Els diorames de Joan Parera tenen un format i una filosofia particulars.
Són hereus de la tradició familiar i de la trajectòria teatral de l’autor.
Construïts amb materials comuns, ordinaris, del cada dia, busquen la pulcritud en la llum, l'atenció al detall i la posada en escena des del punt de vista d’un agnòstic de cultura cristiana.
Un lloc o fet inspirador, la recerca de materials i un procés creatiu particular.
El procés de creació d’un diorama no es lliurava d’ “emprenyades” que podien acabar amb el desmuntatge impulsiu del que estava fent. Algunes d’aquestes parts descartades, sovint servien, més tard, per a la construcció d’algun altre diorama. També aprofitava parts o elements de diorames que ja havia descartat després d’anys. D’aquesta manera ens podem trobar amb diorames fets de parts d’altres diorames antics.
Alguns pessebres eren extensibles: creixien en anys consecutius. Començaven amb una estança i s’hi afegia una habitació lateral o una entrada d’una era, o un pis al damunt. En ocasions creixien en elements: avui hi apareix un plat, demà un cubell, l’altre una joguina,...
A banda dels diorames construia barraques de vinya, pinettes, esglésies... amb la tècnica del pedra a pedra i amb els anys també va anar engrandint una col.lecció considerabe de Naixements de materials diversos i d’arreu del món.