Com cada any, la Societat Ornitològica de Menorca ha col·laborat en l'estudi i seguiment de l'avifauna de Menorca a través d’ajuts a diferents projectes d’investigació impulsats per socis i sòcies de la SOM o en els que hi han participat. Per aquest passat any 2022 van ser seleccionats pel jurat quatre projectes de seguiment. Dos d’aquests estudis feien referència a dues espècies estivals a Menorca: la tórtora (Streptopelia turtur), les poblacions de la qual estan patint preocupants descensos al vell continent, i un ocell pelàgic com la baldritja grossa (Calonectris diomedea), que troba a Menorca un dels llocs de cria més importants de la Mediterrània. Els altres dos projectes anaven enfocats a les poblacions d’ocells en general, principalment pel que fa als passeriformes. En un d’ells s’estudia la tendència poblacional i els paràmetres demogràfics en dos períodes de l’any, l’època de cria i la hivernada, mentre que a l’altre es posa el focus en un dels fenòmens més sorprenents del comportament animal, la migració dels ocells. 

Quatre projectes interessantíssims dels quals en breu podreu consultar les memòries a la nostra web www.menorcasom.org i descobrir, entre moltes d'altres coses, perquè la mida dels ous de les baldrigues emmascaren problemes d’alimentació en els adults, quin percentatge de filopatria mostra el rossinyol (Luscinia megarhynchos), quina supervivència presenten els busquerets de capnegre (Curruca melanocephala) a Menorca, si les tórtores menorquines pertanyen a una subespècie o quines espècies d’ocells transsaharians sobrevolen Menorca durant la migració primaveral.

Des de sempre i arreu del món, els ornitòlegs han dedicat bona part dels seus esforços a l’estudi dels ocells comuns, aquells ocells que formen part important de la nostra vida però que per monotonia molts de cops no els hi prestem la importància que es mereixen. Amb el temps, els científics han arribat a la conclusió que coneixent i seguint les poblacions d’alguns grups faunístics com els ocells, podem veure l’estat de conservació del conjunt d’éssers que formen la comunitat biològica d’un lloc, o fins i tot el dels seus ecosistemes. Per això, s’han anat perfilant programes de seguiment amb metodologies molt concretes que van aportant dades any rere any i que, gràcies a que es repeteixen sense descans en el temps, mostren resultats sorprenents i imprescindibles per la comunitat científica.

En aquest sentit, la SOM participa des de fa més de dues dècades en dos d’aquests programes de seguiment: les Estacions d’Esforç Constant (EEC), bassades en la metodologia de l’anellament científic, i el Seguiment d’Ocells Comuns (SOC), que fa servir els transsectes per quantificar les poblacions d’ocells a la Reserva de Biosfera de Menorca. Aquest passat mes de desembre van començar les feines de camp que es perllongaran fins al mes de febrer, pel que fa a l’hivern, i que continuaran a la primavera.

Per aquells que vulgueu conèixer millor aquests dos estudis o els seus resultats, podreu trobar més informació a la nostra web: 

SOCIEAT ORNITOLÒGICA DE MENORCA - SOM 

Com ja vos havíem anat informant, a finals del mes d’octubre es va celebrar el tercer Congrés d'Ornitologia de les Terres de Parla Catalana, aquest cop a terres valencianes. Aquest Congrés, del qual la SOM n'és entitat organitzadora, serveix de presentació de la feina que estan fent els diferents investigadors, grups ornitològics i entitats arreu d’aquest territori, que abasta zones amb lligams culturals i lingüístics i una ubicació geogràfica de gran interès per a l’estudi dels ocells. El fil conductor del 3r COTPC va ser la distribució i evolució de les poblacions dels ocells. 

Hi varen assistir alguns membres de l’entitat i es van presentar dues ponències amb temàtica menorquina: “Canvis a l’ecologia de la parada durant la migració prenupcial per l’illa de l’Aire (Menorca, Illes Balears)” amb la col·laboració del nostre company Raül Escandell, i “Evolució de les poblacions de passeriformes forestals de Menorca 2001- 2022” a càrrec del també membre de l’entitat Oscar Garcia i Febrero.

En aquest enllaç trobareu tota la informació del Congrés, així com les aportacions que s'hi van fer: 

3r CONGRÉS D'ORNITOLOGIA DE LES TERRES DE PARLA CATALANA 

El passat divendres dia 2 de desemebre en Rafel Triay va impartir una xerrada titulada “Ocells rapinyaires: de la persecució a la conservació. Situació actual a Menorca“. La ponència, de caire molt didàctic, va exposar en un primer bloc les característiques principals d’aquest grup d’ocells protegits per la legislació vigent. Triay va explicar que la situació actual dels rapinyaires a Menorca és esperançadora, ja que juntament amb la legislació de protecció vigent, nombroses administracions, entitats de conservació sense afany de lucre, la mateixa societat i col·lectius han unificat esforços en el seu seguiment i a través dels plans de recuperació i conservació d’aquestes espècies s’estan duent a terme actuacions per mitigar o disminuir les seves principals causes de mortalitat no naturals. 

En aquest sentit, la Societat Ornitològica de Menorca, contribueix cada any en el seguiment de les seves poblacions i en particular d’alguns dels rapinyaires més emblemàtics de Menorca, com és el cas de l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) amb una població estable però amb poques parelles reproductores que requereix de mesures de protecció per evitar molèsties en períodes de reproducció i en zones de pesca, seguint amb la correcció i aïllament d’esteses elèctriques per evitar l’electrocució d’exemplars o col·lisions. Igualment, Triay exposà la situació del milà reial (Milvus milvus), que va passar d’una població estimada de 135 parelles a finals dels anys 80 a ser una espècie pràcticament extingida a Menorca amb únicament 6 parelles reproductores l’any 1998. Les tasques de seguiment de la població i el marcatge dels exemplars mitjançant emissors de radiofreqüència i GPS permeteren identificar l’ús il·legal del verí i l’electrocució com a causes principals de mortalitat d’aquesta espècie. Les tasques de divulgació i la primera condemna penal l’any 2002 dels dos inculpats per un delicte contra la fauna així com la correcció i aïllament d’esteses elèctriques van permetre la lenta recuperació de l’espècie, que actualment es troba amb una població que presenta una tendència òptima de conservació amb unes 72 parelles reproductores l’any 2021. Triay, finalment explicà la situació d’altres espècies sedentàries i reproductores a l’illa com el cas de la miloca (Neophron percnopterus) amb una població actualment estable i estimada de 52 parelles l’any 2018, així com la situació favorable d’altres espècies com el soter (Hieraaetus pennatus), el falcó (Falco peregrinus), el xoric (Falco tinnunculus), l’òliba (Tyto alba) i el mussol (Otus scops). 

Es van explicar també altres espècies nidificants més escasses com l’arpella d’aigua (Circus aeruginosus) i el mussol banyut (Asio otus), així com les espècies de pas (migrants) i accidentals o rareses. Tot i l’anterior, es remarcà que manca molta feina a fer per la seva conservació, considerant que la situació d’alguna d’aquestes poblacions requereix més estudis i un major seguiment i avaluació per determinar l’estat real i la seva tendència. Cal seguir actuant i treballant en aquelles causes que poden incidir negativament amb els rapinyaires silvestres a Menorca, ja que aquests contribueixen en la regulació natural de plagues, serveixen com a bioindicadors de l’estat de conservació d’un territori i formen part del nostre patrimoni natural que cal preservar per les futures generacions. 

En col·laboració amb l’ajuntament d'Es Castell, el passat mes de desembre es va organitzar una sortida per conèixer els ocells del poble de llevant a través d’un petit recorregut al voltant de la Cala Sant Esteve. Aquesta activitat va ser guiada per alguns membres de l’entitat, i els assistents van poder conèixer de primera ma quins són els ocells que es poden observar en aquesta època de l’any i quina és la seva situació a l’illa. 

Entre les espècies observades cal destacar: la titeta torrentera (Motacilla cinerea), la mèrlera blava (Monticola solitarius), la llambritja de bec llarg (Thalasseus sandvicensis), el soter (Hieraaetus pennatus), la coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) o la torrola caraputxina (Galerida theklae).

Cada tardor es produeix l’arribada d’alguns ocells rars o poc comuns a l’illa, i que acostumen a ser objecte de recerca per les persones aficionades als ocells de l'illa. Aquesta tardor voldríem destacar la presencia d’una cigonya negra (Ciconia nigra) observada a varies zones humides de l’illa.