La nova llei estatal de benestar animal pot suposar una greu amenaça per la conservació de la biodiversitat i, especialment, per les aus silvestres
La Societat Ornitològica de Menorca (SOM) veu amb preocupació l’aplicació de la nova Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals (BOE núm.75 del 29/03/2023), actualment vigent, ja que pot suposar una greu amenaça per les poblacions d’aus silvestres, especialment en illes, on s’hi troben espècies endèmiques i protegides que es troben en risc de desaparèixer.
En primer lloc, s’hauria de diferenciar entre les espècies silvestres que han evolucionat conjuntament amb els humans durant milions d’anys (les que formen part de la biodiversitat natural) i les espècies originades per encreuament de les anteriors a partir de la selecció humana durant un període de poc més de deu mil anys com animals de producció (principalment, bestiar d’explotació ramadera) i domèstics o de companyia (majoritàriament, cans i moixos).
La Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals, en el seu preàmbul, ja descriu el risc que suposa per la conservació de la biodiversitat el fet que els animals de companyia es trobin fora de control oficial:
"En España en uno de cada tres hogares se convive con al menos un animal de compañía, y así, según la información resultante de los registros de animales de compañía de las comunidades autónomas, en la actualidad hay más de trece millones de animales de compañía registrados e identificados. Pese a ello, existen estudios como el que realizaron conjuntamente la Fundación Affinity y el Departamento de Psiquiatría y Medicina Legal de la Universidad Autónoma de Barcelona que indican que únicamente el 27,7 % de los perros que llegan a centros de acogida están identificados con microchip, mientras que en el caso de los gatos se reduce al 4,3 %; esto implica que la mayoría de animales de compañía se encuentran fuera del control oficial, al no estar identificados legalmente, con el riesgo que ello supone, tanto para su adecuada protección como para la propia seguridad y salud pública y la conservación de la biodiversidad."
Per altra banda, la Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm.299 del 14/12/2007) estableix les mesures i el marc normatiu per garantir la protecció i conservació de la biodiversitat autòctona silvestre:
"Queda prohibido dar muerte, dañar, molestar o inquietar intencionadamente a los animales silvestres, sea cual fuere el método empleado o la fase de su ciclo biológico. Esta prohibición incluye su retención y captura en vivo, la destrucción, daño, recolección y retención de sus nidos, de sus crías o de sus huevos, estos últimos aun estando vacíos, así como la posesión, transporte, tráfico y comercio de ejemplares vivos o muertos o de sus restos, incluyendo el comercio exterior."
I en relació amb els animals domèstics, estableix que:
"Queda prohibida la suelta no autorizada de ejemplares de especies alóctonas y autóctonas de fauna, o de animales domésticos, en el medio natural."
Així, la nova llei de benestar animal, com no pot ser d’altra manera, estableix la protecció i benestar dels animals domèstics i de companyia, però no defineix les mesures o els criteris per garantir la protecció i conservació de la biodiversitat que s’estableix en la llei del patrimoni natural.
En aquest sentit, la major preocupació que s’havia intentat transmetre durant el procés d’aprovació de la llei de benestar animal per nombrosos grups ecologistes, entitats de conservació de les aus i les institucions científiques estatals, d’entre les quals es poden destacar, per exemple, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Estació Biològica de Doñana (EBD) o la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-Birdlife), és la consideració de la protecció de les colònies felines i el moix com animal de companyia sense definir o valorar l’impacte que exerceixen aquests sobre la biodiversitat.
Igualment, la comunitat científica ha posat de manifest que el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn) com únic mètode de control que estableix com a vàlid la nova llei de benestar animal, no suposa una solució com a mètode de gestió fiable en la reducció de les poblacions de colònies felines, sinó que pot contribuir, fins i tot, al seu augment a llarg termini, considerant que es facilita una font d’aliment regular als individus i es sobrepassa la capacitat de captura i esterilització de les colònies per l’entrada i sortida d’altres moixos de forma periòdica, perquè aquestes es localitzen en espais oberts i d’accés lliure.
Aquesta llei tampoc defineix ni contempla ni menciona el moix assilvestrat (els que viuen al medi natural sense contacte o relació amb els humans), per als quals és impossible aplicar un mètode CER per la dificultat o impossibilitat de capturar-los. Tampoc defineix els moixos orats o sense sostre que no formen part de cap colònia, no tenen propietari, depenen de certs recursos proporcionats pels humans i tenen una gran capacitat de dispersió dels àmbits urbans.
De fet, aquesta llei presenta una forta controvèrsia amb ella mateixa i les ordenances municipals amb la llei de patrimoni natural, on els animals a la via pública o espais naturals han d’anar lligats i es prohibeix l’alliberament o la circulació d’aquests sense la supervisió del seu titular. Per contra en la mateixa definició de colònia felina es considera que són aquells grups de moixos que viuen en estat de llibertat o semi-llibertat i es defineix el moix comunitari com aquell que viu en llibertat vinculat a un territori que no pot ser mantingut pels humans pel seu baix o nul grau de socialització, però que desenvolupa la seva vida entorn a ell per a la seva subsistència.
Per una banda, alguns animals de companyia han d’estar sota la supervisió del seu propietari. A tall d’exemple, una persona no pot deixar el seu ca fermat a l’entrada d’una farmàcia per entrar a comprar medicaments, però d’altres animals poden viure de forma lliure en entorns urbans i naturals com el cas de moixos orats, comunitaris o assilvestrats.
L’impacte que genera el moix sobre la biodiversitat, especialment, en poblacions d’ocells està demostrat en nombrosos estudis d’investigació com una de les causes principals en l’extinció de moltes espècies. Un dels estudis més rellevants sobre aquest impacte va determinar que als Estats Units els moixos domèstics en llibertat maten anualment una mitjana de 2.400 milions d’ocells, on el 70% dels casos d’aquesta mortalitat és per moixos sense propietari i el 30% restant per moixos domèstics amb propietari, estimant que cada moix mata uns 36,5 ocells per any i indicant que la metodologia tendeix a subestimar aquest impacte, sobretot en moixos de colònies (Loss, Will and Marra (2013) The impact of freeranging domestic cats on wildlife in the United States.Nature Communications). Com exemple, una fotografia «Caught by Cats» de Jak Wonderly, guardonada amb el primer premi del BigPicture Natural World Photography Competition (Human/Nature) publicada al National Geographic l’any 2020 i que mostra els 232 animals morts durant un any per moixos domèstics dels 321 animals ferits arribats al centre de recuperació de fauna silvestre WildCare (California-EUA).
S’estima que els moixos són responsables d’almenys el 14% de les extincions mundials d’ocells, mamífers i rèptils en illes. La llista d’espècies extingides on destaca la causa de depredació per moixos a illes, desgraciadament, és llarga:
Medina, Felix & Bonnaud, Elsa & Vidal, Eric & Tershy, Bernie & Zavaleta, Erika & Donlan, C. & Keitt, Bradford & Corre, Matthieu & Horwath, Sarah & Nogales, Manuel. (2011). A global review of the impacts of invasive cats on island endangered vertebrates. Global Change Biology. 17 (11): 3503-3510.
Hi ha altres casos on tot i no haver produït extincions, la depredació d’espècies silvestres per moixos és la principal amenaça per la seva conservació. És el cas, per exemple, de Canàries, on s’ha constatat que l’alimentació del moix està basada en almenys 68 espècies silvestres, entre les que destaquen 5 mamífers, 16 espècies d’ocells, 15 rèptils i 32 invertebrats depredats tant per moixos assilvestrats com orats i domèstics (per la proximitat de poblacions naturals a espais urbans) i, d’aquestes espècies consumides, algunes es troben en greu risc d’extinció, com el pinsà de les canàries (Fringilla polatzeki) o els llangardaixos gegants d’El Hierro, la Gomera i Tenerife (del gènere Gallotia).
Destacar el cas d’una espècie endèmica que només es reprodueix a les Illes Balears, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus) que està considerada l’au marina més amenaçada d’Europa. L’única població de Menorca va patir a un episodi de depredació per moix, amb la mort d’un mínim de 21 exemplars adults reproductors en només un mes, fet que va suposar una de les majors mortalitats conegudes per depredadors no naturals. El control de moixos en aquesta colònia, mitjançant l’aplicació de la normativa vigent anterior a la nova llei de benestar animal (Resolució per l’autorització de la captura incruenta d’espècies invasores, introduïdes i ferals o assilvestrades), va suposar la finalització dels episodis de depredació i la salvació d’aquesta població reproductora que, molt probablement sense una gestió directe d’aquesta problemàtica, hauria desaparegut.
A la SOM, com entitat que té com a objectius l’estudi, la divulgació i la protecció de les aus a Menorca, ens demanam: quines actuacions regiran en l’àmbit insular, sota les disposicions normatives de la nova llei, per fer efectiva la protecció i conservació de les espècies silvestres i en especial a l’avifauna menorquina?
Per donar resposta a la pregunta anterior, encara hi queden molts dubtes per resoldre. Quantes colònies felines tenen registrades els diferents municipis i on estan localitzades? Quina és la població total de moixos comunitaris a Menorca? Quin % d’aquests estan esterilitzats? Quants moixos domèstics amb propietari tenen accés lliure al medi? Quina és la població estimada de moixos assilvestrats i orats que no tenen propietari i no són gestionats per cap entitat? Quants ocells depredats per moixos moren anualment a Menorca?
Com d’altres entitats i institucions que feim feina en la protecció i conservació de les aus, no esteim en contra dels moixos com animal domèstic identificat i sota control del seu propietari. Entenem, però, tal com es demostra en el coneixement científic de l’impacte que suposa el moix assilvestrat, orat o comunitari que ocupa lliurement el medi natural i depreda sobre la fauna silvestre, que s’han d’aplicar mesures de gestió, i que el mètode CER no és suficient.
Entenem que sota el paradigma de la conservació d’espècies s’ha de preveure la retirada del medi del moix assilvestrat i orat o, en el cas de les colònies felines, la seva gestió mitjançant el seu tancament en espais físicament perimetrats per evitar l’entrada o sortida dels individus gestionats i millorar-ne el seu benestar, sense que puguin interactuar lliurament amb el medi i poder preservar així la fauna silvestre.
PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE SES SALINES DE LA CONCEPCIÓ
La Societat Ornitològica de Menorca (SOM) va participar, el passat 27 de setembre, a la inauguració del projecte de recuperació de Ses Salines de la Concepció del terme municipal des Mercadal.
Ses Salines de la Concepció s'inclouen com a zona humida amb codi MEZH04 al pla hidrològic de les Illes Balears (2022/2027) amb una superfície total aproximada d'unes 15 ha i es troben en la Zona d'Especial Protecció per les AUS (ZEPA) de la Mola i s'Albufera de Fornells amb codi ES0000232. S'hi localitzen hàbitats d'interès comunitari corresponents a Llacunes costaneres (codi 1150) i Estepes salines mediterrànies-Limonietalia (codi 1510) amb una vegetació típicament halòfita.
Es tracta d'un indret de gran importància per l'avifauna com a lloc de reproducció, hivernada i descans durant la migració. S'hi concentren, sobretot, espècies molt lligades a aquests ambients, principalment limícoles i altres ocells propis d'ambients humits i salins com són l'agró blanc Eggretta garzetta, la xivitona Actitis hypoleucos, la cama-verda Tringa nebularia, l'àneda blanca Tadorna tadorna, el passa-rius gros Charadrius hiaticula i el corriol menut Calidris minuta.
Històricament, l'explotació per l'extracció de sal durant cent trenta anys de forma ininterrompuda es va iniciar l'any 1853 per la família Salort d'Alaior (anterior propietària de la finca) fins a l'any 1984, amb una producció que va arribar als 19.400 kg de sal.
La zona restaurada destinada a l'explotació ocupa uns 7.000 m2 (inferior al 5% de la superfície total de la zona humida) i preveu tornar a la producció de sal de forma sostenible amb el mínim impacte sobre el medi i les aus, amb una previsió de producció de 50 tones de sal per any.
De ben segur que la família Best, actual propietària de la finca, juntament amb els gestors de l'explotació, trobaran sinergies amb la nostra entitat per realitzar activitats per promoure estudis d'investigació i seguiment d'ocells, així com la difusió dels seus valors ambientals per tal de preservar i conservar l'avifauna d'aquesta zona humida.
Estat actual de Ses Salines de la Concepció. Fortografia: R.Triay
Fotografia aèria (2021) abans de les actuacions de recuperació a la zona d'explotació (quadre vermell). Font: IDE Menorca
AOB 2022: ANUARI ORNITOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS
S'ha publicat el nou Anuari Ornitològic de les Illes Balears (AOB núm. 37) de l’any 2022, editat pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i del qual la Societat Ornitològica de Menorca n’és coeditora i col·labora en l’elaboració de continguts, revisió d’articles científics, coordinant el cens d’aus aquàtiques i limícoles, ardeids, corbmarins i gavines a zones humides i dormidors, formant també part del Comitè de Rareses a les Illes Balears i coordinant l’aportació de les novetats ornitològiques a l’illa.
Del 32è informe del Comité de Rareses de Balears 2022 en destaca l'observació homologada, per primera vegada a les Balears, de tres espècies: àguila cridanera (Clanga clanga), espècie típica de la regió Euroasiàtica, terrola del desert (Alaemon alaudipes), del nord d'Àfrica i Orient Mitjà, i hortolà rústic (Emberiza rustica), pròpi del nord-est d'Europa, Rússia i Sibèria.
Es pot descarregar a través del següent enllaç:
https://www.gobmallorca.com/wp-content/uploads/2023/09/AOB2022cat.pdf
RARESES ORNITOLÒGIQUES 2023
Dels tres informes publicats aquest any 2023 pell "Comité de Rarezas - SEO/BirdLife", destaquen les observacions de:
Dos exemplars de busqueret de garriga oriental (Curruca cantillans albistriata) capturats per anellament a l'Illa de l'Aire el 18 i 19 d'abril per la SOM durant el projecte d'estudi de la migració prenupcial.
Un exemplar de busqueret xerraire (Curruca curruca) capturat per anellament a l'Illa de l'Aire el 19 d'abril per la SOM durant el projecte d'estudi de la migració prenupcial.
Un exemplar de coablanca rossa oriental (Oenanthe melanoleuca) capturat per anellament a l'Illa de l'Aire l'11 d'abril per la SOM durant el projecte d'estudi de la migració prenupcial. Es tracta de la segona cita homologada a les Balears i tercera cita per Espanya d'aquesta espècie.
Un exemplar de titina groga balcànica (Motacilla flava feldegg) observat el 19 de març a ses Basses de Lluriach per Sergi Caules.
Una titina d'esquena olivàcia (Anthus hodgsoni) amb característiques atípiques per l'espècie observat el 23 d'abril a Ciutadella per Joan Febrer.
Un menjamosques de collar (Ficedula albicollis) observat a Alaior el 7 de maig per Sergi Caules.
Dos menjamosques mediterrànis (Muscicapa tyrrhenica tyrrhenica) capturats per anellament a l'illa de l'Aire el 6 i 7 de maig per Santi Catchot-SOM durant el projecte d'estudi de la migració prenupcial.
Relatiu als registres anteriors dels informes del 2023, destaca la primera cita per Espanya d'un menjamosques mediterrani (Muscicapa tyrrhenica tyrrhenica), originari de Còrsega i Sardenya, capturat per anellament a l'illa de l'Aire el 29 d'abril de 2022 per Raül Escandell-SOM durant el projecte d'estudi de la migració prenupcial.
Tots els informes del Comité de Rarezas a Espanya es poden descarregar a:
Font: Informe del Comité de Rarezas MAYO-JUNIO 2023 - SEO/BirdLife
Una vegada finalitzat el termini de presentació d'imatges al IV concurs de fotografia "JJ Carreras 2023", esperam tenir un veredicte del jurat i fer l'acte de presentació del calendari de la SOM 2024 i l'entrega de premis durant el mes de desembre. La data està pendent de concretar, us informarem pròximament.
Aquest any 2023 es compleixen 20 anys des de la constitució de la nostra entitat mitjançant l'aprovació dels estatuts en assemblea celebrada el 10 de setembre de 2003.
Estigueu atents i atentes a les xarxes socials, web i mitjans de difusió, ja que estem preparant un acte de celebració amb vosaltres, previst per al desembre.
Gràcies a tothom per fer possible aquest camí, esperant poder complir-ne molts més.
A l'hivern està previst fer els censos d'aus aquàtiques a les zones humides de l'illa així com el cens d'ardeids. Les dates estan pendents de concretar, però, com bé sabeu, la previsió és fer-los el mes de gener, com cada any.
Havent deixat enrere un llarg estiu molt calorós, esperant que arribin les pluges de tardor, el fred i sobretot les espècies d'aus hivernants!
Us volem informar que durant l'últim trimestre d'aquest 2023 tenim previst executar una actualització i canvi de disseny de la pàgina web oficial de la SOM.
Entretant, us demanam disculpes, ja que el web actual ha patit alguns problemes i a vegades ha deixat de funcionar, amb alguns continguts no accessibles o no consultables.
Amb l'actualització, es preveu implementar l'entorn web a les noves necessitats tecnològiques i la migració cap a versions actualitzades de Wordpress amb nous pluggins, que permetin visualitzar, consultar, interactuar i, en definitiva, millorar l'accés als nostres continguts. Estem fent feina per implementar un nou accés a les publicacions periòdiques i memòries dels projectes i estudis científics propis, mitjançant visualització i descàrrega, així com mantenir aquelles seccions i apartats que creiem que continuen essent d'utilitat. També es preveu millorar l'apartat d'agenda amb informació més detallada de les pròximes activitats.
Us recordam que és possible que durant el procés d'actualització alguns continguts no estiguin disponibles.
Si voleu col·laborar en la tasca d'estudi i coneixement de l'avifauna de Menorca que realitzem a la SOM, us podeu fer socis/es en el següent enllaç: www.menorcasom.org/col-labora/
Podeu entrar les vostres cites ornitològiques de Menorca a: www.menorcasom.org/cites-nova/