Invents: la metal·lúrgia
A finals del període Neolític, alguns pobles de l’Orient Mitjà van descobrir la manera de fondre els metalls i que els fossin útils. La utilització dels metalls va representar un nou pas en l’evolució cultural de la humanitat. Sintetitzant, la metal·lúrgia és un procediment consistent en aconseguir una temperatura molt alta que permeti l’estovament o la fusió dels metalls per a després treballar-los.
El descobriment de la metal·lúrgia, però, va guardar-se en secret durant un temps. Els pobles que van guardar-se aquest secret van progressar molt més ràpidament que els altres.
El coure va ser el primer metall amb el qual es va treballar. Es picava en fred per donar-li forma, però aviat va començar a modelar-se després d’escalfar-lo. A Europa, la presència del coure està lligada a l’anomenada cultura del vas campaniforme, caracteritzada per la seva ceràmica en forma de campana.
Primer, feien, amb pedra, un motlle amb la forma de l’eina o objecte que volien aconseguir, després ho omplien de bronze, coure o ferro fos a temperatures molt elevades, i esperaven que es refredés, després trencaven la pedra per aconseguir l’eina de metall.
Després del coure, es va començar a utilitzar el bronze, que és un aliatge (barreja) de dos metalls: el coure i l'estany. Quan ja es dominava la fosa del coure i la del bronze, es va començar a desenvolupar la del ferro. L’aparició de la metal·lúrgia (cap el 4.000 a.C.) va fer possible la seva elaboració. Quan s’obtenia el bronze fos s’introduïa en un motllo per a obtenir, un cop refredat, l’objecte desitjat.
Els primers pobles que van fabricar armes de ferro també eren de l’Orient Mitjà, i van aconseguir dominar fàcilment els pobles veïns, ja que el ferro és un metall molt més resistent que el bronze. En conseqüència, la metal·lúrgia del bronze combinada amb d’altres novetats polítiques i econòmiques va ser un factor important en el desenvolupament de les primeres societats urbanes.
A més, el descobriment de les tècniques per fondre i modelar metalls va permetre l’aparició de l’orfebreria. Es van començar a fabricar magnífiques joies i estatuetes amb metalls i esmalts de colors brillants. També es van decorar els escuts i les empunyadures de les espases.
Durant l’edat dels metalls, però, no hi va haver la mateixa difusió de la metal·úrgia a totes les zones. A l’Europa occidental, per exemple, la metal·lúrgia es va estendre gràcies a l’arribada dels pobles orientals i del centre del continent a la recerca de nous jaciments d’estany.
Com que les principals mines d’estany es trobaven a l’Europa occidental, els pobles metal·lúrgics de l’Orient Mitjà van desenvolupar un comerç marítim per transportar l’estany a través de la Mediterrània. Així, la fosa dels metalls es va poder conèixer, de mica en mica, a tota Europa.
