Les associacions de matemàtiques del nostre país ens diuen... 

Manifest en defensa d’unes matemàtiques significatives

Arran dels resultats de les proves PISA s’estan estenent moltes opinions en contra de les metodologies basades en un enfocament competencial, atribuint-li els mals resultats obtinguts. Des de FEEMCAT defensem una educació matemàtica orientada al desenvolupament d’habilitats i processos que, partint dels coneixements, capacitin a l’alumnat per resoldre problemes, a argumentar matemàticament, a establir connexions i saber comunicar les idees, tot  posant atenció a l’aspecte afectiu que hauria d’evitar el rebuig que massa alumnes encara senten per la matèria. Les associacions que formen la FEEMCAT (APMCM, ADEMGI, APaMMs, ABEAM i Lleimat) defensem aquesta manera de treballar les matemàtiques, pels motius següents:

1. La recerca en educació matemàtica conclou que la pràctica purament reproductiva no dota a l’alumnat de les eines suficients per afrontar situacions complexes, que són les que es trobarà l’alumnat en el seu camí. L’adquisició de coneixements (sabers) ha d’estar acompanyada de sentit, partint de la manipulació i la investigació, fomentant el raonament, facilitant les connexions amb els coneixements previs de l’alumnat i teixint estratègies per afrontar els problemes.

2. La manca d’exigència a l’alumnat no ve donada per la metodologia emprada. El treball competencial és molt més exigent que la simple aplicació de receptes.  

3. La línia que s’està seguint no és una invenció actual, sinó que els grans referents en educació matemàtica de principis de segle XX ja la proposaven, Pere Puig Adam i Emma Castelnuovo, entre molts altres.

4. Les proves PISA avaluen competències i no només sabers i, per tant, la davallada en els resultats no es pot atribuir al treball de les competències, sinó a la manca d’aquest. Tot i que a Catalunya el Decret 187/2015 ja incloïa el treball per competències, aquest treball demana unes noves estratègies a l’aula que necessiten temps per poder-se arrelar al dia a dia escolar.

5. Cal més formació en didàctica específica de les matemàtiques tant a la formació inicial (especialització als graus de mestres d’infantil i primària, itinerari de didàctica dins del grau de matemàtiques) com a la permanent (potenciació de les jornades i congressos organitzades des de les diferents associacions, de les formacions del Creamat, etc.). La creació d’una xarxa de referents distribuïts arreu del territori per poder donar suport als docents seria un gran avenç. 

6. El treball que cal fer a les aules, molt més reflexiu i complex, requereix més temps. És per això que defensem la necessitat d’ampliar les hores lectives d’aquesta matèria dins l’horari escolar.

En moments com aquests cal reconèixer el treball i la investigació didàctica que des de fa molts anys s’està fent per part de docents de tot el país en matèria d’ensenyament i divulgació matemàtica, i alhora fer valdre els materials i recursos produïts per part dels grups de treball que depenen de les nostres associacions.