Angoixa, carreres i un llamp. Ets al seient d’un avió i una sèrie de fortes turbulències et desperten. Per sort duies el cinturò posat. Passada la primera impressió, notes un gust metàl·lic a la boca i una forta olor de suor. Si, ets tu. Comences a ruboritzar-te quan te n’adones que la teva roba està bruta, foradada i plena de teranyines. Què ha passat? Per molt que t’esforces, no ho aconsegueixes recordar.
La inseguretat fa que vulguis ajustar-te encara més el cinturó de seguretat, però un objecte sobre les teves cames t’ho impedeix. Una carpeta. La mires amb estranyesa intentant recordar com ha arribat fins aquí. L’obris i a dins trobes uns documents científics titulats “Informe COVID”. Això no és teu.
Mires als teus companys i companyes per saber qui t’ha posat la carpeta a sobre i quedes de pedra. Tothom mostra les mateixes condicions lamentables que tu. La roba suada, bruta i amb els cabells descambuixats. Al igual que tu, fan cara de preocupació i total desorientació. Alguns miren amb incredulitat una carpeta exactament igual que la teva. D’altres una carpeta similar, però més prima, com si només portés un únic paper.
De sobte, la veu amable del comandant fa que aixequis la mirada, com si el poguessis veure a través dels altaveus. Sense moltes explicacions, lamenta anunciar que el vol no pot continuar i que inicia la maniobra de tornada. Això suposa el final del viatge d’estudis. Estranyament, no et preocupa. Sents com si ja haguessis viscut aventures suficents per una bona temporada.
Mentre l’avió comença a voltar, treus el cap pel passadís cercant la mirada dels teus companys i companyes. Et sorprèn de qualque manera que hi siguin tots.
El vol partia molt prest al matí i l’avió anava pràcticament buit. El grup de la teva escola està assegut als darrers seients, segurament per evitar que molesteu a la resta de viatgers. Aixeques el cap per sobre el seient amb curiositat, per veure si la resta de passatgers estan enfadats per la tornada precipitada, per si qualcú dóna explicacions del que ha passat. o per veure si també van igual de bruts que vosaltres.
Les files davanteres estan en absolut silenci. Com si continuessin llegint o escoltant la seva música. D’un dels seients sobresurt la figura d’un passatger, alt i ample, amb una gruixuda jaqueta peluda blanca, a joc amb el seu capell. Enlloc de pensar en com desentona, o en la calor que deu estar patint, un inquietant dubte sense sentit recorr el teu cap: has tancat la porta?
FI