Infants perduts, su sexo i ampolles de conyac

Infants perduts

El més segur és que el que van viure un grup de cinc o sis infants que van venir a l’arxiu no els acabés marcant de per vida, però val la pena explicar el que els va passar. Encara érem a l’edifici de l’Ajuntament. Deuria ser a principis de l'any 2000. Un matí van aparèixer cinc o sis infants de primària, de 4t o 5è. Venien sols. Ens van dir que els havien enviat a buscar “la història de Malgrat” (?!). Vaig comptar fins a deu, vaig seguir-los el joc i els vaig portar al dipòsit on teníem els armaris compactes. Vaig fer que els obrissin i vam agafar una capsa on hi havien llibres d’actes del Ple de l'Ajuntament. Els vaig explicar que allí hi havien uns petits tresors que es deien documents, i que aquests documents podien servir per escriure “la història”, però que la història no era enlloc. Quan sigueu més grans, els vaig dir, potser vosaltres mateixos la podreu escriure, la història.

Su sexo

En les visites escolars d'alumnes d'ESO acostumava a treure un padró d’habitants del segle XIX on en l’apartat de la professió a les dones hi posava “Su sexo”. Prèviament, quan ho vaig veure per primera vegada, vaig al·lucinar. En quin poble vius?, vaig pensar. Però tornem a la visita. Als escolars els preguntava si sabien interpretar el que volia dir allò de “Su sexo”. Ho posava a totes les dones! Després descobríem que en un altre padró, en el mateix apartat de professió, hi apareixia “Las propias de su sexo”, que uns anys més tard seria substituït per “Sus labores”. Queda clar, oi? És difícil trobar documents administratius que ens mostrin la condició de la dona en aquells moments, però se’n troben, mig amagats, i cal saber-los interpretar.

Inicialment, la documentació sempre és administrativa

Sovint, es ve a l’arxiu amb la intenció de trobar-ho tot i resulta que el que trobem és la  la documentació administrativa que es va generar en el seu moment. Sí, dic "administrativa", encara que aquest adjectiu no ens soni bé i preferim l’adjectiu de “històrica”, oblidant que tota la documentació inicialment sempre té una funció administrativa (o fiscal, o probatòria), i que és després, amb el pas dels anys, que esdevé històrica.

El Ciutat de Barcelona

Durant una bona colla d’anys, i encara ara, s’ha estat treballant per recuperar la memòria de vaixell “Ciudad de Barcelona”, que transportava brigadistes internacionals i que fou enfonsat davant de Malgrat el 30 de maig de 1937. Tothom venia a l’Arxiu a buscar què hi havia de l’enfonsament, dels seus tripulants, dels morts, etc. Poca cosa trobaríem, els deia, perquè l’enfonsament no va generar a l'Ajuntament una gran quantitat de documentació, només la que va generar: llicències per donar sepultura als que van morir i van ser enterrats a Malgrat, i poca cosa més. 

La factura del conyac

Però entre aquestes poques més vam trobar una factura que va emetre el Bar Mercantil, situat al passeig de Llevant, entre l’estació del tren i el carrer d’en Blanch. La factura anava adreçava a l’Ajuntament per poder cobrar la despesa de 23 ampolles de conyac que el bar va subministrar als supervivents de l’enfonsament que arribaven a la costa, ajudats pels pescadors que anaren a rescatar-los amb les seves barques. La factura tenia una finalitat molt clara: el propietari de l’establiment volia cobrar. Però, al cap dels anys, aquest document ha esdevingut significatiu, entre d’altres coses perquè ens informa que es va donar conyac als supervivents per reanimar-los, fet que coincideix amb el que expliquen alguns dels brigadistes a les seves memòries. Ja veieu! Si el propietari del Bar Mercantil aixequés el cap!

Hi ha el que hi ha

El que acabo d’explicar és vital per entendre què es pot trobar en un arxiu i què no. Sovint passa que volem trobar allò que desitgem trobar, i no sempre és així. Cal entendre que trobarem allò que hagi estat generat per a una determinada funció, i després haurem de ser capaços d’interpretar-ho. Si no ho fem així, no entendrem res i segurament ens frustrarem. No trobarem la feina feta, trobarem documents primaris que haurem de saber llegir. Això és el que es separa del món de les biblioteques, amb qui compartim moltes sensibilitats, però amb qui estructuralment no tenim res a veure.

Entendre què és un document i què és un arxiu

A les visites de les escoles que vam tenir durant una bona colla d'anys vaig intentar que sortissin havent entès els conceptes bàsics. Per això, abans de la visita els feia emplenar un qüestionari de resposta múltiple. Els alumnes em miraven amb cara d'espantats però jo els deia de seguida que no s'espantessin, que allò no era un examen, que l'emplenessin i que jo em comprometria a no ensenyar-lo al professor o professora que els acompanyava. Després de la visita tornàvem al lloc d'origen i ells mateixos corregien el que havien escrit inicialment. Reprodueixo a continuació un qüestionari que vam fer servir per a la visita d'una escola el 2006. Ja fa uns anyets d'això! Després, els vaig anar canviant, els qüestionaris, però essecialment, perseguien la mateixa finalitat: diferenciar l'arxiu municipal (institució o servei), dels fons documentals i del lloc on es guarden (dipòsit); i també entendre que hi trobaríem el que hagués generat la institució productora (l'Ajuntament), a banda dels altres fons documentals de particulars, empreses o institucions que també formen part de l'Arxiu Municipal.