La Vila

Un lleuger tremolor et desperta. No saps quant has dormit, però ja ha sortit el sol. A pesar de la incomoditat del llit improvisat, sents el cap descansat. No pots dir el mateix del cos. A cada estirament que fas sents el cruixir de més articulacions. Revises entre les teves robes cercant bitxos o marques de mossegades. Tot pareix al seu lloc. No tornes sentir cap tremolor i baixes de la taula.

Mentre berenes de la llauna de peix, a la que de cada vegada li trobes millor gust, revises detingudament el mapa. A la part de darrera hi ha l’explicació de cada una de les estacions. Et ve a la memòria, quan vares obrir els ulls per primera vegada en aquest lloc, el missatge que hi havia al terra: “Esperi que el vinguin a buscar per ser acompanyat a La Perla”. Trobes l’estació Perla al mapa i la descriu com el centre d’estudis psicològics i de la memòria. És possible que allà trobis l’explicació de com i perquè has acabat aquí. Del menjador surt un camí que du directament a la muntanya on es troba.

El teu rellotge marca a prop de les 20 hores, així que calcules que al compte enrere, sigui pel que sigui, li quedaran unes 11 hores. No saps què significa, però qualque cosa et diu que és important. Així que no perds meś temps i et prepares per partir. Aprofites una de les estovalles per improvisar una motxilla. A dins fiques provisions i estris, com l’obridor i un ganivet.

Cerques una sortida a la part de darrere de l’edifici i, dins la cuina, després del magatzem i un llarg passadís, trobes un porta amb sistema antipànic. Segurament era l’entrada de les mercaderies. En obrir-la, l’aire exterior t’ompl el pulmons i te n'adones de l’ambient ponsonyós que has respirat fins ara.

En front teu tens La Vila. Consisteix en una sèrie d’habitatges rectangulars unifamiliars idèntics, com prefabricats. Voltats per jardins o petits horts abandonats. L’estat general de les cases és variat, com si algunes duguessin més temps abandonades que les altres.

Prens el camí de la teva esquerra que es dirigeix cap a la muntanya. Quan estàs a punt de sobrepassar La Vila, distingeixes allà enfora, prop de l’entrada de la gruta, l’ós polar tombat a l’ombra dels arbres. T’amagues darrere d’un dels habitatges i revises el mapa cercant camins alternatius. És l'única entrada que apareix. Veus que a l’altra banda de La Vila hi ha l’estació Flama, el centre de comunicacions. Serà possible demanar ajuda des d’allà? Per tot per on has passat hi havia electricitat i potser en aquesta estació també.

Vas cap a l’estació Flama evitant els camins principals, travessant els horts abandonats. A alguns d’ells trobes arbres fruiters entre altres plantes que a vegades fins i tot els superen l’alçada. Pegues mossegada a una fruita que s’assembla a una poma. Encara que és un poc verda, no fa mal gust. Agafes un grapat i el fiques dins el fard d’estovalla. Quan penses que aquest seria un bon lloc per establir-te en cas de no poder tornar a casa (no tornaré a casa?), passes per davant un habitatge amb la paret principal esbucada. El material és semblant al plàstic, resinós. Res per on no pugui obrir-se pas l’ós. Saps que mai podries dormir amb tranquil·litat. Així que l’opció de l’estació Flama de cada vegada sembla més necessària.

Darrere els darrers habitatges comença un camí que puja a un petit turó. No te fa gràcia seguir-lo, però és millor opció que anar entre les plantes. A saber què s’amaga allà. Beus un poc d’aigua i inicies l’ascensió.

Segons el teu rellotge no han passat més de 15 minuts des de que has deixat la darrera casa, però t’ha semblat etern. A aquesta banda de l’illa no hi ha arbres on resguardar-te i la temperatura de l’ambient augmenta ràpidament, al mateix ritme que el brunzir dels insectes. A més, en vàries ocasions, t’ha sobtat el renou de moviment a prop dels teus peus a les mates de la vorera del camí. T’assombres de la capacitat de salt que tens.

Arribes, amb la roba banyada en suor, a una caseta metàl·lica elevada un metre del terra per una senzilla estructura de ferro. És d’un color vermellós fosc i la part de dalt està coronada per una torre de comunicacions i antenes parabòliques. Des d’aquí dalt tens una fantàstica panoràmica de l’illa. Veus el camí que acabes de fer, La Vila i un conjunt d’estacions. Més enllà, el bosc i el far. A la dreta, dominant tot el conjunt, una imponent muntanya rocosa amb un capell de fum. És el primer pic que veus tan clarament la muntanya, però no recordes haver vist el fum.

Sents una agitació a les mates que queden baix la caseta i deixes de badar. Puges els cinc esglaons pràcticament d’un bot i intentes obrir la porta. Com no podia ser d’una altra manera, necessites un codi.

PISTES DE L'ENIGMA

Disponible en aquest enllaç.

SOLUCIÓ DE L'ENIGMA

Disponible en aquest enllaç.