Oceà, clima i espai: el paper de l'oceanografia per satèl·lit
Des de les primeres observacions sistemàtiques de l'oceà per satèl·lit, a principis dels anys 80 del segle passat, hem passat de tenir dos o tres satèl·lits a recollint dades del mar a tenir més de tres desenes, i de generar uns pocs kilobytes de dades per dia a uns quants gigues actualment. La nostra visió de l'observació per satèl·lit ha canviat també, i ser ser una simple eina d'identificació visual actualment proporciona una descripció precisa i quantitativa de l'estat dels oceans. Al segle XXI, el gran repte de l'observació oceanogràfica per satèl·lit és donar una passa més i ajudar-nos a reconstruir l'estat actual i passat del clima del nostre planeta, i permetre'ns detectar canvis en el clima a escala decadal però també més abruptes, en un moment en que ens acostem perillosament a els temuts tipping points o punts de no retorn climàtics.
En aquesta xerrada analitzarem l'estat actual de l'oceanografia satel·litat i com la introducció de nous paradigmes de la Física (sistemes no lineals, turbulència), la Matemàtica (sistemes dinàmics, multifractalitat, teoria de la informació) i la Computació (IA) estan obrint un nou camí per a la comprensió del clima del nostre planeta.
Canvi global i emergència climàtica: realitat o quimera?
Els canvis en el model socioeconòmic que es donen a partir de la segona meitat del segle XX, originen pertorbacions en els paisatges i canvis en els ecosistemes naturals sense precedents en la història recent de la humanitat. L’objectiu de la ponència és conèixer les principals causes i les possibles conseqüències de l’anomenat canvi ambiental global que ens han portat fins a l’actual context d’emergència climàtica i de crisi de la biodiversitat a nivell mundial.
Gestió de dades meteorològiques en mitjans de comunicació
Mètodes i aplicacions per gestionar millor les dades meteorològiques. L’arribada de les xarxes i les noves tecnologies al llarg dels darrers 20 anys han augmentat les fonts de dades, complicant la seva gestió davant de la immediatesa informativa.
La EMF: dades, models i eines per entendre la resposta dels ecosistemes al canvi global.
Per entendre el futur dels ecosistemes, cal conèixer com respondran als escenaris de canvi climàtic. Modelar aquestes respostes requereix no només models que connectin processos complexos (fotosíntesi, creixement, mortalitat, clima...), sinó també eines per recopilar i transformar dades i inputs necessaris que permetin utilitzar aquests models de manera senzilla.
L'Ecosystem Modelling Facility (EMF) és una unitat del CREAF que busca facilitar l'accés a models i eines per comprendre les respostes dels ecosistemes al canvi global. Això no només inclou el desenvolupament de models com MEDFATE (https://emf-creaf.github.io/medfatebook/index.html), també eines com forestables (https://emf-creaf.github.io/forestables/) i meteoland (https://emf-creaf.github.io/meteoland/), i aplicacions per accedir als resultats dels models directament (https://laboratoriforestal.creaf.cat/catdroughtapp/).