El martellet és un element molt important en la generació del so del piano, ja que la seva funció és percutir la corda, produir el so i modular la seva intensitat i timbre. Els primers pianos tenien martellets compostos per un nucli de fusta recobert de diverses capes de pell, i la duresa disminuïa progressivament des de l'interior, amb pells dures com el cuir, i a l'exterior, amb pells fines i delicades. Els martellets del piano modern estan fabricats amb llana premsada sobre un nucli de fusta. La forma en què està premsada la llana del martellet influeix directament en la qualitat tímbrica de l'instrument. Un martell tou roman més temps en contacte amb la corda en percutir que un martell dur, que rebota més ràpidament. Aquest fet fa que la producció dels harmònics variï per part de la corda i afecti la brillantor del so.
Tecla
La tecla és la palanca principal del mecanisme de percussió. El braç frontal d'aquesta palanca és la part visible del teclat i sobre la qual el pianista exerceix la pressió. En ser pressionada la part frontal, la tecla pivota sobre el balancí cosa que fa que es posi en funcionament el mecanisme a través del pilotí situat a la part posterior d'aquesta. En els pianos de cua, la part posterior de la tecla també té com a objectiu elevar els amortidors, i aquest moviment serveix per ubicar la grapa o retenidor. Aquesta peça regula la caiguda del martell i en els pianos verticals aquesta funció es realitza a la bàscula..
Bàscula
El conjunt de peces que comuniquen la tecla amb el martellet reben el nom de bàscula. La peça clau de la bàscula és l'escapament, i en els pianos de cua també hi ha el doble escapament
Els amortidors tenen com a missió silenciar el so produït per la corda. Pot ser activat de tres maneres diferents: cada vegada que es prem una tecla l'amortidor es retira de la corda abans que el martellet la colpegi, en pressionar el pedal dret que fa que s'elevin tots els apagadors al mateix temps, o bé mitjançant el pedal central dels pianos de cua, també anomenat sostenuto, que, en ser pressionat, manté la posició elevada únicament dels apagadors que estan aixecats en aquest moment
El funcionament bàsic del mecanisme d'un piano és el següent: quan una tecla és premuda, la palanca que està situada a l'extrem oposat s'eleva i el martellet, associat a ella, es posa en moviment en direcció a la corda, que és alliberada per l'apagador just abans de la percussió. Després del cop del martellet a la corda es produeix el so i, tot seguit, aquest cau fins a ser recollit per la grapa, també coneguda com atrapi, a una distància aproximada de 2 centímetres. En aixecar lentament la tecla, aquesta allibera el conjunt de palanques de la fuita i el martellet torna a estar disponible per tornar a tocar la corda. Si retirem la pressió per complet, tot el sistema torna al seu estat inicial de repòs, en què els apagadors tenen la missió primordial d'interrompre el so