L'escotilla

Tens moltes dificultats per obrir la porta. La falta de manteniment ha fet malbé les frontisses. Així que poses un peu enrere i empenys amb tot el teu pes intentant desplaçar-la el suficient. Un renou esgarrifós de rovell acompanya el seu moviment que te retorna des de l’exterior en forma de eco. Surts a un passadís molt ample, o més ben dit, a un distribuïdor, perquè connecta amb diferents portes. Dues d’elles són exactament iguals a la que acabes de travessar, encara que en millors condicions. A una pots llegir: “Estació Cigne”. A l’altre “Estació Perla”. La Perla! Aquest era el lloc on t’havien d’acompanyar! De cada vegada tens més clar que ningú ho farà. Et gires i veus que a la porta per on has sortit posa “Estació Orquídia”. Aquests noms no tenen cap sentit.

El lloc està clarament abandonat. Restes de petits despreniments, taques d’humitat i fins i tot qualque planta que intenta obrir-se camí a pesar que no hi ha llum natural. Així tot, funciona l’electricitat, encara que pareix un poc inestable perquè la intensitat del llum va i ve. Si deixa de funcionar tindràs un problema molt greu, perquè, a part de la foscor, no podràs obrir cap porta. Així que no pots perdre temps si vols trobar la sortida.

Et fixes amb un poc més de detall en què t’envolta i trobes el que cerques. Un cartell que diu “Exit”. Fas la primera passa cap allà i en sentir un “clic” t’atures. Al fons de la sala, a la paret de l’esquerra, hi ha una espècie de marcador amb números. Dos zeros, vint-i-tres i quaranta-vuit. Deu ser una espècie de rellotge. Instintivament mires el teu per veure si funciona. Marca les set i dotze. Trobes que aquella espècie de marcador s’assembla als panells d’informació d’un aeroport. Una altra vegada pensant en un aeroport? No t’agrada aquell lloc i necessites sortir, així que et dirigeixes cap al cartell “Exit”.

Un estret passadís que acaba en una paret. Mires cap a dalt. Al final d’un túnel vertical d’almenys quatre metres et sembla distingir, entre teranyines, una escotilla. Sens dubte, aquesta no és l’entrada principal. No fas comptes seguir cercant, així que t’omples de valor i comences a pujar pels tubs de ferro doblegats i incrustats a la paret que fan la funció d’escala.

Com obriràs l’escotilla?

REPTE MOTRIU

"Túnel cap a l'escotilla"

Al final d’un túnel vertical d'almenys quatre metres et sembla distingir, entre teranyines, una escotilla. Per avançar has de crear un túnel amb cadires i mantes. El pots fer tan llarg com vulguis i emprar la teva gran creativitat. Una vegada construït disposes de 24” per travessar-lo… Ho aconseguiràs???

Normes:

• Les cadires poden ser les que volgueu en quantitat i forma.

• Podeu emprar teles, mantes o tovalloles.

• Heu de travessar-lo sense que cap part del cos toqui cap cadira ni tela

• Disposau de 24” per travessar-lo

Practica vàries vegades. Intenta convèncer qualque familiar perquè t'ajudi a construir i a participar. En acabar, deixa-ho tot arraconat. Però abans fes una foto o un petit vídeo per enviar al mestre o la mestra d'educació física!

PISTES DE L'ENIGMA

Disponible en aquest enllaç.

SOLUCIÓ DE L'ENIGMA

Disponible en aquest enllaç.