Foto: vista de la Fàbrica de l'Aigua. AMMM
La història local és vista sovint com a una "petita" història que afecta a poques persones i que té poca importància. Jo crec, però, en una història local no localista, on l'adjectiu "local", esdevé un marc, un espai geogràfic i humà dins del qual passen i s'entenen fenòmens que acostumen a ser d'abast general.
Una mirada des de la part viscuda
No hi ha dubte que els aspectes vivencials, el que hem viscut, ens condiciona. Això no és bo ni es dolent en si mateix. Mirem-ho en sentit positiu, desvinculant-los de la part més crítica i acceptant-los com un element que hauríem de tenir en compte quan tractem d'història local. Siguem sincers: moltes vegades ens apropem a la història sovint a partir dels elements que coneixem i que hem viscut. Quan vam muntar exposicions de fotografies, per exemple, bona part de la gent el primer que feia era “buscar-se”, o connectar directament amb aquelles fotografies que li ofererien un vincle emocional determinat.
Més que un exercici intel·lectual
Per a mi, la història ha estat durant anys només un exercici intel·lectual. Més aviat desconfiava dels elements emocionals que m’anava trobant. Amb els anys he anat descobrint que la part emocional existeix i que una de les millors maneres de fer arribar els coneixements històrics a la gent és utilitzant també aquests elements més personals i propers. Segurament no hi ha una manera millor. Però sense renunciar al rigor històric, és clar.
El Grup d'Amics de l'Arxiu
En aquest canvi, si es pot dir així, hi va tenir molt a veure la creació del Grup d'Amics de l'Arxiu, impulsada políticament ara ja fa una bona colla d'anys, no ho oblidem, per l'Albert Cuní, regidor de Cultura i del Servei d'Arxiu, que va estar a l'ajuntament només un any i mig, des de les eleccions de maig de 2015 fins al gener de 2017. Amb aquest grup, que ara coordina Joan Piña i anteriorment l'Anna Jiménez, vaig aprendre molt. Vaig trobar una gent entusiasta que s'estimava i s'estima el poble on viu. I feina tenia, amb la capacitat i els recursos de què disposava, per anar donant sortida a tot el seu treball. Recordo com a especialent durs els mesos de la pandèmia, en els quals havíem intentat fer fins i tot alguna reunió telemàtica.
El prisma local
Quan, a nivell local, baixes al cas concret, t’adones que tot és encara menys blanc o menys negre del que et pensaves. Sempre dic que la història local és una eina potencialment molt poderosa si tens elements per desenvolupar-la. Per posar un cas, no explicaríem millor la revolució industrial si tinguéssim en compte la nostra pròpia història local, per exemple utilitzant la història de la Fàbrica de l'Aigua, una fàbrica de filatures de cotó que funcionà des de mitjans del segle XIX fins al darrer terç del segle XX? Però podem trobar molts més casos i molts més exemples. Hi ha alguna manera millor per entendre la història dels anys 30 i 40 del segle passat que fer-ho a través del prisma local? I del món associatiu què me'n dieu? La història de la Barretina, i també de la Cooperativa, no ens ajudarien moltíssim a entendre la vida social i cultural del nostre poble?
Història local no localista
Quan parlem d’història local, no ho hauríem de fer des de la concepció d’una “petita” història, com de fets sense importància, sinó entenent-la com un espai (geogràfic i humà) dins del qual tenen lloc bona part dels processos que trobarem a nivell “general”. La història local ens permet apropar-nos a realitats concretes, amb noms i cognoms, però ho hauríem de fer sense perdre de vista els aspectes globals i no pensant que el que observem només passa en el nostre entorn. Fer-ho ens pot convertir fàcilment en persones que només saben mirar-se el propi melic, encara que sigui el melic d'uns quants veïns i veïnes.
Personatges il·lustres, els justos
Sens dubte, a Malgrat disposem de persones de relleu que van més enllà de l'àmbit estrictament local, però que, fet i fotut, han tingut una relació més aviat discreta amb el nostre poble. Que cal reivindicar i donar a conèixer personatges com Marià Cubí, Ramon Turró, Fèlix Cardona, Zenòbia Camprubí, etc. no hi ha cap dubte. Però anem més enllà. Moltes vegades la història localista es queda en estudiar persones més o menys destacades i aquí s'acaba tot. Caldria fer un pas més i estudiar el seu context històric, entendre el seu comportament, conèixer per què va actuar d'una determinada manera, etc. Podem fer llistes i llistes de personatges "il·lustres", però sempre ens en deixarem algun, i, potser, la nostra selecció estarà marcada per uns condicionants massa subjectius. Qui decideix qui n'és, d'il·lustre i qui no?
Malgratencs de sang blava
Això ho dic amb ironia. Ara ho explico. Fa anys es va proposar la creació d'una associació d'universitaris, un dels objectius de la qual seria fer que el nom de Malgrat "soni en el concert dels pobles i de les viles de Catalunya". Un grup de joves exuniversitaris vam respondre la iniciativa amb un demolidor article a la secció "Parlem-ne" del Som-hi! que portava per títol "Els malgratencs no tenim la sang blava". El podeu recuperar aquí. Això passava l'any 1987. Tenia 27 anys i encara no treballava a l'Arxiu. Per a mi, el que he comentat en el paràgraf anterior té a veure amb el que plantejàvem a l'escrit. Cal tenir molta cura a marcar diferències a partir del títol (universitari o no) que pugui tenir una persona. De la mateixa manera que no podem fonamentar la història local només en l'estudi dels "il·lustres".
No a les teories conspiranoiques
Vivim en un món que busca explicacions senzilles per a fenòmens que justament són ben complexos. De teories conspiranoiques en trobareu per a tots els gustos i totes pretenen donar respostes fàcils sense cap mena d’anàlisi, gairebé des de la visceralitat. El coneixement de la realitat local, en tota la seva complexitat, pot ajudar a desmuntar moltes teories generals. Tot plegat, contribuirà a trobar els matisos, a defugir el blanc i negre, i a situar-nos en un terreny on dominen els grisos, cosa que no agrada pràcticament a ningú, perquè també en història busquem uns bons i uns dolents, com a la majoria de pel·lícules.
Necessitat de publicacions divulgatives
Sobre la divulgació històrica en general ja en parlaré en una altra perplexitat. En l'àmbit local, sens dubte, comença a haver-hi força material publicat. Potser el que faria falta seria "cuinar-lo", elaborar-lo mínimament per a que fos utilitzable a nivell escolar, per exemple. Una de les moltes coses a fer seria la creació d'unes "fitxes" d'història local, que s'editessin de manera virtual i que poguessin ser actualitzades periòdicament. Això vol dir recursos, però estic convençut que valdria la pena.
Pda
En relació al que comentava en el paràgraf de "prisma local", sobre la fàbrica de l'aigua teniu uns quants reportatges a la xarxa, especialment aquest d’Antoni Poch i també aquesta pel·lícula de l'Ernest Aldea. Sobre la guerra civil de 1936-39, si no el teniu físicament perquè està esgotat, podeu recuperar el magnífic treball de Sònia Garangou aquí. Sobre la Barretina i la Cooperativa teniu podeu consultar el llibre Associacionisme popular a Catalunya, de Jordi Pomés.
Hi ha molta feina feta i tanta per fer!