EL CONCEPTE TEATRAL

UN DIORAMA, UNA ESCENA, UN TEATRE.

Tot i que en general aquests diorames representen una escena nadalenca o relativa al naixement de Jesús: Anunciació a la Verge, Cercant posada, l’Arribada dels Reis,..., no sempre hi estan representades, aquestes històries. A vegades l’escena és un carrer de poble amb pastors o gent que hi habitava. Res més. Com els diorames de Menorca amb pagesos o escolans anant cap a missa o simplement un carrer, com el del Carrer de Ger.

Els llocs representats poden ser reals o una idealització o reconstrucció d’algun lloc. Fins i tot un mix, un conjunt de trossos convertits en un de sol.

El concepte teatral hi és de forma permanent. El diorama no deixa de ser una posada en escena amb una escenografia, personatges, llums,... I així era concebut per l’autor, per la seva experiència teatral, tant professional com d’aficionat.

Els diorames expliquen una història no només d’aquell moment; aquella escena conté gent que fan o van i vénen d’algun lloc. Què hi passa?. Observant-los, sempre hi ha alguna cosa que et duu més enllà, que et porta a pensar què deu passar darrera aquelles finestres o dins d’aquella casa. A imaginar la teva pròpia història.

Aquests diorames no “foren” no s’hi entreveu res pels costats; tot el que ens abasta la vista té sentit, encaixa i no té final. Un concepte molt teatrat de l’escenari: que no fori!

Igual que la llum: està pensada i dissenyada teatralment (bombetes de diferents potències, filtres i refiltres, contrallums, llum indirecta...). A més, i sobretot, no es veu el sostre del diorama, ni cap bombeta!. Hi ha un cel, un horitzó i una llum calculada i concreta que explica també moltes coses d’aquell moment en el que passa la història que exposa el diorama en concret.