí feia baixada i facilitava molt la possibilitat de què tothom ho pogués fer.
Així doncs després d'arribar a a la Fenetre, vam anar caminant fins a de Les Platanes, on vam dinar a una zona de picnic. La ruta va durar un parell d’hores i vam poder dinar en un lloc ideal i segur pels alumnes.
Però encara no s’havien acabat les activitats. La idea era fer una ruta dividida en tres parts. Aquesta última part era visitar les cascades de Brass de Cilaos. O sigui, que vam tornar a agafar l’autocar per anar a fer un altra interesante sender a una zona propera.
De totes maneres, a l'illa el temps és realment imprevisible i de cop i volta, com si algú hagués apretar un interruptor, hi va haver una descàrrega de pluja torrencial que va fer que tots els participants haguessin de fer servir els seus impermeables. Però, sorpresa! ... el problema va ser que no tots els alumnes portaven el material, adient (què passava amb les normes abans exposades?...) de manera que el professorat responsable havia de prendre una decisió al respecte: seguim o anul·lem l'excursió.
Vaja... no esperava una situació així, encara que com veuria després, no va ser l'única en la qual ens trobaríem. Són les coses que poden passar en la natura, i que cal que com a professors previnguem tota situació adversa.
La decisió final va ser que només seguien us que estaven ben preparats, i els que no van haver d' esperar a l'autocar. Sort que l'activitat no va ser massa llarga aquesta vegada, i després d'una hora ja estava tothom a l'autocar camí de l’allotjament.
El dijous a les 7:30 am es presentava realment interessant: Anàvem a realitzar una cursa d'Orientació en una zona boscosa al costat de la platja de l’ Etang Salé coneguda com Le Gros Piton
Cal també fer un petit incís, i recordar que la Illa és un lloc emblemàtic de proves i curses a nivell mundial. De fet, és molt famosa la cursa de Ultra.trail Grand Raid.
Aquesta cursa a peu és considerada una de les més dures del món, , i consisteix a creuar l'illa. El recorregut de la Grand Raid travessa l'illa de la Reunió d'una punta a una altra i són al voltant de 150 quilòmetres entre Saint Pierre, al sud, a Saint Denis, a nord, amb més de 9000 metres de desnivell
El Grand Raid de l'Reunió forma part de l'Ultra-Trail World Tour, (Circuit deu carreres arreu del món) i es fa a l'octubre. El temps límit per finalitzar la ruta és de 66 h. El nombre de places disponibles al Grand Raid està limitat a 1.350 per als residents de Reunió i 1.000 per als no residentes.
Sabeu qui les ha guanyat i estan al llibre d’honor d'aquesta cursa? Doncs sí….Dos grans esportistes catalans: Kilian Jornet que va guanyar els anys 2010 i 2012 i Nuria Picas que la va guanyar l’any 2015.
Tornant a la cursa d'orientació, he de dir que aquesta és una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un mapa en el menor temps possible i amb l’ajuda d’una brúixola. La lectura del mapa permet saber les distàncies, els desnivells i els elements més destacats del terreny per on es passarà (roques, tallats, senders, camins, rius, edificacions, rases, vegetació, etc).
Les curses d’orientació estimulen el poder de concentració, la presa ràpida de decisions i la imaginació, ja que cal interpretar la informació que ofereix el mapa i contrastar-la amb la realitat que veiem a l’entorn, per saber on estem i cap on hem d’anar. L’orientació és un esport integral i complet en cos i ment.
Vam arribar al lloc de la cursa, i era a un bosc ple de pins (Etang Salé Forest) a prop de la platja: Le Gros Piton.
La veritat és que en aquesta activitat l'organització de l’activitat va ser impecable. Isabelle i un parell de professors van explicar detalladament l'activitat d'orientació i van fer grups (de 3 a 5 alumnes) La cursa la realitzaven en 8 equips, que sortia tres minuts més tard que el grup anterior. Tots els equips van aconseguir acabar la carrera amb més o menys ajuda del professorat. I l'activitat va ser molt enriquidora, malgrat l'infernal calor que hi havia aquell dia.
Després de la cursa vam tornar a l’escola, on vam dinar al menjador escolar de l'Escola Jean Joly un àpat ben saludable preparat per l’ocasió
A la tarda vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una sessió de Ioga al gimnàs de l'escola, força relacionat amb l'assignatura d'EF .
Tothom estirat a terra, ulls tancats, silenci, escoltant música….i molta concentració....
El Ioga és habitual al centre i els professors responsables han vist que té nombrosos beneficis per als alumnes (relaxació , tranquil·litat, concentració…). Els alumnes aprenen a respirar i a reconduir l’estrés en segons quines situacions….
Sense dubte , realitzarém aquesta activitat a l’Institut Francesc Macià en un futur...
Como era habitual, el día empezó a las 7:30 am en la escuela. Las actividades del día de hoy serían acuáticas y en la playa. La perspectiva era muy atractiva, ya que íbamos a nadar y realizar actividades en el Océano Índico.
Tras el desplazamiento en el autocar, llegamos a la playa de "La Saline beach" , con un calor asfixiante ( 28 grados a las 9:00 de la mañana). Es una playa concurrida durante los fines de semana, con bares y restaurantes, actividades acuáticas, y árboles cerca de la playa en caso de necesitar una sombra. Hay unos pocos km de Long Beach con nombres diferentes de un lugar a otro. Nosotros fuimos a un lugar denominado Trou d'eau. Lugar muy tranquilo ideal para realzar las actividades programadas.
La pregunta de hoy era : ¿Cómo plantearnos las actividades acuáticas en el medio natural en EF?
Ante todo y al igual que en las actividades de senderismo, se debían dar unas normas básicas de obligado cumplimiento. Estas fueron :
● No sortir de les zones permeses
● No intentar sobrepassar els límits.
● No anar sol, sempre acompanyat.
● Comprovar regularment la posició en relació amb la costa
● No abusar d'aguantar a sota l'aigua , en apnea (al snorkel)
● Respectar la fauna i la flora marines.
● Vigilar amb el sol, és preferible posar-se una samarreta , encara que es mulli , si la previsió és estar molta estona a l'aigua
Se realizaron varias actividades: paddle surf, natación, snorkel, y kayac. Los profesores franceses formaron grupos de ocho alumnos e hicieron una rotación de todas las actividades. Tras una explicación “en seco” de la técnica correcta de cada disciplina, los alumnos realizaron una práctica en el agua de todas las actividades. Aproximadamente estuvieron 20 minutos por actividad.
Kayak
Modalitat que es practica al mar. Les embarcacions són dissenyades especialment per aguantar els cops de les onades i van equipades amb departaments estancs per portar accessoris o vitualles útils per les travessies.
Paddle surf
El pàdel surf consisteix en mantenir-se de peu en una taula de surf, amb un rem d'una sola pala amb què es pot navegar. Normalment les taules són més grans que les de surf. No cal ni vent ni onades, i a diferència de l'surf; es pot surfejar amb la mateixa taula també.
Snorkel
El snorkel és una pràctica de busseig amb màscara i un tub, i de vegades també aletes. Es pot observar la vida submarina fent aquesta activitat.
Natació en aigües obertes
És una de les activitats que més han crescut en els últims temps. De fet, hi ha diferències significatives alhora de nedar en piscina o mar . El mar és més irregular que les condicions de la piscina i tècnicament l'esforç pot ser més gran. Cal dir, que en el nostre cas, en el lloc en què es va fer aquesta activitat el mar estava en una condició molt plana i tranquil·la.
Los alumnos estuvieron realizando las actividades y practicando las mismas en la playa. Disfrutaron y aprendieron la técnica básica para ello. La guinda del pastel, fue la carrera competitiva final. Los alumnos debían ir hasta una boya y volver en modo de relevos, practicando todas las actividades realizadas, excepto snorkel.
Posteriormente hubo un picnic en la playa, como colofón y para recuperar fuerzas.
Por la tarde la actividad consistía en visitar el Observatorio de tortugas Kélonia.
Kélonia, es un centro de sensibilización ambiental sobre las tortugas marinas. Estas son distribuidas alrededor de 1.500 m3 de cuencas abastecidas con agua de mar, instalaciones educativas y científicas y espacios al aire libre .Este centro participa en programas de investigación para proteger a las tortugas marinas y sus hábitats en Reunión y el Océano Índico. El centro Kélonia también es un centro de recuperación de tortugas heridas o enfermas, para liberarlas en el mar una vez que se hayan recuperado.
En esta actividad se pretendìa ofrecer a los alumnos momentos y vivencias que les permita experimentar lo apasionante que puede llegar a ser el estudio del mundo animal , tan cercano a las actividades en la naturaleza que estaban desarrollando estos días.
En este día, la actividad principal era un trekking en el circus de Cilaos que se encuentra en el centro de la isla, en la parte sur del macizo Piton des Neiges. Todo su territorio municipal está en les Hauts y Cilaos tiene el récord mundial de precipitación diurna, establecido en 1.87 m en 1952.
Después de un madrugón y con un autocar digamos que no muy moderno, nos desplazamos por una carretera estrechisima y llena de curvas (más de 400) hasta nuestro destino final.
Era temprano, pero sin duda, la mejor hora para ascender a través de esa carretera de montaña al valle de Cilaos. Vimos plantaciones diversas, y llegamos a la altitud de 1.200 metros, a los pies de la montaña más elevada de Reunións: Le Piton des Neiges de 3.070 m.
El nombre de Cilaos proviene del malayo y significa: "El lugar que uno nunca abandona" y se extiende entre los Circos de Mafate, Salazie y el que le da nombre.
Aquesta era la segona activitat de senderisme que realitzavem, la primera va ser a Les Makes, i es va dividir en tres parts. La dificultat era mínima o mitja, mentre que aquest excursió presentava una major dificultat pels participants. Calia doncs, apart de tenir en compte totes les indicacions de l’excursió anterior, considerar altres aspectes molt importants abans de començar una sortida d’aquest tipus.
Aquests consells són (i serveixen sempre per qualsevol sortida ) els segúents:
1. Planificació de la ruta
Cal que fem una bona planificació i que no subestimem els riscos. Hem de conèixer el medi i el recorregut i tenir una bona planificació de l’itinerari, sobretot, com aquest cas, si es va amb escolars. En aquest cas, és molt recomanable haver-ho fet abans de fer-ho amb ells.
Tenir mapa, i saber les característiques tècniques (durada, dificultats , desnivell, distància… ) etc…. encara que avui en dia hi ha el mòbil o d’altres eines digitals on ho podem trobar. És convenient portar el mapa tradicional per qualsevol imprevist
En cas de portar el mòbil , cal tenir preparada l’aplicació adient perquè funcioni en cas de pèrdua de cobertura i avisar a algú de quan sortim i quan tornarem
2. Equipament mínim recomanat per a sortir a caminar :
a) Vestimenta: Roba còmoda, transpirable i flexible. Cal evitar el texà ja que si es mulla costa molt de secar (com les samarretes de cotó). Millor portar pantalons de senderisme, i si és l’estiu els desmontables són ideals.
b) Roba d’abric i impermeable, perquè a la muntanya pot fer fred encara que sigui estiu o ens pot sorprendre la pluja. Un impermeable, transpirable (separat de la peça d’abric) i una peça d’abric per al cos ( si es preveu fred , un polar pot està bé).
Una bona pràctica per evitar el fred són la teoria de les 3 capes:
Capa 1: ajustada al cos, directa la pell, ( samarreta transpirable)
Capa 2: Un polar per retenir la calor. No aconsellat dessuadores de cotó o els xandalls.
Capa 3: jaqueta tèrmica, amb caputxa, transpirable i impermeable (vent, humitat, neu o pluja) No aconsellat cangurs i capelines, ja que són no transpirables.
c) Ulleres, barrets o gorres -tant pel sol com pel fred, Guants,Buff
3. Altres coses imporants:
a) Telèfon mòbil (amb bateria del mòbil carregada), Llanterna frontal. Imagineu-vos que se’ns fa fosc o ens perdem… i d’altres eines que ens poden anar molt bé com un got, que pot ser un estri molt pràctic o paper higiènic o tovalloletes humides.
b) Bastons de senderisme: Adients en les baixades i ens ajuden a repartir l’esforç. Compte per què hi ha els bastons de senderisme i els de Nordic walking. I no són el mateix…
4. Aliments i aigua.
Aigua: Recomanable portar 1,5 litres d’aigua per adult o adolescent i 1 litre per infant. (Cantimplores són ideals)
S’ha d’intentar evitar beure l’aigua de cop i si és molt freda, deixar-la escalfar a la boca abans de tragar. Mai hem de beure aigua de rius o llacs.
Menjar: Sabent la durada de l’excursió sabrem quin menjar portar : Entrepans per dinar , carmanyola amb pasta freda…..millor aliments fàcils de digerir i que siguin energètiques ( fruita, fruits secs, , barretes energètiques…)
5. Farmaciola (individual i de grup pels professors): Per cures d’emergència (esparadrap, gasses, líquid antisèptic, tirites, anti-ampolles, venes de compressió, analgèsics, antipirètics, fil i agulla, etc
6. Motxilla o bossa de mà: No s’ha d’anar amb massa pes a la motxilla, el pes creix desmesuradament al llarg del camí.
La mida ha de ser l’adequada i que ajusti bé a l’esquena.
Si és una excursió escolar, cal que cada infant porti la seva motxilla
Ha de ser de dos nances per no repercutir en el mal d’esquena.
7. Els peus : CALÇAT i mitjons
El calçat ha de ser adequat pel tipus d’excursió que ens proposem.
Amb màxima adherència.
No calçat per estrenar, i ben lligat abans de començar a caminar.
I els mitjons han de quedar ben ajustats als peus perquè si ens van grans ens poden fer butllofes.
8. Predicció del temps
Aquest és un factor bàsic per fer la sortida i cal consultar la predicció del temps (abans de començar)
En cas de mal temps, es pot decidir anular-la.
La pluja, el vent i el sol són tres factors a considerar. Respecte al sol, a més altitud més radiació ultravioleta. El sol de muntanya crema més que el de la platja, i cal evitar insolacions, amb el que s’ha de portar:
crema solar (cara, els braços, i el clatell , que molts cops s’ens pot cremar si el portem al descobert sense crema... )
gorra
crema pels llavis
En cas d’incident meteorológic o accident :
En cas de fum o foc cal trucar de seguida al telèfon d’emergències 112 i fugir en direcció contrària si estem a prop
En cas de tempesta de llamps i trons hem d’abandonar les crestes i els espais oberts, llençar els objectes metàl·lics i punxeguts i no protegir-nos mai sota un arbre (especialment si està aïllat).
Hi ha una bona fórmula matemàtiica per saber si la tempesta es lluny o no
● Veig el el llampec
● Contar els segons fins el tro.
● El resultat es multiplica per 330. I això serà la distància a la que ha caigut el llamp.
● Menys de 30 segons entre el llamp i el tro, vol dir que el llamp és molt a prop.
● Si el temps entre el llamp i el tro cada cop és menor, la tempesta s’aproxima
● Si ens ha enxampat la tempesta cal trobar un refugi segur i sí no el trobem: cal dispersar el grup i ens ajupirem, a la “gatzoneta”.
● Després de l’últim tro cal esperar mitja hora a reprendre la marxa.
En cas d’accident, sobretot si afecta a algun membre de l'expedició , cal mantenir la calma i no alarmar als participants de l’activitat. Cal avisar el servei d’emergències (112), número comú a tota Europa, i donar la localització de la manera més exacta possible. Tanmateix seguir estrictament les recomanacions i en cas de que hi hagi un accidentat no se l’ha de deixar mai sol.
La actividad fue un Hiking a un paraje natural en medio de montañas llamado “La Chapelle”. Simbólicamente se denomina la catedral, por la majestuosidad de las rocas y el espectáculo visual que podemos disfrutar.
El Senderismo a La Chapelle fué realmente increíble, ya que el paisaje era espectacular. La ruta empieza desde el pueblo, y al principio era todo cuesta abajo… el problema era que la vuelta se realizaría por el mismo lugar… y todo lo que estábamos bajando, deberíamos volverlo a subir…
La ruta era de 4 horas , de un nivel medio alto, por la exigencia física de las subidas , y sabiendo que la vuelta es cuesta arriba. Se debía ir bien preparado (agua y comida) y en buena condición física.
El sendero transcurría por un hermoso bosque, cruzábamos arroyos, árboles enormes, vegetación frondosa y todo ello, aderezado con unas vistas espectaculares a los valles .
Incluso pudimos bañarnos en un pequeño riachuelo con agua fresca y cristalina.
Es en este tipo de salidas cuando los participantes, en este caso alumnos y profesores, disfrutan plenamente de las naturaleza, deleitándose con la belleza , la inmensidad y la majestuosidad de la naturaleza.
En el último tramo de la ruta, sin embargo, acercarse a la entrada de la Chapelle era difícil, ya que se debía vadear un riachuelo, sortear unas rocas bastante grandes y pasar algunos obstáculos naturales no demasiado fáciles… o demasiado arriesgados para hacer con los estudiantes.
El hiking terminaba en las cascadas y la cueva, pero la decisión final fue no ir con los alumnos. El día anterior había llovido y las condiciones no eran las más adecuadas.
realmente fue una lástima, ya que fue como escalar el Everest, estar cerca, a 200 metros, y notar que debes bajar porque tu organismo no soporta la altura... Los profesores franceses decidieron parar en un sitio ideal para reponer fuerzas y regresar al pueblo.
El objetivo de llegar a la Chapelle no se había conseguido pero la excursión valió igualmente la pena. La vuelta fue mucho más dura que la ida, y el tramo final supuso una subida considerable hasta el pueblo. Exhaustos llegamos a Cilaos. Era tiempo para descansar, comer relajarse en el pueblo.
Cilaos es un punto de partida ideal para las excursiones a todos los parajes naturales de los alrededores. Además, cuenta con comercios, restaurantes y alojamientos. Es destacable su iglesia, la iglesia de Notre-Dame-des-Neiges, construida en 1858.
En uno de sus restaurantes pudimos degustar platos típicos criollos. La gastronomía criolla se basa en guisos consistentes, con bases de cebolla, tomate, ajo, especias , y acompañado de arroz y lentejas . Platos típicos son las Saucisses (salchichas) de Morue (Bacalao desalado) o de Poulet (Pollo), influencias indias como el Poule Massala (pollo masala) , Porc con chocuchoux y la Panceta ahumada o Boucane, . Por cierto, las lentejas de Cilaos tienen gran fama y son muy apreciadas.
Posteriormente emprendimos el tortuoso camino de vuelta (por la misma carretera de 400 y pico curvas), y aprovechando que era sábado, hicimos una parada en el mercado callejero de Saint Pierre.
En este mercado hay artesanía, productos locales, fruta y verdura de la región etc…
Incluso puedes encontrar un puesto típico de Paella valenciana!
En este mercado se podía encontrar una gran variedad de produtos de la tierra: Cocos, frutas diversas, caña de azúcar, platanas, guayabas, piñas, lichis, vainilla……..
Tras una dura jornada sobrevino un merecidísimo descanso.
El domingo fuimos a visitar el volcán ubicado en el Sur de la Isla, el “salvaje sur” como lo denominan los autóctonos. Se trata del Le Piton de La Fournaise, un volcán muy activo con erupciones casi de forma permanente, aproximadamente una cada nueve años!
A través de Saint Pierre se llega a a Plaine des Sables, en la base de Le Piton de La Fournaise.
El parque es una de las mejores muestras de hábitat volcánico del mundo.
Un paisaje de apariencia lunar que ocupa una superficie protegida. La vista panorámica es brutal y pudimos caminar por el increíble paisaje lunar y disfrutar de ese lugar tan especial.
La ascensión al cráter del volcán ya supone una excursión mucho más exigente y no se consideró adecuada realizarla con el grupo. Sin embargo, el hecho de poder desplazarte entre un paisaje lunar proveniente de la lava volcánica ya es de por sí una experiencia increíble.
Posteriormente realizamos la visita a un un centro educativo y científico internacional, como es la Cité du Volcan que ofrece una museografía innovadora que integra muchos dispositivos y modelos interactivos. En este museo muy interesante podemos aprender los secretos de la de lava, proyección holográfica, la realidad aumentada, las superficies "multitáctiles", las atmósferas sonoras y visuales... incluso existen algunos espacios que colocan el visitante en condiciones que reproducen ciertas características de los volcanes y le permite experimentar sensaciones del proceso de erupción.
Por la tarde pudimos realizar una actividad complementaria a la salida de la mañana. Se trataba de realizar una visita al Jardín Botánico de St. Philippe. De hecho a lo argo de la semana, las visitas a museos o a otros espacios fueron un perfecto contrapunto a la semana formativa.
Para los alumnos, las visitas a los museos son nuevas situaciones de aprendizaje en las que puede habere realizado trabajo previo en el aula por parte del profesor, de preparación, de motivación e información para sacar el máximo provecho a la actividad.
Así pués, el jardín de perfumes y especias en St. Philippe en el municipio de Saint-Philippe, posée más de 1500 variedades aromáticas, de especias u ornamentales: Árboles centenarios extraordinarios, plantas endémicas y otros vegetales excepcionales. El Jardín tiene por finalidad colaborar en la enseñanza de la Botánica en todos sus aspectos.
En el campo educativo crear predisposición positiva hacia el mundo vegetal y facilitar su conocimiento es un excelente complemento al contenido y objetivo curricular. La conservación de la biodiversidad y su relación con el medio ambiente es un aspecto transversal que no solo interesa al profesor de Biología, y que puede desarrollarse en muchas salidas al medio natural.
El objetivo hoy es observar in situ la buena práctica de los métodos de esta escuela que, luego, podremos utilizar en la labor docente del INSTITUT FRANCESC MACIÀ. Muchas de esas buenas prácticas podremos incorporarlas al curriculum de la institución catalana, además de conocer otras competencias de gestión y profesionales.
O sea, que me dirigí de nuevo al centro para conocer un poco mejor la escuela y su organización.
Uno de los aspectos interesantes de este job shadowing era comprobar como trabajan en Francia la enseñanza de idiomas no maternos y su inclusión en asignaturas no lingüísticas. Por ello pude asistir a clases de idiomas, y de otras materias enseñadas con idioma no materno. Las clases a las que pude asistir fueron de inglés, química, tutoría, lengua castellana, y Ed Física.
Recordemos que la Isla tiene una población de unos 800 mil habitantes, y la mayoría de la población de la Isla es bilingüe, utilizando el criollo y francés .El criollo reunionés es una mezcla básica del francés del norte de Francia con indo-portugués, malgache y otras lenguas africanas.
El francés es la lengua oficial de Francia, pero en Guadeloupe, Guyana Francesa, Martinica y Reunión (todas parte), existe una ley para promover las actividades culturales y educativas particulares a las lenguas y culturas regionales. O sea, que la única lengua oficial es el francés aunque existe la enseñanza en lengua criolla o bilingüe criollo/francés.
La realidad es que el criollo está presente en la educación de los niños en la escuela primaria, mientras que el resto de la educación se ofrece solamente en francés.
El criollo lo habla mucha gente, indistintamente junto al francés. Afortunadamente para ellos, no supone un problema destacable (no como en otras latitudes...). Aquí podemos ver una pequeña muestra de palabras y frases básicas.
Para los que vivimos en una sociedad bilingüe, como es mi caso, este es un tema en el que sentimos cierta empatía. En las sociedades bilingües , existe una convivencia de dos o más lenguas, que se interrelacionan e influencian mutuamente. A veces, pueden haber problemas, o puntos de vista diferentes de cómo debiera de ser esa enseñanza lingüística en la escuela, y cual debería ser la lengua vehicular.
En este caso, pude comprobar como los habitantes de la isla hablan , se expresan y utilizan el criollo, aunque no de un modo oficial, en igualdad de condiciones que el francés.
Así que creo que el futuro del criollo dependerá de los propios habitantes de Reunion... y de lo que lo defienda y proteja el sistema educativo francés… (y sinderamente, mirando como le ha ido a otras lenguas propias de otros territorios de la metrópoli no es para ser muy optimistas… )
En fin... en Catalunya existe el sistema de inmersión lingüística para todos los alumnos, sistema que ha permitido la supervivencia del catalán y el conocimiento y aprendizaje de alumnos de entornos mayoritariamente castellano, como ocurre en nuestro instituto en Cornellà. Y aún queda mucho por recorrer para conseguir una normalización total de la lengua catalana... para empezar, recordemos que el catalán es la catorcena lengua más hablada de la Unión Europea con casi 10 millones de hablantes y la vigésimo séptima con más importancia económica, según el índice alemán Steinke, que la sitúa por encima del rumano, el serbio , el eslovaco, o el irlandés,,,.y curiosamente no es oficial en Europa. Puede que el Estado Español debería algún día planteárselo…
El orígen de la población de la Isla es muy variado, y ello se refleja en una sociedad multiétnica, y en una mezcla de razas y culturas. Para muestra, cerca de mi lugar de alojamiento pude visitar un templo hindú, lugar de culto de la gran comunidad de orgen hindú que llegaron a la isla en el siglo XIX.
En cuanto al las clases a a las que pude asistir , fueron: de Educación Física (área de la que soy especialista), clases de español, de lenguas extranjeras y de inglés, de químicas, y tutorías con los alumnos,
El objetivo era realizar una observación de la interacción en el aula entre profesores y alumnos y ver qué metodología se empleaba en las clases. Además , me interesaban en especial modo las tareas interdisciplinares o de trabajos cooperativos y por proyectos (sobre todo las relacionadas con las Actividades en la Naturaleza)
Inglés
Tutoría
Ed Física
Química
En aquest dia , l'activitat prevista era una sortida en BTT per fer una ruta a la zona d’Etang Sale. El meu guia d’avui seria en Christophe Thibaut , un professor molt preparat i amb llarga experiència en les activitats de BTT.
De fet per organitzar una sortida en BTt pels alumnes podem utilitzar els mateixos criteris que utilitzaríem per caminar o fer senderisme, però amb la diferència de que cal portar la BTT com a principal instrument , i això requereix una sèrie de consideracions prèvies per tenir la BTT a punt.
Així doncs hi ha una sèrie d’indicacions adients abans de organitzar la sortida amb la bicicleta.
Abans de la sortida, l’alumne ha de tenir una sèrie feines fetes ,ja que la bicicleta ha d’estar a punt per sortir. I si fa molt de temps que no s’utilitza cal visitar algun mecànic per tenir-la a punt. No hem de sortir sense comprovar en quin estat es troba la nostra bici, i fins i tot cal remarcar als alumnes que caldria netejar-la després de cada sortida i acondicionar-la per assegurar-nos deixar-la en perfectes condicions per a la següent sortida. Als alumnes els hi exigirem el següent:
PRESSIÓ DE LES RODES
ESTAT DE LES LLANTES I DELS PNEUMÀTICS
REVISIÓ DELS FRENS I DELS PEDALS
CANVIS BEN AJUSTATS
CADENA GREIXADA I NETA
RODES BEN CENTRADES, QUE NO BALLIN
REVISIÓ DEL MANILLAR
ALTURA DEL SEIENT BEN AJUSTADA
BOSSA PER CÀMERA DE RECANVI I DESMUNTADORS
Fins i tot es pot plantejar un document de compromís, amb la signatura de l’alumne reconeixent que tot això s’ha fet, o amb un SEGELL DEL MECÀNIC on indiqui sí es que la hem portat a reparar.
Apart d’això, el material que ha de portar l’alumne serà:
● Bici (en perfecte estat)
● Casc ( obligatori sempre)
● Roba (Vestimenta ...culot, samarretes tècniques )
● Impermeable i/o paravent (Apart del fred i la pluja s’ha de tenir en compte el vent a les baixades)
● Guants
● Ulleres (sobretot pel vent)
● Protecció solar
● Aigua i/o beguda isotònica , menjar (Barreta energètica )
● Telèfon mòbil carregat i amb re carregador portàtil
● Motxilla petita per portar-ho tot
I específicament, de la BTT
● Càmera de recanvi ( vàlvula gruixuda o fina)
● Manxa
● Eina multiús (millor si té tronxacadenes sino portar-la apart), Clauer Allen.
● Desmuntables per la coberta i pegats (parches).
● Oli lubricant.
Un cop tenim totes les qüestions prèvies, i tal com vam fer en les altres activitats, les primeres qüestions organitzatives es basaven en planificar bé la sortida i en com ho faríem amb un grup escolar:
● Conèixer bé la ruta i sobretot pel que fa a les capacitats físiques i tècniques dels participants, per gaudir d'aquesta sortida, i no convertir-la en un suplici per a ningú.
● Considerar la previsió meteorològica i les condicions en què previsiblement estarà el terreny (va ploure ahir? Hi haurà fang?)
Un cop ja teníem fetes totes aquestes questions vam poder realitzar la ruta per Etang Sale.
L'Étang-Salé-les-Bains és una localitat de platja entre l'oceà Índic i un bosc preservat, que posseeix un passeig marítim i una platja de sorra negra d'origen volcànic.
El bany està prohibit per la presència freqüent de taurons encara hi ha zona de bany vigilada i protegida per una xarxa antitaurons.
Existeixen diverses rutes de dificultat variable i que transcorren per la platja, el bosc, i alguna zona de caràcter més muntanyòs,
La ruta va ser d’una dificultat baixa , i va durar 3 hores. Una ruta i una experiència molt enriquidora per poder ho fer posteriorment amb els alumnes. Moltes noves idees me’n vaig endur i que segurament plasmaria en futures sortides d’aquest tipos.
En el último día se realizaron las tareas de certificación del curso y evaluación y conclusión del mismo.
Tras la comida en la cantina de la escuela, llegó la hora de la despedida de todos mis colegas franceses.
Como colofón final a mi estancia, todavía pude visitar, Anse des Cascades, un magnífico lugar de picnic y ocio en el medio natural, donde suelen acudir los lugareños muchos fines de semana
Posteriormente, emprendí el trayecto hasta el aeropuerto de Saint Dennis.
Llegaría a París tras 11 interminables horas de vuelo, para llegar a Barcelona el día siguiente al mediodía
En aquesta mobilitat de Job-shadowing, he pogut combinar l'observació de classes de diverses assignatures, amb un seguiment i període de Job-shadowing dels professors del centre Lycee Jean Joly , responsables de les Activitats al medi natural. Sense cap dubte la Illa de la Reunió, és un dels llocs més avançats del món en metodologia educativa d'activitats relacionades amb el medi natural, i té una metodologia integrada perquè el seu medi natural i la naturalesa del territori dóna excel·lents oportunitats per fer això.
Amb el Lycée Jean Joly ja havíem col·laborat en una associació estratègica Erasmus KA2 ( "Healthy town") i estem ara participant en un altre projecte KA2 titulat "Healthy minds Healthy learners". L'escola francesa és doncs per a nosaltres, un model de bones pràctiques i una font d'inspiració en tot aquest tipus d'activitats.
En conclusió, anar a l'Illa de la Reunió ha estat un escenari ideal per a les activitats a la natura (Senderisme, BTT, Orientació, activitats aquàtiques), amb veritables especialistes en aquestes activitats, que m'han donat les millors eines pedagògiques i idees, per després realitzar aquest bloc de continguts d'Educació Física en el nostre institut de la millor manera.
Potser en el futur, podrem seguir col·laborant en properes sol·licituds de projectes o altres iniciatives. Participar amb ells en aquests projectes ens ha permès adquirir noves estratègies, metodològiques relacionades amb les activitats a la natura. A més, la incorporació de les experiències d'altres realitats més avançades que la nostra, sense cap dubte repercutirà molt positivament en les nostres classes a l'institut i en la millora del nostre procés educatiu.
Per acabar, vull constatar que tot material, informació d'aquest job shadowing, està a disposició de docents interessats, així com qualsevol consulta que sorgeixi al respecte. Només cal contactar amb mi mitjançant el mail indicat abaix.
La visualització d'aquesta mobilitat Erasmus estra plasmada no només en aquest bloc, sinó també al Racó Erasmus de centre, la celebració del Dia de les llengües, o en altres activitats de difusió de centre, i iniciatives dels projectes Erasmus de l’Instiut.
Salutacions
Vicenç Roman
vroman@iesfrancescmacia.org
Gener 2020