Foto: www.pexels.com
No sempre fas les coses bé. Però sovint el temps et dona l'oportunitat de corregir el que has fet malament. I aleshores ho has de saber aprofitar
Una església del segle XVIII
Recordo vagament alguna conversa amb en Josep Mora Girons, que fou alcalde de Malgrat de 1978 a 1991, parlant de l’església de Malgrat. Ell defensava, seguint mossèn Fèlix Paradeda, que es tractava d’una església del segle XVI. Els historiadors de l’art, entre ells Joaquim Garriga i Riera (1945-2018) li deien que sí, que al segle XVI n’hi havia hagut una, d’església, però que no podia ser la que havia arribat als nostres dies, que tipològicament l'actual correspondria al segle XVIII.
Organitzem una Matinal d'Història
Tan aviat com vaig poder, vaig pensar que d’aquest tema se n’havia de parlar en una Matinal d'Història i vaig contactar amb en Joan Bosch Ballbona, deixeble i amic de Joaquim Garriga, i també company meu de carrera a la Facultat de Geografia i Història, on vam coincidir els dos darrers anys de la carrera (ell feia tercer i jo cinquè)
Una conferència per corregir errors
En Joan va fer una conferència titulada L’església parroquial: un temple de la contrareforma, el març de 2001 i vam publicar un dossier que vam repartir el dia de la conferència i que podeu trobar a l'Arxiu. Una conferència que va servir per donar a conèixer alguns documents de la Biblioteca de Catalunya sobre el tema, que ens va facilitar la Maria Rosa Montalt, i per aclarir que l’església no podia ser del segle XVI. Anys després, Joan Piña, un deixeble de tots dos, d'en Joaquim Garriga i d'en Joan Bosch, s’encarregaria de fer un estudi completíssim de l’església i de deixar el tema definitivament tancat. En Joan Piña acabaria fent una altra Matinal el 2013 que portaria per títol La construcció de l'església de Malgrat i els seus protagonistes. Agustí Gibert Xurrich. Un personatge oblidat. El dossier d'aquesta conferència el podeu trobar penjat a la web de l'Arxiu Municipal.
L’entrevista al Som-hi!
Tot això ho explico perquè vaig voler fer a en Joan Bosch una entrevista per al Som-hi! Em va semblar que el tema i la persona s’ho mereixen. Vam pactar unes preguntes i les hi vaig enviar per correu electrònic. Ell me les va contestar i al final de les quals va fer una forta crítica a l’Ajuntament, per la política patrimonial (més ben dit la no política patrimonial) que estava duent a terme. Eren paraules contundents i clares. Jo no vaig actuar correctament. Li vaig dir que com que l’entrevista la feia jo, no s’entendria que sortissin publicades unes afirmacions tan crítiques envers l’Ajuntament. Encara que pensés el mateix que ell, vaig creure havia de filtrar aquelles paraules i no publicar-les. Va ser una autocensura prèvia, sense cap consulta a cap polític. Va ser un greu error. Mirat en perspectiva, penso què deuria pensar en Joan. S’ho va agafar bé, perquè és una bellíssima persona, però sempre he pensat que aquí vaig fallar, li vaig fallar.
La revenja del temps!
Anys més tard l’editorial Efadós va encarregar a en Joan el pròleg del llibre L’Abans de Malgrat de Mar. Recull gràfic 1862-1970, que es va presentar al febrer de 2009, en forma de fascicles i del qual en son autors Núria Arís, Sònia Garangou i Joan Piña. La veritat és que no recordo si vaig llegir el pròleg abans o després que es publiqués. Diria que abans, però no n'estic segur. Sigui com sigui, el temps li donava a en Joan l'oportunitat d'expressar-se però amb un text més llarg, segurament més raonat i treballat. M'he rellegit ara el pròleg i el continuo trobant molt interessant. M'estalvio de reproduir-lo aquí: seria massa llarg fer-ho, però sí que us recomano la seva lectura. De ben segur que molts dels possibles lectors d'aquesta Perplexitat els teniu, els fascicles de l'Editorial Efadós.
Males cares
El pròleg no va agradar gens, però ja estava imprès. Durant tot el procés d’edició del llibre en fascicles em van encarregar explícitament que “controlés” que els historiadors no utilitzessin el llibre per anar en contra de l’Ajuntament. Va ser una “feina” del tot desagradable, però haig de dir que els tres autors van fer el que havien de fer d'una manera més que professional i no van haver-hi massa problemes. En comparació amb un llibre anterior també de fotografies publicat per l’Ajuntament l'any 1993 titulat Malgrat dels nostres avis, amb un informe previ negatiu per part meva, el llibre L’Abans de Malgrat de Mar. Recull gràfic 1862-1970 estava ben editat, amb les referències de les fotos correctament col·locades, amb la citació d'autoria corresponent i amb uns textos introductoris per capítols molt treballats per part dels tres historiadors esmentats.
El pitjor és l’autocensura
No escric això ara per redimir-me de res. A aquestes alçades m'és francament igual tot plegat. Però m’ha agradat escriure-ho, per en Joan Bosch, una persona humanament i professionalment excel·lent, i també per als autors del llibre, amb els quals vaig anar col·laborant en els darrers anys de la meva vida laboral i als quals aprecio molt. La pitjor de les censures és l’autocensura, no ho dubteu mai.
Pda. No he conservat l'entrevista sencera. La meva intenció era publicar-la ara, però, francament, deurà estar perduda en algun correu electrònic de la feina que no he pogut recuperar. He trucat a en Joan Bosch per saber si la conservava. La seva reacció, traient importància al tema i entenent la posició que vaig prendre, l’honoren. El seu nivell professional és excel·lent. El seu tarannà personal és encara millor.