a/ Recuperar la propietat com a bé comú, amb possessió i control popular

•Hem de recuperar el control de la terra i dels mitjans de producció com a bé comú, garantint-ne l’ús a través de la propietat comunal (de la comunitat) i, per tant, com a béns públics.

•Rebutgem la propietat privada com a eina de les classes poderoses per acumular capital i establir el control sobre l’ús i la propietat de la terra i dels mitjans de producció, que perpetua el règim de dominació mitjançant el treball assalariat, l’acumulació, l’explotació i l’especulació.

•L’interès particular ens allunya, ens individualitza i destrueix la propietat comunal i els béns comuns.

b/ Construir un sistema públic cooperatiu i autogestionari des del suport mutu •Treballem pel bé comú, per garantir que totes les nostres necessitats vitals (l’alimentació, la salut, l’habitatge, l’educació, l’energia, el transport…) estiguin cobertes a través d’un sistema realment públic, construït per nosaltres mateixos en base a l’autogestió, cooperant els uns amb els altres, promovent els valors i les capacitats essencialment humanes.

•Rebutgem l’Estat com a sistema de control basat en l’explotació de l’ésser humà per l’ésser humà i les prestacions estatals com a forma d’assistencialisme individualitzador. Rebutgem el control dels serveis públics per part de minories, ja sigui a través de l’Estat o del mercat.

c/ Alliberar l’accés a la informació i al coneixement

•Alliberem l’accés a la informació i a la creació lliure. Desenvolupem la nostra necessitat d’experimentació i d’investigació vivencial com a fonts de coneixement.

•Compartim el coneixement entre totes per construir un major bé comú.

•Impugnem el capitalisme com a mecanisme de producció i mercat basat en la llei del més fort i en el creixement perpetu.

•Impugnem el sistema financer actual, dominat pels bancs centrals i la banca privada i rebutgem els interessos sobre el diner.

•Ens guiem per la màxima: de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats.

•Apostem per la cooperació com a base de les relacions econòmiques entre iguals i entre diversos.

•Promocionem intensament el cooperativisme en el treball i en el consum. Estem per l’eradicació del treball assalariat i, en general, de l’explotació laboral. •Monedes socials, bescanvi directe, economia de la donació i economia comunitària, com a eines d’acció pràctica per a un nou sistema econòmic.

•Economia tan local com sigui possible i sense intermediaris. Relacions equitatives entre productors i consumidors.

•Allà on sigui necessari, sistema financer públic-comunitari i sense interessos.

•Apliquem els principis de cooperació, conservació i respecte en la nostra relació amb la natura, de la qual som part, i n’assegurem la bona convivència amb la resta d’éssers vius. A més, la sobirania popular local permet i fomenta aquests principis.

•Cal tenir en compte els cicles de la natura per assegurar la sostenibilitat de l’activitat humana, és a dir, que sigui perdurable en el temps, de generació en generació.

•Impugnem els valors i les dinàmiques del sistema actual que aniquilen i posen en perill moltes formes de vida, també la nostra, i que, alhora, esgoten els recursos no renovables.

•Els recursos renovables els hem d’aprofitar de forma descentralitzada, promovent l’autosuficiència de les comunitats humanes i reduint l’envergadura de les grans ciutats depredadores de recursos.

•Coherència entre mitjans i fins: el procés de Revolució Integral és una transició entre el sistema vigent i una nova societat i humanitat. El camí per anar d’un lloc a un altre és aprenentatge i imatge d’on anem. Cal, doncs, que els mitjans per realitzar aquesta transformació estiguin amb concordança amb els fins que anhelem.

•Construcció dialèctica i simultània entre estructures i valors: el canvi de valors és necessari per canviar les estructures, però per realitzar un canvi de valors profund i ampli fan falta noves estructures que els fomentin i permetin practicar-los.

•En coherència amb la nostra finalitat, cal que la Revolució Integral la realitzem en base a grups locals, apostant per la descentralització i l’acció local, però amb mires i pensament global. Aquesta, si avança paral·lelament a diversos territoris i regions serà molt més robusta i imparable.

•Els pobles i les comunitats que els integren, tenen l’inalienable i legítim dret a organitzar-se i realitzar l’autodefensa de la seva vida, la seva seguretat, la seva cultura i els seus territoris, del mode que considerin convenient, mentre compleixin la màxima de «minimitzar la violència sobre els éssers humans i maximitzar el respecte per la llibertat i la vida de les persones».

•Per tal de poder realitzar aquesta revolució, extraient el màxim de recursos, treball i legitimitat del sistema vigent per dedicar-los a la nova societat en construcció, trobem totalment legítima i necessària la desobediència integral. Pensem que cal usar-la en cada context de manera que maximitzi la nostra acció transformadora.

Hypatia fue una filósofa griega nacida en Alejandría (actual Egipto) en torno a los años 355 o 370 y que murió sobre el 415 o 416. Su valor reside en haber sido la maestra que creó la Escuela neoplatónica en una época en la que las mujeres tenían vedado el acceso al conocimiento, un espacio reservado exclusivamente para los varones. Se convirtió así en una pionera en las matemáticas y la astronomía, al menos la primera de la que hay constancia histórica. Como tantas mujeres destacadas, sufrió en carne propia el haberse saltado los cánones sociales, muriendo asesinada de un modo cruel por una turba de fanáticos cristianos. Para nosotras representa la primera mujer que empezó a despatriarcar el orden social, abriendo una pequeña fisura en el muro del conocimiento androcéntrico, por la que durante siglos se fueron asomando y colando muchas, muchas más. Un ejemplo de libertad y valentía a la que queremos rendir un modesto tributo por haber puesto esos primeros peldaños (que le costaron la vida) para la construcción del pensamiento y la práctica feminista que vendría después