Per raons familiars des de fa uns anys tot allò que té a veure amb Colòmbia em desperta curiositat. A més, resulta que l'actriu que fa de filla del poeta (Allison Correa) és una persona coneguda per la família de Colòmbia. Així que, sense haver llegit massa res (intento no fer-ho abans de veure la pel·lícula) me'n vaig anar al cinema i vaig descobrir una obra ben interessant de la qual voldria fer alguns comentaris. Trobareu fàcilment magnífiques crítiques a sota mateix d'aquestes línies. Així que em centraré en allò que més m'ha interessat.
Realitats socials
L'Oscar, el poeta fracassat de la pel·lícula, viu en un barri modest. No té un duro, però té les necessitats vitals cobertes gràcies a sa mare. Fins i tot prova de fer de professor de literatura. Ho fa per ajudar la seva filla, que també viu en un barri digne i té una habitació pròpia on estudiar. No és el cas de Yurlady, una jove alumne que conviu amb una bona colla de germans i amb la seva jove àvia en un pis minúscul, al qual s'hi accedeix des d'una escala de cargol. Però a Yurlady a qui Oscar veu un gran potencial com a poeta (més aviat el que fa és projectar en ella les seves pròpies ambicions), no li interessa el món de la poesia. Ella vol una vida "normal", en què pugui ajudar la família amb alguna feineta, tenir fills, etc. Aquests dos móns són ben visibles, a Medellín i a tot arreu. El bon fer del director és mostrar-los amb una mirada múrria, carregada d'ironia.
Cultureta i hipocresia
Simon Mesa Soto ens fa un retrat àcid d'un món cultural basat en molt postureig i molta hipocresia. Hi ha escenes flipants, com quan, seguint les indicacions d'Efrain (Guillermo Cardona) que representa un poeta reconegut i institucionalitzat, l'Oscar va en un programa televisiu de màxima audiència i ha de "competir" amb un raper i amb l'organitzadora d'un Festival de la fruita. Oscar, per promocionar la seva Yurlady, intenta introduir-la en un curs que forma nous joves en l'art de l'escriptura i la poesia. Vinculada al club de poesia trobarem un personatge estranger, que actua com a patrocinador i que és incapaç de saber pronunciar el nom de Yurlady correctament. També veurem com el que interessa i el que s'espera de la Yurlady és que escrigui sobre la seva situació social, sobre la seva pobresa, sobre el seu barri. Volen que faci una mica de pena, cosa que segur que li farà guanyar algun premi. Però darrera dels discursos i la hipocresia, Yurlady al·lucina amb el menjar que es reparteix el dia del certamen. És ben bé allò que cantava l'apreciat Pi de la Serra en la seva magnfífica cançó La cultura: "Jo crec que la cultura, i que em perdonin, té més a veure amb gana que amb Beethoven, sinó proveu d'escoltar-vos la "Quinta'" sense ni haver sopat ni que us estovin"
Expectatives
És interessant conèixer què ens explica el director en diverses entrevistes. Això ens ajuda a entendre per què fa la pel·lícula i també ens ajuda a entendre una mica com funciona el món del cinema. Serien aquelles circumtàncies personals i socials que envolten el director i la seva obra. D'entrada ens explica que inicialment es podria sentir una mica com el personatge de la pel·lícula. Després d'un curtmetratge premiat a Cannes (Leidi, 2014) i d'una primera pel·lícula (Amparo, 2021), també amb un reconeixement a Canes, es planteja si estarà a l'alçada del que s'espera d'ell, com el personatge de la seva pel·lícula. Diu que volia explorar el tema del fracàs i el mateix concepte d'art. La pel·lícula sorgeix d'imaginar-se ell mateix com a un fracassat a punt de la seixantena, després d'haver guanyat un petit premi a Canes. "En lloc de retratar-me a mi mateix com a cineasta, vaig escollir la figura d'un poeta, perquè ser poeta és encara més utòpic, si això és possible". I resulta que una pel·lícula sobre el fracàs, i sens dubte basada en un personatge fracassat, ha esdevingut un èxit a Colòmbia i també a fora de Colòmbia.
Ubeimar Ríos
El poeta de la pel·lícula no és un actor professional. És mestre de professió, escriu, fa música, organitza un festival de poesia a Rionegro, ciutat propera a Medellin on trobem l'aeroport. És un rocker que recita poesia amb un grup de Mètal. La descoberta de l'actor va fer que el personatge canviés i es fés més empàtic, més proper. Al director li interessa més la poesia i l'art, que no pas els poetes com a agents culturals. Desconfia de les institucions, començant per l'escola, determinades associacions o els mitjans de comunicació.
Una qüestió de dignitat
Malgrat tot el que li passa al protagonista, malgrat el seu maldestre comportament, malgrat l'alcohol i la seva incapacitat per no complicar-se la vida, El Poeta acaba essent una pel·lícula sobre la dignitat, que és l'únic que li acaba quedant i a la qual no vol renunciar. La pel·lícula ens mostra una societat carregada de contradiccions però amb uns personatges amb les respectives motxiles ben plenes. Una mare que estima al seu fill poeta i que confia que se'n sortirà. Una germana que en desconfia però que l'ajuda. Una filla a la qual el poeta ha abandonat durant una colla d'anys però que en plena adolescència, tot i marcar distàncies, deixa oberta una porta per a reconciliar-se amb el seu pare. Una exdona que havia estat enamorada del poeta a qui va haver de deixar quan va caure en desgràcia, però que, malgrat això, el deixa entrar a casa seva i que tingui relació amb la seva filla. Un Efrain, poeta i escriptor d'èxit, que actua com a contraposició al que representa el fracassat poeta Oscar, que no té cap escrúpol a voler comprar el silenci de la família de Yurlady. Una Yurlady que, si té un talent natural per la poesia, el té per a ús personal i no li interessa per res entrar en un mon de cultureta en la qual no se sent còmode. Una família de Yurlady que malda per subsistir però que ho fa de la manera més natural. Un director d'escola més preocupat per formalismes que per l'educació dels alumnes de l'escola. Llevat del personatge d'Efraín, tots desprenen una gran humanitat i en el fons no fan ni volen fer mal a ningú. Accepten, jo m'atreviria a dir que no necessàriament de manera resignada, la seva pròpia condició.
Les coses clares
Un dels aspectes que a mi em va frapar més dels personatges del film és que expressen el que pensen i senten amb una naturalitat extraordinària. Malgrat tots els malgrats, la relació entre el poeta Óscar i la seva filla Daniela (Alisson Correa) és clara i transparent. Ja voldrien molts pares i moltes filles parlar de manera tant directa i expressar els sentiments mutus de la manera en què els expressen l'Óscar i la Daniela. A mi em dona la sensació que això no es casual, però no deixa de ser una sensació i segurament no podem generalitzar, perquè com diu una mica meva, "cada persona és un món i cada replà un misteri".
Un món global
Hem pogut veure aquesta pel·lícula colombiana perquè va guanyar el premi del jurat a la secció de "Un Certain Regard", a Canes 2025, i també el premi horizontes a la millor pel·lícula llatinoamericana al Festival de Sant Sebastià del mateix any. La pel·lícula s'ho val, però el context internacional també hi ajuda. De cop, Colòmbia ha deixat de sortir els diaris per la guerrilla i el narcotràfic. És un país que vol créixer però que té encara molts dèficits per resoldre, començant per les infrastructures més bàsiques. S'està convertint en un destí turístic, i està per veure si els seus espais naturals no acabaran malbaratats, com sol passar en un país en creixement. En certa manera, el director, quan introdueix el personatge de la patrocinadora estrangera al concurs de poesia, ja ens retrata irònicament una dependència exterior que ell mateix ridiculitza. Potser tot plegat, la pel·lícula vull dir, podria ser llegida com un exercici d'autoestima i d'autoafirmació. Encara que el protagonista sigui un fracassat que malda per no perdre la dignitat.
Altres pel·lícules del director
Leidi (2014) Palma d'Or a Canes al millor curtmetratge
Amparo (2021) Premi a la Revelació a la Setmana de la Crítica de Canes
Articles, vídeos, entrevistes
Fitxa d'Un poeta (https://blocs.mesvilaweb.cat/vador/)
Declaracions i crítiques (https://blocs.mesvilaweb.cat/vador/)
El somni d'una dignitat impossible (Àngel Quintana)
Sempre resta la poesia (Imma Merino)
Cinemes Renoir
¿Dónde está la poesía de Un poeta? Santiago Rodas. Revista Gaceta, Ministerio de las Culturas, las Artes y los Saberes de Colombia.
Un poeta entre la utopía y la nobleza. Álvaro Bautista-Cabrera. La palabra, Universidad del Valle (Cali, Colòmbia)