Imatge: Detall d'una imatge aèria de 1991. AMMM. L'edifici del mig en forma de "u" correspon a la Cooperativa abans que esdevingués biblioteca
Els noms dels carrers, de les avingudes, etc. ens diuen molt de la història d'un poble. Els tenim a tocar, els veiem cada dia, però potser no sabem quan es van crear, ni qui els va crear, ni quins noms van tenir en altres temps.
Una petita frustració
Cal posar en valor els topònims, els noms de lloc, i, quan s'hagi de posar nom a alguna via pública, cal intentar recuperar els que ja existeixen. Si un lloc té un nom, per què n'hem de buscar un altre? Qui més en sabia, de topònims, i dic en sabia perquè ens va deixar el 2016, era l'admirat Joaquim Colomé i Alsina. Vaig intentar, potser massa tard o potser sense saber com convèncer'l, que escrivís una recopilació dels topònims de Malgrat i els seus contorns, com diria mossèn Fèlix Paradeda, però no me'n vaig sortir. Afortunadament, les seves fitxes i anotacions s'han conservat al fons que la família va lliurar a l'Arxiu Municipal i del qual se n'ha fet un inventari. El podeu trobar a: https://ammm.ajmalgrat.cat/details.vm?q=id:0000136047&lang=ca&view=global. Ara faltaria fer una bona recopilació dels topònims i publicar-la, és clar.
Carrers que canvien de nom
Portem més de 40 anys amb una estabilitat política que ha fet que els noms de les vies públiques no hagin canviat. Però això no sempre ha estat així. Des del segle XIX fins als ajuntaments democràtics de 1979 un mateix carrer o plaça el trobem identificat amb noms diferents. Amb tot, voldria destacar que molts noms, malgrat el canvi "oficial" han persistit amb el nom popular. El cas més paradigmàtic és el del carrer de Mar, que anteriorment havia rebut el nom de vía Canalejas, vía Durruti i vía Caudillo, i que al final ha mantingut el seu nom popular. El mateix ha passat amb el carrer del Carme, que havia arribat a dir-se Milans del Bosch durant el franquisme i carrer de la República durant la guerra civil de 1936-39, però que amb la democràcia ha recuperat el nom amb què la gent del poble l'ha anomenat durant anys i panys.
El llenguatge és molt conservador
No us ha passat mai que, a casa vostra mateix, teniu una habitació a la qual li heu posat un nom i que passen els anys i l'habitació continua dient-se igual? Per exemple, m'ho invento, en dèieu l'habitació de la "nena" i aquesta "nena" s'ha fet gran, potser s'ha casat i ha tingut fills, però l'habitació continua dient-se de la "nena", encara que faci anys que ja no hi és? Doncs això mateix ens passa amb alguns carrers o places. Quan una via pública ja ha estat "batejada" popularment, és molt difícil de canviar. Per exemple: la plaça Rodona del passeig de Mar, que hauríem de dir-ne plaça de Xesco Boix, i no em digueu que en aquest cas no hauríem de fer tots plegats un esforç per treure'ns del cap això de rodona i fer-li honor al Xesco!
Plaça de la Barretina
Un cas que segur que ha provocat més d'una desorientació a qui ens visita és el de la plaça de la Barretina, que tothom coneix per aquest nom, però que es diu oficialment Josep Anselm Clavé. El de la Barretina és un nom més que arrelat, encara que no sigui l'oficial! El que és curiós és que inicialment era la nostra plaça Major, un nom que trobem a molts pobles de Catalunya i on solem trobar l'Ajuntament. Però a Malgrat som diferents: aquí hi tenim una entitat més que centenària, la Barretina, que ha acabat substituint la plaça Major!, encara que oficialment la plaça tingui un altre nom, el de Josep Anselm Clavé. Realment som un poble original!
El carrer de Marià Cubí
Això passa també amb altres carrers, però diria que amb menys força que en el cas de la Barretina. L'oficial nom de Marià Cubí segurament es coneix més com el carrer de l'Estació, tot i que aquest nom no està en el nostre nomenclàtor. I la gent d'una certa edat encara en diu carrer de Boters, perquè històricament en aquest carrer hi havia més d'un fabricant de botes, que es feien servir per guardar el vi.
Les Ànimes
El cas del carrer de la Llibertat és molt interessant. Popularment, se'l coneixia com a carrer de les Ànimes perquè era, fins ben bé els anys quaranta del segle passat, el darrer carrer del poble abans del cementiri. Segons tinc entès, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, es va plantejar quin nom se li havia de posar i es va recuperar el de carrer de la Llibertat, que ja havia tingut anteriorment i que agradava més als veïns. Cal recordar que aquest carrer durant el franquisme havia tingut el nom de 31 de Enero, data de l'entrada de els tropes de Franco el 1939. I encara, havia arribat a dir-se, al segle XIX, carrer de Isabel II. Afortunadament, però, el nom de les ànimes no ha desaparegut del tot, ja que s'ha posat al passatge de nova creació que hi ha entre el carrer de la Llibertat i el de l'Abat Oliba, gairebé a tocat de la plaça de Sant Pere.
Noms de muntanyes i rius
Us heu fixat mai en els noms dels carrers de la zona de la Verneda? Fixeu-vos-hi: llevat del carrer de Lleida, tots porten noms de muntanyes i rius. I cap d'aquests noms té una traducció en castellà: Besòs, Llobregat, Canigó, Ter, etc. Curiós, oi?
Dientes, astillero, Can Feliciano, Emili
El nomenclàtor de Malgrat també recull alguns noms que tenen el seu origen en castellà i que s'han mantingut així. Tenim el turó d'en Dientes. Recordo que en Josep Mora i Girons m'ho explicava, que en aquell turó hi vivia viscut un personatge a qui li deien en Dientes, per la qual cosa s'ha conservat amb aquest nom. El mateix ha passat amb el nom de astillero, que en català n'hauríem de dir drassanes i segurament no ens equivocaríem perquè, si llegim la premsa escrita de l'època en que es va intentar tirar endavant la fabricació de vaixells de ciment, cap a 1918, bé que hi trobem drassanes. Però, es clar, en la memòria de la gent viva el que ha perdurat és el nom castellà de astillero. Hi ha dos casos més que han tingut un desenllaç diferent: l'avinguda de Can Feliciano (s'ha mantingut el nom oficial de Feliciano Cuní, en un moment en què oficialment devia ser difícil dir-se Felicià) i el del carrer d'Emili, que oficialment es deuria dir Emilio però que l'hem catalanitzat i no ha passat res!
No perdre els noms
D'històries n'hi ha moltes, però cal anar acabant. Una proposta. En una població del Ripollès vaig veure que a sota de cada rètol amb el nom de carrer hi havia una placa que explicava quins noms havia tingut anteriorment. Estava fet amb molt de rigor i indicava l'any i la data exacta de cada canvi de nom. A Malgrat es podria fer alguna cosa semblant, no creieu? D'informació n'hi ha. Només mirant els padrons d'habitants que hi ha penjats a la web de l'arxiu ens podríem fer una idea dels canvis en els noms dels carrers de Malgrat. Tot seria qüestió de fer un bon projecte, buscar complicitats, finançament i posar fil a l'agulla. I consultar les fitxes i anotacions que ens va deixar l'admirat Joaquim Colomé.