Embedded Files
La gran tragèdia de 1975 a les mines de Fígols va ser causada per una explosió de grisú, el gas inodor i invisible present a les mines de carbó. Tot i que en la revolta de 1932 aquest gas no va tenir cap paper rellevant, sí que ens va semblar significatiu com a títol de l'obra per l'explosió social i personal que els personatges protagonitzen i perquè sempre ha estat, i és, una amenaça latent en la dura feina del miner.
Grisú és un musical de creació original que explora la vida d’una comunitat minera i tèxtil marcada per la duresa de la feina sota terra i en els telers. Basada en fets reals, l’obra situa l’espectador en un poble on el carbó ha estat històricament el motor econòmic i social, on el propietari, va crear una fàbrica tèxtil per donar feina a les dones dels miners amb la finalitat de crear una colònia obrera estable. Com en tota relació de poder i explotació sorgeixen tragèdies individuals i col·lectives que conviuen amb les penes i alegries del dia a dia.
El gener de 1932 a la colònia de la Consolació és fred. Malgrat les noves disposicions del govern de la república, els amos de la colònia no apliquen les reformes legals per reduir el nombre d’hores de treball i augmentar els sous. Les condicions de treball són dures a la fàbrica i a la mina. La trama parteix de la mort d’una treballadora per l’anomenat “mal del cotó”, que reobre ferides i obliga els personatges a afrontar la fragilitat de la seva existència. Les dones inicien una revolta a la qual s’uneixen els miners que els portarà a tots a viure en una breu i utòpica societat. Al llarg de l’espectacle es desplega una xarxa d’històries personals i col·lectives: l’amor i la pèrdua, la memòria i l’oblit, la resignació i la voluntat de canvi. La tensió entre tradició i futur es converteix en el motor dramàtic d’una obra que posa en relleu la força de la solidaritat i la necessitat de resistir davant l’adversitat.
El llenguatge musical combina números corals d’energia col·lectiva amb cançons més íntimes que reflecteixen els conflictes emocionals dels personatges. La posada en escena, amb una estètica que evoca tant la foscor de les galeries com la llum de l’esperança, vol transmetre la complexitat d’un univers que és alhora dur i poètic.
Amb Grisú, es proposa un homenatge a les generacions de miners i obreres de les colònies, famílies que han viscut sota el pes d’aquesta realitat, però, vol ser també un relat universal sobre la capacitat humana de reinventar-se i mantenir viva l’esperança en els moments més difícils.
Entrades a ENTRAPOLIS
https://entrapol.is/sBuwN
ESTRUCTURA
El llibret i cançons de Grisú ha estat creat per l'Ignasi i el Jaume Cabanes. Per desenvolupar la part musical s'ha utilitzat l'ajut d'una IA per l'orquestració i arranjaments que, després, han estat adaptats per la mà humana pel que fa a l'harmonització dels cors de veus i l'adaptació de les veus solistes.
La història narra la revolta anarquista de 1932 i segueix la vida de diversos personatges ficticis que es troben en aquella situació. Està dividida en dos actes. El primer acte presenta els diferents personatges, la seva vida, els seus anhels i s'acaba justament amb el tema "Allò que volem" on expressen les seves inquietuds i voluntats. El segon acte les voluntats contraposades entren en acció i assistim al naixement d'una utopia.
PER SABER-NE MÉS
Museu de les Mines de Cercs
Museu de les Mines de Cercs
En clicar la imatge podràs visitar la pàgina del Museu destinada als fets de Fígols de 1932.
La fàbrica del Carme, Sant Salvador de la Vedella
La fàbrica del Carme, Sant Salvador de la Vedella
Les dones de la fàbrica van iniciar la vaga que portaria a la revolta. Aquest article ens parla de com era la seva vida en aquells temps a la colònia.
BIBLIOGRAFIA
Borderias Mondéjar, C. (1977). La Insurrección del Alto Llobregat (enero 1932): un estudio de historia oral [tesina dirigida per Mercedes Vilanova]. Universitat de Barcelona.
Borderias, C., & Vilanova, M. (1982). Cronología de una insurrección: Fígols en 1932. Estudios de Historia Social, (24-25), 187-199.
Casas Díaz, L., & Valverde Lojo, R. (2024). Derecho, trabajo y revolución en la Segunda República española: la insurrección armada del Alto Llobregat en enero del 1932. IUSLabor, (1).
Ealham, C. (2005). La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937. Madrid: Alianza Editorial.
Flores, P. (1981). Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner. Contribución a la historia de Manresa y comarca. Barcelona: Autoedició.
García Oliver, J. (1978). El eco de los pasos. Barcelona: Ruedo Ibérico.
Giráldez Macía, J. (2009). Creyeron que éramos rebaño. La insurrección del Alto Llobregat y la deportación de anarquistas a Canarias y África durante la II República. Màlaga: Zambra Iniciativas Sociales; Libreando Ediciones; Baladre.
Gómez, M. (2019). Teixint la història en roig i negre. Història de l’anarquisme a l’Alt Llobregat i el Cardener. Berga: Edicions del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs.
López, Á. H. (2017). ¿Insurrección cenetista o asalto anarquista al poder sindical? FRAME-Spain / Revista d’Història Contemporània.
Martínez Espinosa, E. (s.f.). La Huelga General Revolucionaria del Alto Llobregat [document PDF — assaig històric].
Maurín, J. (1966). Revolución y contrarrevolución en España. París: Ruedo Ibérico.
Montellà, A. (2012). El silenci dels telers: ser dona a les colònies tèxtils catalanes. Barcelona: Ara Llibres.
Peirats, J. (1971). La CNT en la revolución española (Vol. I). París: Ruedo Ibérico.
Santasusana, M. (Coord.). (2019). Episodis del moviment obrer als Països Catalans (Vol. II). Barcelona: Edicions del 1979.
Serra, J. (1988). El moviment obrer al Bages i al Berguedà durant la Segona República. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.
Teixidor, E. (2010). Vida de colònia: les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle.
Page updated
Google Sites
Report abuse