Dispersió

Per a explicar la dispersió, ens hem de plantejar què és la llum. La llum se’ns presenta sovint com una ona electromagnètica que té una certa velocitat de propagació i una determinada freqüència de pertorbació. En classificar aquesta freqüència, obtenim l’espectre electromagnètic, que conté freqüències de tot tipus: microones, raigs X, llum ultraviolada... En el nostre dia a dia, la part de l’espectre electromagnètic amb què més ens trobem és l’espectre visible, ja que els nostres ulls estan dissenyats per a captar aquest interval de freqüències.

Ara bé, rarament observem llums formades per una ona amb una única freqüència. La llum natural que arriba als nostres ulls sol estar composta per ones amb un ampli interval de freqüències, les quals s’acoblen i ens proporcionen una única ona resultant. Ací és on entra en joc el concepte de dispersió. Quan l’ona resultant entra en un medi material, no totes les ones que la componen viatgen a la mateixa velocitat, sinó que aquesta depèn de la freqüència de cada ona. Així, les ones monofreqüencials que viatjaven juntes comencen a separar-se. Aquest fenomen és el que anomenem dispersió.