Advertiment per als amants de la fruita: les bananes poden donar-nos una dosi de radiació letal. No obstant això, només els més acèrrims fans d'este aliment patiran les conseqüències, ja que s'estima que hem d'ingerir 20 milions de peces per a emmalaltir. I no sols això, sinó que la velocitat a les quals les consumim juga un paper essencial, perquè el valor que realment importa és la quantitat de radiació rebuda per unitat de temps. Els científics mesuren estes quantitats usant com a unitat el Sievert (Sv). Per a fer-nos una idea, una banana aporta aproximadament 0,1 μSv i la quantitat estimada com a "acceptable" per a una persona és de 2,20 μSv l'hora aproximadament, que es tradueix en uns 20000 μSv a l'any. 

Si vius en el planeta Terra, més val que et vages acostumant, perquè estem exposats a un fons de radiació provinent de l'espai exterior i de l'atmosfera, que oscil·la entre 0,1 i 0,2 μSv/h en condicions normals. Això equival a 1 o 2 bananes per hora, així que les bananes probablement no són la teua principal font de radiació. Com a curiositat, si viatges a Hiroshima, ciutat on es va detonar una bomba atòmica, amb el teu comptador Geiger, mesuraràs la decebedora quantitat de 0,3 μSv. En el lloc de detonació de la bomba nuclear Trinity, tenim 0,8 μSv l'hora.

Escalarem un poc la situació: si ens asseguérem en la cadira de Marie Curie, la famosa científica, que va manipular de manera directa elements radioactius, rebríem la quantitat equivalent a 100 bananes l'hora. Problemes de salut derivats de la sobreexposició a la radioactivitat van ser probablement la causa de mort de Curie, després de passar anys usant eixa cadira i altres elements del seu laboratori, que estaven fortament contaminats.

En estos casos les dosis comencen a ser ja preocupants i estos treballadors se sotmeten a revisions periòdiques per a comprovar que el seu estat de salut no estiga sent afectat, encara que se sap que hi ha un risc lleugerament superior de càncer en estos col·lectius.

Per a acabar, anem amb una cosa més extrema: una de les situacions on més radiació ionitzant podem rebre és en fer-nos un TAC, que equival a 3 anys de radiació natural més o menys. Per sort, esta situació es dona poques vegades en la vida per a la majoria de persones i de manera controlada. Però, sens dubte, la dada que més m'ha cridat l'atenció és la radiació que rep de mitjana un fumador a conseqüència d'elements radioactius com el plom que queden en els seus pulmons. La xifra? Un milió i mig de plàtans a l'any. Bàsicament el mateix que rebria una astronauta en el mateix període de temps, però d'una forma molt menys emocionant.