Els materials d'aquests diorames són corrents: pals, cartrons, puntes, guix, terra…
Cada material era escollit en el moment de fer el diorama i per aquell diorama i es cercava i transformava en funció del que calgués construir.
Per a l’estructura interna ens podem trobar amb bases de plaques de guix, fulloles, cartrons i fustes vàries; algunes construccions estan fetes pedra a pedra o totxo a totxo (guixos quadrats d’escola). La fixació d’aquests materials acostuma a ser amb pega comuna (Imedio, Loctite), no especialitzada.
La recerca de pedres era, en moltes ocasions, una activitat prèvia a l’inici de la construcció del diorama: una vegada recollides, eren netejades i colades per després ser classificades en mides diverses. Servien per a la construcció de parets, pous, barraques,... Sovint en combinació de plaques de guix o fustes o fins i tot porex.
Mil retalls de fustes eren la matèria primera de portes, finestres, bigues i qualsevol altre element que es pogués crear amb aquest material. Un material amb el que l’autor es sentia molt còmode ja que era ebenista per tradició familiar. Les fustes, també eren usades per a construir petites joguines, recipients,escaletes, marcs,....i altres objectes quotidians.
La pasta de sal o la ceràmica xinesa serviren per a fer rajoles, plats, recipients i peces de ceràmica variada.
La collita de plantes i tronquets pel bosc (molses, farigoles, líquens,...) també era una activitat bàsica per a elaborar arbres i plantes diverses (ceps, enfiladisses, flors en torretes,...)
Però altres objectes, materials o aliments quotidians donaven peu a la construcció d’elements diversos i inesperats: piles d'arròs per a construir un pila de carbó de Cal ferrer, escuradents troquel.lats per a fer baranes de balcons, fideus i pasta variada per a crear reixes de ferro forjat,... Les teules, per exemple, podien ser fetes de cartronets de pastisseria pintats i retallats.
Plàstics, puntes de coixí, llanes, robes, papers, ...tot serveix per a la construcció d’un diorama.