La mà de guido
Breu recorregut històric
La mà de guido és una editorial de música (discos i partitures) fundada per Llorenç Balsach i Peig l'any 1984.
En realitat l'activitat originaria de l'empresa va ser la creació d'un programa informàtic (La mà de guido Music Setting System) per a la realització de partitures a través d'ordinador. Aquest software va guanyar l'any 1984 el premi Simolog al millor programa informàtic (Fundació Citema-SIMO) i es va presentar internacionalment l'any 1986 a la Frankfurt Musik Messe on va tenir una molt bona acollida, convertint-se en un dels tres primers programes professionals utilitzats a nivell mundial per les editorials de música de tot el món (els altres dos eren, per aquells anys, l'americà SCORE i l'alemany Amadeus).
Durant els primers anys l'empresa es va dedicar a la millora d'aquest programa (incloent una versió MIDI: La mà de guido Score Performance System (1988), on hom podia interpretar la partitura només indicant el ritme amb els dits (programa reescrit l'any 2011 amb el nom de 'Pianoludic') i a fer el servei de tipografia musical per a editorials de tot el món entre els anys 1986 i 1992.
L'any 1988 La mà de guido va iniciar les seves pròpies publicacions musicals, tot centrant-se en els compositors catalans de totes les èpoques, obres la majoria de les quals veien la llum per primera vegada.
L'editorial ha publicat des de llavors obres inèdites d'autors del segle XVIII com Francesc Valls, Josep Pla, Francesc Mariner, Josep Fàbrega o Anselm Viola (edicions fetes per musicòlegs com Maria Ester Sala, Josep Dolcet, Josep Maria Vilar, Maria Lluïsa Cortada o Joan Grimalt); de compositors del segle XIX, com Ramon Carnicer, Pere Tintorer, Antoni Nogués, Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Josep Rodoreda...; de la primera meitat del segle XX com Enric Morera, Jaume Pahissa, Cristòfor Taltabull, Joan Massià, Agustí Borgunyó, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Joaquim Homs.... i també una llarga llista de compositors actuals.
https://www.lamadeguido.com/cat_comp.html
L'editorial ha recuperat moltes obres orquestrals de compositors catalans i ha realitzat les corresponents particel·les, les quals estan a disposició de les orquestres.
https://www.lamadeguido.com/menu.html
L'any 1995, amb la intenció de plasmar sonorament les seves edicions impreses, La mà de guido va començar les edicions discogràfiques i ben aviat s'especialitzà en la recuperació del llegat musical ibèric amb primeres gravacions de compositors com Francesc Valls, Joan Baptista Comes, Domènec Terradellas, Joan Cererols, Pina webere Rabassa, Alonso Lobo, Pere Tintorer, Eduard Toldrà, Joan Manén, Ricard Lamote de Grignon i un llarg etcètera.
https://www.lamadeguido.com/cat_1_1.html
(Ja l'any anterior l'empresa havia fet una pàgina web (programada directament en html), sent una de les empreses pioneres a aparèixer a internet.)
Un any i mig després, per donar cabuda també a un repertori musical miscel·lani més ampli i internacional i també per fer una col·lecció de música actual, l'any 1996 l'editorial va crear el segell Ars Harmonica.
L'any 2004 La mà de guido va iniciar una línia discogràfica de recuperació d'enregistraments històrics d'intèrprets catalans on es poden escoltar gravacions restaurades d'intèrprets com Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats, Frank Marshall, Eduard Toldrà, Pau Casals, Joan Manén, Joan Massià, Conxita Badia o Alícia de Larrocha, entre d'altres.
L'any 2012 amb la irrupció de les plataformes musicals per internet, l'editorial va obrir una nova línia de discos únicament digitals, sense suport físic (segell Sonda), d'aquesta manera es podien fer algunes edicions que econòmicament haguessin estat més difícils de fer amb suport físic, però que disposen d'oients per tots els racons del món.
Actualment les partitures també es poden trobar internacionalment en format digital (PDF) en diverses plataformes:
sheetmusicdirect.com, sheetmusicplus
Des dels seus inicis fins ara (2024) l'editorial ha publicat unes 532 partitures i uns 472 CD (27 d’ells digitals, tot i que els físics també tenen la seva versió digital). En uns 100 CD la presa de so la va realitzar el mateix fundador en espais acústics naturals, sense modificació artificial del so. També s'han realitzat treballs d'encàrrec per a editorials (Enciclopèdia Catalana) i enregistraments per a altres segells (Columna Música, Accent, TVCDisc...)
El nom de La mà de guido ve del sistema mnemotècnic en forma de mà que suposadament feia servir el monjo Guido d'Arezzo (a principis del segle XI) per ensenyar música.