Olor d'insecticida

Calia desinfectar

Una de les principals preocupacions que tenia quan estava al capdavant de l’arxiu als primers anys era assegurar que la documentació estigués neta i desinfectada. S’havia passat massa anys en condicions poc òptimes. Recordeu allò dels "taüts" en un escrit anterior? També, algunes incorporacions documentals no arribaven netes com una patena. En aquest sentit vam recuperar, d'un magatzem que tenia l'Ajuntament al carrer de les Escoles, tot un conjunt de documentació de turisme, especialment del C.I.T., Centro de Iniciativas Turísticas, de 1964 a 1970, amb evidents signes d’haver estat rossegada per rates. Les marques que havien deixat en el paper les delataven. Però, com havíem de desinfectar amb els recursos que teníem? La idea me la va donar la Caterina Montalt: per què no ho desinfectes amb Baygon? Aquesta marca, en tubs de color verd, fabricava un producte molt més potent del que ara es comercialitza i que ho matava quasi tot, o volíem creure que ho matava tot, perquè nosaltres no erem experts en aquests tipus d'activitat. Però alguna cosa feia, segur! Vaig decidir desinfectar dos cops l'any, a la primavera i a la tardor, la sala on hi havien els mobles compactes de l’arxiu a l’Ajuntament, situada al segon pis, on ara hi ha una sala de reunions.

Mascaretes, molts anys abans

L’operació la fèiem la Dolors Raja i jo mateix i consistia a “buidar” dos tubs de Baygon, un a cada punta del dipòsit. Habilitats amb mascaretes, es tractava d’aconseguir que el tub s’anés buidant sol, mentre nosaltres cames ajudeu-me marxàvem per no quedar intoxicats. El truc consistia a posar una peça en l’obertura del tub perquè aquest no deixés de treure líquid i posar un cartró gran al davant perquè no mullés res. Un cop a fora del dipòsit, precintàvem la porta amb cinta aïllant gran, per evitar que el vapor dels tubs pogués sortir. Habitualment, com ja he comentat, això ho fèiem dos cops l’any, normalment un divendres quan el personal de l’Ajuntament ja havia marxat, i no tornàvem a obrir l’arxiu fins al dilluns següent.

Ajuntament “perfumat”

Un cop no vam tenir en compte l'hora i vam fer el procés quan encara hi havia persones treballant a l’Ajuntament. Com que al dipòsit hi havia aire condicionat i estava obert, les olors del Baygon es van escampar per tots els conductes i bona part de l’Ajuntament va començar a sentit una olor rara, d'insecticida. Les queixes no van arribar a fer sang, però de ben segur que més d’una persona es va assabentar de les nostres casolanes desinfeccions. El que sí quedava ben perfumat era el dipòsit de l'arxiu. Durant dies, cada vegada que hi entràvem sentíem aquella entranyable olor d'insecticida...

Amb una sabata i una espardenya

Com us podeu imaginar, la sensació que a l'arxiu érem una mena de bitxos rars no era gaire difícil de tenir. A qui se li acut escampar insecticida d’aquesta manera en hores de feina? Per què no se’ns va ocórrer contractar una empresa de desinfecció? S’hauria entès, em pregunto ara? Segurament sí, però sovint m'ha passat que he preferit tirar pel dret a no haver-me de barallar en determinats despatxos. Això, transcorreguts els anys, ho veig més un defecte que una virtut. Afortunadament ni la Dolors ni jo vam arribar mai a intoxicar-nos. Des de fa una colla d’anys l’ajuntament té contractada una empresa per al control de plagues als edificis municipals, l’arxiu inclòs.

Sense fotos

Com em sol passar, crec que de manera justificada en aquest cas, no disposem d'imatges d'aquesta activitat "arxivística", per dir-ho d'alguna manera. Només hauria faltat haver de fer fotos amb la mascareta posada mentre maldàvem perquè els tubs de Baygon quedessin funcionant fins a buidar-se i corríem per no intoxicar-nos! Però la imatge la vaig trobar, mig per casualitat, en una exposició a Barcelona sobre els dibuixos de Pere Calders i de seguida vaig pensar que podria ser d'utilitat per a aquesta Perplexitat.