LA NATURA DE LA LLUM
Oli sobre llenç i fusta
3 quadres de 24 x 18 cm
Què és la llum?
Els físics no ho tenen del tot clar, però diuen que és una pertorbació del camp electromagnètic. Sembla que la llum per si mateixa, però, no vol saber de definicions. No vol deixar-se desxifrar. Juga amb nosaltres a fet i amagar. Està al nostre voltant, però no l'agafem mai, no ens deixa saber com és realment. Davant nostre es disfressa de partícula, d'ona, es difracta, es reflecteix, es refracta, es polaritza... ens mareja. Si l'observem es comporta d'una manera i si no d'una altra. Tracta amb l’atzar com si fossin amics de sempre. És com si nosaltres fóssim la seva joguina. Ella viu des de l'inici dels temps i nosaltres sense ella no hauríem existit.
LA VIDA DE LA LLUM
Fotografia retocada i IA
4 imatges de 2000 x 1530 px
Potser Betelgeuse ja és morta i nosaltres no ho sabem.
A la llum li agrada viatjar. 700 anys trigarà a arribar des de la gegant vermella fins a la Terra. La llum va ràpida, però l'Univers és gran. Si un estel mor, ens assabentem passat el temps que triga la llum a arribar a nosaltres. Potser la majoria del que veiem al cel ja és mort. A la llum li agrada jugar amb el temps.
Hi ha fotons que van néixer al principi del temps i ara ens arriben com soroll. D'altres els fem néixer nosaltres i els més afortunats, neixen al mig d'una estrella i moren als nostres ulls una la nit qualsevol. Que arribin a nosaltres és una qüestió d'atzar i temps, i aquells que ho aconsegueixen ens impressionen amb una emoció. La llum ens explica la història d'aquella estrella i del seu viatge fins a nosaltres, i ho fa morint als nostres ulls o a les nostres càmeres. A vegades també mor als forats negres, la seva vida està lligada a la de les estrelles.
LA DEESSA LLUM
Acrílic sobre taulell DM
60 x 120 cm
Des de l'inici de la humanitat hem tingut la necessitat de controlar el nostre entorn per sobreviure. El Sol i la Lluna marcaven els temps de la vida humana. La llum propera dels astres era imprescindible per poder alimentar-nos, i per això vam haver d'adorar la llum. No l'enteníem, com no enteníem tampoc la natura, i per això vam necessitar convertir-la en divinitat. Fer la llum deessa era com tenir-la del nostre costat. Els fotons que ens arribaven ens asseguraven l'existència. Ara que ja pensem que tenim la natura controlada semblaria que ja no adorem la llum, però res més lluny de la realitat, a la que un raig de llum ens il·lumina les persones acaben en una platja fent rituals per sentir l'escalfor dels fotons del Sol. La humanitat no pot viure en la foscor.
LLUM NATURAL
Fotografia
8 imatges de 2000 x 1334 px
La nostra estrella, el Sol, ens bombardeja amb els fotons que neixen al seu interior des que surt per l'horitzó fins que s'amaga. La vida al nostre món depèn d'aquesta llum. Els fotons més eixerits, després de passejar-se per l'interior del Sol, arriben a nosaltres en 8 minuts d'ençà que deixen la seva superfície. Quan arriben aquí han de sobreviure a l'atmosfera i al final aquests supervivents ho inunden i ho conquereixen tot. Els que tenen la sort d’arribar, són aquells que formen només la part visible de l'espectre electromagnètic, els que ens donen els colors de l'arc de Sant Martí. El món és com és perquè la llum ens domina.
LLUM ARTIFICIAL
Vídeo
7 min de durada
Entre la llum hi ha categories, no tota la llum és igual, o sí? Quan es juga al camp de la quàntica un fotó és un fotó, però si juguem en camp humà, les coses canvien. Nosaltres no ens hem conformat a tenir només la llum del Sol, hem volgut dominar la foscor i és per això que hem classificat els fotons entre naturals i artificials. La llum que surt de les mans humanes no ens dona la vida ni escalf, però ens ha donat seguretat i s'ha fet la propietària de les nostres hores de foscor. Ara tot és llum sempre, ens agradi o no. La llum natural ha quedat relegada al dia i la llum dels estels ha quedat esmorteïda sota la llum artificial.