Manifest 8m2019

El divendres 8 de març celebrem un nou dia de la dona, amb reivindicacions i denúncies, però que ningú pensi que només les dones tenim el nostre dia, també hi ha un dia de l’home el 19 de novembre, es parla poc d’aquest dia, potser perquè els homes passen una mica d’aquestes coses o potser perquè ells no necessiten un dia per reivindicar els seus drets, ja que potser pensen que cada dia és el seu dia, i segurament no van mal encaminats.

Però divendres és el nostre dia, i les companyes de la candidatura de PRIMÀRIES MANRESA volem adherir-nos a totes les reivindicacions justes i denunciar els assassinats, les violacions, els assetjaments, les discriminacions i les moltes injustícies patides, expressant la nostra repulsa i enuig davant aquests fets, alguns molt greus.

Estem sotmeses a una Constitució “de moment” (tantes vegades utilitzada de bandera) i unes lleis que igualen els sexes en drets i deures. Semblaria una cosa solucionada i molt clara, però soterradament la realitat és una altra: masclisme aclaparador i prepotent amb maltractaments físics i/o psicològics, cosa que cap dona ha d’acceptar i sempre denunciar, les dones no som inferiors als homes i per tant cap home és propietari de la vida d’una dona. Les lleis interpretades segons paràmetres misògins i les darreres sentències no han afavorit precisament a les dones, algunes sentències decididament han estat aberrants.

Per això, hem de seguir reivindicant i treballant per una igualtat real i efectiva, amb condemnes exemplars per accions violentes contra dones, nenes i adolescents, s’ha d’acabar amb la violència masclista. També qualsevol tipus de discriminació i per una equiparació salarial, que aquestes alçades del segle XXI s’hauria de donar per suposada.

No hem d’empoderar a ningú, cada dona per si mateixa té un poder il·limitat i l’ha de fer valer a cada moment, en defensa dels seus drets, que són els mateixos que els dels homes. No hem de crear espais separats, homes i dones som un tot, no tots els homes ataquen les dones o les menyspreen, i moltes d’aquestes situacions també milloren amb una més gran educació dels dos sexes.

Cal recordar i donar suport a les grans lluites de les dones de països amb règims totalitaris i integristes, amb la seva greu i dura problemàtica, on aquestes lluites fins i tot els poden costar la vida. També recordem les lluites de les nostres predecessores en el nostre país, en unes èpoques que no podien votar, no eren majors d’edat fins els 25 anys, només elles eren condemnades per adulteri i tots els seus negocis i comptes els fiscalitzava i havien de comptar amb l’aprovació del marit, això només és una petita mostra de com es funcionava sota la dictadura.

Per acabar, un gran reconeixement a unes dones treballadores de la nostra ciutat, que en plena dictadura franquista el mes de gener l’any 1946, van reivindicar els seus drets salarials vulnerats vergonyosament, amb una vaga a l’empresa Bertrand i Serra (Fàbrica Nova), en una època que era inconcebible fer una cosa així.

CANDIDATES DE PRIMÀRIES MANRESA