En arribar de nou a La Vila, se t’ha espassat el mal del genoll, però no el de l'esquena. Cada vegada que fas una passa en fals, sents un mal agut al múscul dorsal dret. Et costarà córrer si tornes trobar-te amb l’ós blanc, però tens l’esperança que passarà les hores centrals del dia amagat a un lloc fresc.
Enlloc de travessar el conjunt de vivendes, et dirigeixes al costat que limita amb el bosc. És una zona humida on, després de barallar-te amb moscards i espantar granotes, et permet omplir de nou el bidó d’aigua.
A mesura que t’apropes a la muntanya sents créixer la seva amenaça. Ha augmentat la densitat del fum i la columna ja es perd al cel. Els ocells han deixat de cantar.
L’estació Tempesta queda apartada de la resta d’edificacions, mig amagada al bosc. L’estructura de l’edifici és similar a l’estació Bastó, però una caseta de seguretat, càmeres, un tancat al voltant i uns cartells triangulars grocs amb un estrany símbol et fan pensar que l’interior serà diferent.
Devien confiar tant en els controls de seguretat, que la porta d’entrada s’obr amb facilitat accionant la maneta. La temperatura, en comparació amb l’exterior, és molt agradable, fins i tot fresca. L’olor et recorda a una església o a una casa de poble on habita gent molt major. Només ensuma a pols antiga. El lloc devia estar extraordinàriament net quan el varen abandonar.
Pràcticament no hi ha finestres i les poques que hi ha estan semi cobertes per vegetació a l’exterior. Al mateix lloc que a l’estació Bastó trobes el quadre elèctric. Acciones tots els interruptors i a la vegada que s’encenen els llums, comença a sentir-se una veu coneguda. És el director de la instal·lació, el doctor Edgar Hallowax.
“Namaste. En nom del nostre patrocinador principal, el magnat de la industria armamentística, el senyor Hansen, els donc la benvinguda a l’estació Tempesta, el centre d’investigació toxicològica de la Iniciativa Dharma. Aquí podran disposar dels darrers avenços en tecnologia genètica, bacteriològica, immunològica i vírica. Han estat seleccionats i seleccionades per completar els estudis iniciats a les estacions Hidra i Bastó. Els he d’informar que està estrictament prohibit compartir l’objecte de les seves investigacions a la resta del personal de l’illa. Recordin la clausula de confidencialitat i les conseqüències de incomplir-la. Namaste.”
L’espai està subdividit en habitacles amb tabiqueria i vidres. Tots estan tancats i la majoria necessiten d’una targeta per accedir. Una escala a la teva esquerra dóna accés a una planta superior i baixa a un soterrani. Dins l’ordre i la pulcritud general, destaca al centre de la sala, davant la pantalla on desapareix la figura esbelta del doctor Edgar Hallowax, una taula de reunions amb una carpeta i papers desordenats. T’apropes cap allà esperant que sigui el que cerques, perquè no tens molt de temps per perdre. Una nota sobre la carpeta, de la mateixa mida i color com la que es va aferrar al teu front suat, amb les paraules “INCIDENT COVID””. La nota va signada pel Doctor Giacomo Albertini. La carpeta està plena de papers i deformada perquè a dins hi ha una memòria USB.
Al voltant de la taula, sobre una estora vermella, hi ha vuit elegants cadires d’oficina i un sofà. A la capçalera la pantalla. La inspecciones ràpidament i, a un lateral, descobreixes les connexions. Entre les diferents formes i colors, trobes el rectangle típic de l’USB 2.0. Decideixes que no perds res per provar. Tornes a la carpeta, agafes la memòria i la intentes insertar dins la connexió. A la primera no entra, així que la gires. A la segona tampoc, així que de nou la tornes a la primera posició. Ara si, a la tercera, entra sense problema.
Automàticament, la pantalla comença a reproduir un vídeo, on apareix un home d’uns 60 anys, demacrat i amb problemes respiratoris, que manipula la càmera amb la que s’està gravant. Porta una bata blanca i una acreditació a la butxaca del pit. Està molt a prop i pots llegir clarament “Dr. G. Albertini”.
S’allunya de la càmera per seure a una cadira. Es col·loca els cabells, les ulleres i es lleva les arrugues de la bata. Entre tossines esquerdades comença a parlar.
“Sóc el doctor Giacomo Albertini. Estic gravant des del centre d'investigació multidisciplinar de la Iniciativa Dharma a l’illa Hansen, al Pacífic Central, el dissabte 12 de març de l’any 2022. He descobert la relació entre el virus que està acabant amb la humanitat i les investigacions que aquí es duen a terme. He redactat un informe amb el que desemmascararé la Iniciativa Dharma i que servirà per produir la vacuna. A continuació pas a relatar l’origen de tot, el conegut com a “Incident COVID”...”
Camines per la zona humida i el camí està ple de granotes. Així que decideixes distreure't una mica i jugar amb una d’elles.
Elabora una granota de papiroflèxia tal i com mostren les instruccions. Marca un camí a terra amb cordill, cordons de sabates… que sigui el doble d'ample que la granota. Fes anar a la granota pel camí saltant fins a arribar al seu final i per tornar posa obstacles enmig del camí, com per exemple pinturetes de colors, perquè les hagi de saltar. Normes:
Si la granota en un dels seus salts queda girada a l'inrevés o surt del camí l'has de tornar a col·locar a on era abans d'aquest darrer salt fallit.
Pensa que és difícil que quedi bé a la primera. No passa res si en fas més d'una.
En cas de no poder seguir les instruccions, pots consultar el següent vídeo (8' 49"): https://www.youtube.com/watch?v=1OJvBxBjN7E
Superes el repte quan la granota fa el camí d'anar (sense obstacles) i tornar (amb obstacles). Recorda enviar evidències de la feina al teu mestre o la teva mestra d'educació física.
Per poder continuar hauràs de resoldre a quins animals fa referència aquest jeroglífic. Escriu la resposta amb lletres majúscules.