Durant segles es va intentar explicar l’origen del món i de l'ésser humà mitjançant mites i llegendes.
En el segle XIX, les idees i les investigacions d'alguns científics van permetre d'iniciar el canvi cap a una explicació científica que ha desvetllat moltes de les incògnites sobre aquestes dues grans qüestions.
El naturalista Charles Darwin va formular la teoria de l'evolució en l'obra “L'origen de les espècies”, publicada el 1859. Gràcies a l'observació de la natura i de restes fòssils, és a dir, de restes d'animals i plantes incrustats en les pedres ara fa milions d'anys, Darwin va demostrar que el món dels éssers vius no és estàtic, sinó que canvia constantment.
A mitjan segle XIX, alguns científics van considerar que, com qualsevol altre ésser viu, l’espècie humana era el resultat d'un procés evolutiu.
Darwin va proposar en “L’origen de l'home” (1871) que l'ésser humà descendia d'un grup de mamífers intermedis entre simis i humans.
PROCÉS D'HOMINITZACIÓ
Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per a adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes. Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.
Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats: posició vertical i marxa bípeda (homo erectus), desenvolupament del cervell, alliberament de les mans, aparició del llenguatge.
La línia d'evolució que condueix a l'home actual s'ha pogut reconstruir gràcies a les restes fòssils trobades, entre les quals destaquen:
L' Australopitec. Significa "home del sud": va viure al sud d'Àfrica fa uns 6 milions d'anys. Considerats com a pre-homínids, els australopitecs eren d'escassa estatura,no superior a 1,5 m, poc pes i tenien poca capacitat cranial molt allunyada de la de l'home actual i molt propera a la del goril·la, o la del ximpanzé.
L' Homo habilis. Va conviure amb l' ausralopitec probablement durant milers d'anys. Les seves primeres restes apareixen fa aproximadament 2,5milions d'anys, i se'l pot considerar el primer homínid. La capacitat cranial era ja una mica superior i la mà, més robusta, sembla que era capaç de tallar la pedra i de fer servir eines. Probablement van ser els Homo habilis els autors del gran nombre de còdols tallats que s'han trobat repartits per tot el continent africà.
Dos trets d' intel·ligència indiquen una frase del proces d'evolució propera a l'home: l'augment del volum físic en general i, sobretot, de la capacitat cranial;i la conquesta de la posició erecta, que permet deixar lliure la mà per crear i fer servir eines.
L'Homo erectus.Les primeres restes daten de fa 1,5 milions d'anys, i sembla que en fa 100.000 que es va extingir. L'alçada oscil·lava entre 1,6 i 1,7 m, i la capacitat cranial entre 750i 1.250 cm.
Ja coneixien el foc i van fabricar els primers utensilis de pedra tallada.
Son homo erectus els sinantrops trobats a la Xina, els pitecantrops de Java i els atlantrops del nord d'Àfrica.
L'homo habilis i l'Homo erectus van viure durant el paleolític inferior.
L'Homo sapiens. Aparegué fa uns 100.000 anys a Europa, és a dir, va viure durant el paleolític mitjà. El seu esquelet era ja molt semblant al de l'home actual. feia prop de 1,55 m i tenia una capacitat cranial que utilitzava entre els 1.300 i els 1.450 cm. La cara més evolucionada que la dels seus antecessors, conservava encara trets simiescos: front fugisser, mandíbula prominent i absència de mentó. Tallava el sílex en forma de penques, que feia servir com a armes o eines. És possible que amb ell ja apareguès l'art, ja que s'han trobat restes d'ocre vermell esmolats com a llapis o reduïts a pols en jaciments de l'època. També pot ser que cregués en l'existència d'una altra vida, ja que enterrava els morts amb aliments, armes i utensilis.
L'Homo sapiens sapiens. Aparegué fa uns 40.000 anys encara que hi ha restes que evidencien que pot ser molt anterior, és a dir, al començament del paleolític superior. Representa el final de l'evolució que condueix a l'home actual, del qual a penes es diferencia.
Tenia un cervell tan voluminós com el de l'home de la nostra època; era alt, d'1,80 m en molts casos, el front era alt, i tenia el mentó pronunciat.
El tipus més representatiu va ser l'home de Cromanyó, que va viure a França.